MAESTRAZGO RUTES EN BTT

Entrem en el petit poble de Cuevas de Cañar al Baix Aragó, Terol, ja de nit, els de la pensió de Cuevas de Cañar, ja ens estan esperant, doncs som el únics clients. La pensió és també el Centre de BTT del Maestrazgo, punt d’informació, lloguer de bicis i altres, és un bon lloc per fer-hi estada i descobrir els diferents itineraris d’aquest territori, a mes en Carlos i la Rosa us tractaran molt bé, apart del bon menjar d’aquestes terres.

Un cop aposentats i sopats, anem a fer una visita nocturna per els carrerons estrets i costeruts, el silenci és total i dona gust passejar, sembla ben be que estiguem sols, els carrers plens de cagallons donant fe del pas de ovelles tan abundants per aquestes contrades, anar a visitar el monestir dels monjos Servites i de nit , sols amb la llum de la llanterna, és una mica colpidor, un edifici tan gran sense sostre fa una mica de basarda, al canto oposat del poble el Convent de les Franciscanes, ara convertit en repòs per les ovelles, l’Ermita de la Virgen de los Pueyos dalt de tot il·luminada, les cases dels Avellano i Los Molino, tot ens dona a demostrar que per ser un poble ben petit esta farcit d’història, per això al any 2004 el varen declara d’interès cultural.

RUTA DEL AGUA. 38 km. 850 desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat vermella.

    El primer dia hem pensat fer una ruta una mica curta i de poc desnivell, per guardar forces per la potent sortida que ens espera per dema, a més, per la tarda volem aprofitar i fer una ferrata que hi ha a sobre del poble. Comencem doncs sortint de la pensió encarant les primeres i potents rampes amb l’estomac encara ple, els dos primers kilòmetres ves per on, son la part mes dura de la sortida, fins arribar al mirador del Salto de Sant Juan la cosa no s’eixona, aprofitem per anar a mirar tombes antropomorfes que hi ha al costat de la pista i llegir en un planell la informació de la ferrata.  Seguim la ruta tot passant per el antic pou de glaç i l’ermita i brollador de Sant Juan, a partir d’aquí la cosa és complica amb una pujada amb pedres que en fan pensar en el pitjor, serà tota la ruta així? , per sort nostre al arribar ja a cota de 1000 metres entrem en una espècie d’altiplà erm a on la vista és perden per  tot arreu, muntanyes, turons, olor de farigola i romaní, espígol els quals ens acompanyaran per tot aquest sector, els kilòmetres van passant plàcidament fins arribar a Molinos, val la pena fer una parada i anar a visitar el barranc de Sant Nicolas. Tornem a sortir del poble per la carretera i anem en direcció vers las Cuevas de Cristal, el lloc mes turístic de la zona, un cop arribats girem cap a l’esquerra per un GR, la pista va pujant però molt suaument, anem rapits, la ruta fa una circular fins connectar al cap de uns 10km amb la pista que havíem passat abans, però ara la pujada serà una forta baixada fins Cuevas.

Destacar que la ruta esta ben senyalitzada, de moment és clar.

Ferrata.- Un cop deixem la bici i mengem quatre coses a la pensió, tornem a pujar aquest cop a peu per les rampes d’aquest mati, fins a poc d’arribar al salt d’aigua, fletxa i fites a la dreta, el primer tros és una mica insert i per pedregam, la referencià és la placa calcarea on comença la ferrata. Un cop guarnits comencem a enfilar-nos per els cables, la cosa no és gaire complicada i en uns 30´, som a dalt de la cresta, baixem per un tros de cable i un cop desenganxats, trobem una fletxa de fusta que ens indica la direcció, a la guait  que no hi ha moltes fites, la ruta va per sota la cresta primer i després per el seu fil. Bonic recorregut per veurà des de dalt de tot el poble i els seus entorns, a mes de fer un bon berenar, que be ens ho mereixem.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956059

primeres rampes

al fons el mirador del salto de san Juan

estret abans de Molina

Molina

Pou de Glaç

Salme

Regina

Cuevas de Cañar

RUTA DE LAS HOCES DEL GUADALOPE. 69 KM. 1600 desnivell. 7 a 8 hores. Dificultat negre.

    El plat fort, la millor ruta del Maestrazgo, dura i exigent, amb un entorn fantàstic i solitari, si busqueu una ruta de qualitat és aquesta, barrancs, parets que ens envoltant, lluny de tot i de tothom, nosaltres no vàrem trobar cap persona humana però sers vius si, sobretot cérvols i voltors.

La ruta no te pèrdua, molt ben indicada, a mes no tenim opcions de perdre’ns  doncs no hi trobarem masses pistes optatives, doncs el terreny per circular és complicat e inclòs perillós.

Dividirem la sortida en dues parts la primera Cuevas fins Villaluengo i la segona Villaluengo – Cuevas, mes o menys una mica mes de la meitat. Sortim de Cuevas per sota els restes de la muralla per el portal de Marzo una mica abrigats doncs els primer kilòmetres son de baixada, al contrari d’ahir, però això durarà ben  poc fins el Estrecho de Crespol, aquí les parets quasi s’ajunten, diuen que un gegant va fer aquest pas o porta per poder passar-hi, també és un lloc d’escalada. Passem la porta i seguim la pista en baixada, però hem d’estar atents, doncs de cop i volta la deixem  la pista per prendrà, podríem dir així, una pista però totalment malmesa per les pluges per anar a travesar un petit torrent i remuntada el primer tros arrossegant bici fins una rulot on hi viu un hippi i uns quant gats, a partir d’aqui ja podrem pujar dalt la bici fins elpoble de Crespol, és a partir d’aquí que ja ens espera la primera pujadotà  de uns 12 km fins situar-nos a cota 1200, sempre per sota de grans parets i cingleres de la Sierra de la Garrocha i per sobre de les Hoces del Guadalope i el riu, passarem per antigues masies enrunades, això és un constant en totes tres rutes, passarem per el refugi de El Higueral, tampoc veiem ningú, anem pujant fins un coll a on deixem la ruta nº 8 i nosaltres seguim en forta baixada, però la pista esta força arreglada. Un cop acabem les potents rampes de baixada arribem al curs del Guadalope, deixem la pedra i entrem al mont vegetal amb colors primerencs de tardor, creuarem el riu per el Puente del Vado construït l’any 1510, a la nostre dreta i com sentinelles els Organos de Montoto, declarats monumet natural l’any 2010. Sortim a la carretera en direcció a Pitarque que no i arribem, doncs emprenem una bona pujada de 5 km de carretera fins el antic  poble  fortificat de Villarluengo, a on farem una parada per reposar i carregar energies com tambe comprar algú d’avituallament al super. Fins aquí han sigut 1100 metres de desnivell i 36 km, sembla que tot estigui coll avall, però no serà pas així. Del poble sortim en baixada per el carrer del Portal (PR), passarem per la bonica creu de terme i seguirem per  el camí medieval i empedrat  formant un llarg reguitzell d’escales que si et descuides pots menjar-te algun pedrot i endur-te’n un bon record , creuem el riu per un antic pont, a partir d’aquí una mica de calvari arrossegant les bicis per un camí ple de roques i descompost, amb unes vaques amb unes cornamentes, que  ens fan avançar en decisió, arribem una mica a peu i una mica pedalant a dalt d’un petit collet dins el bosc, prenem corriol per anar buscar una nova pista això si una mica millor, però la pujada de 300 metres de desnivell ens farà suar i de valent per arribar a cota 1100m, parada oblida a reparació de punxades. Un cop tot arreglat la pista va per un terreny planer i agradable, anem fent kilòmetres tot xiulant, les vistes son magnifiques, passarem per la Partida de la Hoya i la Torre Soriano, edificació molt típiques d’aquesta zona del Maestrazgo, una mica de pujada per enfilar un collet i de nou baixada rapida, al costat les parets de la Carrascosa, s’acaba la pujada i tornem-hi, després d’un coll un altre al darrera i un altre mes enllà, cap el km 57 ja veiem la baixada, be la veiem perfectament, ja estem de nou encarats al riu Guadalope, i al treure el nas per el que tenim que baixar quedem una mica cagats, doncs si que la primera part és encimentada, però molt tiesa i amb doble corba tancada, qualsevol  estrebada  en els frens ten vas avall i mes d’apresa, per el qual baixem de la bici i el primer tram el fem a peu fins que ho veiem la cosa  mes clara, boí així la baixada se les porta, quasi baixem tot el desnivell en uns pocs kilòmetres, ja tenim el riu al davant però i passa tanta aigua que tenim que treure’ns les sabates i els mitjons i creuar amb la bici a l’esquena, travessem a continuació el Monumento Natural de la Fontseca i comencem a remuntar cap Algecira petit poblet  entre pollancres i apartat de tot, tirem cap a munt  deixant el poble per sota fins trobar un trencall que hem fet servi aquest mati per anar cap a Crespol. Els quilometres que vindran ja els coneixem doncs son repetits del mati.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5594459

Muralla sortida de Marzo

Estrecho de Crespol

passat l'estret

començament de la pujada

pont sobre el Guadalope

Torre Soriano

riu Guadalope

La Algecira

RUTA DE LA SIERRA DE LOS CABALLOS – SANTOLEDA. 41 KM. 800 Desnivell. 3 a 4 hores. Dificultat  vermella.

Avui toca una ruta tranquil.la per alleugerir les cames, uns 15 km de carretereta asfaltada.

Avui és diumenge i el bar esta ple a besar de caçadors, és menja i és veu molt fort , no se que deuen fer amb l’escopeta després?. Nosaltres els deixem i sortim per la carretera uns 3km per agafar una pista que  comença a pujar i de cop i volta ens trobem  un caçador que ens adverteix que ja batuda i que no podem passar...no podem passar!! Després de uns estira i arronsa i unes amenaces, ens deixa passar :” però deprisa, 5 minutos que comenzamos...” ostres , però si tenim que fer uns 5 km de pujada i uns 300 de desnivell !! pit i collons i a tota hostia cap amunt, quin mal rotllo!! Un cop al coll be una zona plana en lleugera baixada, però tenim que anar al compte,  doncs deixem la pista principal per enfocar una pista en forta pujada, aquest tros no esta senyalitzat. Anem a sortir a la carretera i la travessem per agafar al davant un altre pista, ara si que comencem a baixar cap a Castellote i els seus carrers costeruts i enrevessats i el seu castell templer, que també i ja construïda una ferrata.

Aquí ens trobem amb en Jorge d’Alcañiz, però de Jerez de la Frontera: “despues de muchas salidas por estos lugares, sois los primeros bikers que encuentro”, ell si que no el varen deixar passar els caçadors i va tenir que seguir per carretera. Esta una mica desorientat i l’hi diem que ens acompanyi.

Aquesta ruta ja he dit que no esta del tot ben indicada, inclòs per sortir del poble per dins dels carrerons tenim que tirar de Gps, anem baixant, per la mina Maria Luisa, lloc una mica tètric, a prop del Guadalope per una antiga carretera anirem direcció a Ladruñán i el antic poble abandonat de Santolea ,destruït per fer l’embassament, a partir d’aquí anirem per el costat del pantà per una estreta carretera que en prou feines i passa cap cotxe, deixarem la carretera tot passant per un antic aqüeducte ja per pista, als costats d’ella i tenim molts magranes que ja son aptes per menjar i de nou al cap de poc tornem a empalmar amb la ruta d’ahir i els Estrechos

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7956298

Ruta realitzada per Regina, Toni i Salme i jo. (inspirador de la sortida i que al final no va poder  venir però ens va molt ben indicar en Kiku gran coneixedor d’aquest territori)

Per mes informació de la zona us podeu adreçar  per telèfon al 964-185242,  o via internet www.centrobbtmaestrazgo.com o www.turismomaestrazgo.es .

Època aconsellable: Primavera o tardor, en aquesta ultima i trobareu molts de rovellons, l’estiu pot ser un infern.

Com arribar-hi: Tarragona – Reus – Alcañiz – Calanda – Cuevas.

A la zona també ja el Centre BTT de Fontanete, la ruta circular del Anillo del Cid i la travessa del Sistema Ibèric de Cuevas a Burgos.

sortint de Cuevas

Castellote

Jorge, Regina i Salme a l'embasament de Santolea

tombes antrofomorfes

al fons Santolea amb en salme, Regi i jo.

Read More

La Mata-xulus del Corredor

Una de les propostes mes duretes per la gent que agrada anar a corre i patir una mica és se’ns dubte el “pujador dels mataxulus del Corredor” quasi 4km i uns 300 metres pujada sense cap tipus de repòs.

Truco al Presi dissabte a mig-mati per si vol venir a estirar les cames, el xaval s’acaba de treure les lleganyes i en un tres i no res ja som dalt de la furgo direcció Can Bruguera, a on ens preparem per la ruta, ell va que no sap a on el porto però esta animat, doncs comencem en baixada cap el Turó d’en Rimbles  i baixada cap a la pista del Mal Pas, la qual creuem ja en pujada per anar cap els sots de Canyamars, quines flaires de carn a la brasa!! Seguim vers el pou de glaç al qual no arribem doncs prenem la primera pista que surt a l’esquerra, ara si que l’hi comento l’escomesa que anem a realitzar. La pista puja tota tiesa, molt tiesa, sense repòs fa una calor que deu ni do, no s’acaba mai, seguim fins trobar un altre pista que surt a l’esquerra, seguim per la dreta, sembla que la cosa s’eixoni una mica fins un replà aquí prenem un corriol que un moment donat desapareix en el bosc, prenem un corriol desdibuixat que pren una forta pujada, per un corriol de descens de bicis molt malmès fins pujar quasi al Puig Agullar, aquí acabem l’infern, seguim ara per GR cap en direcció el Corredor, en un moment donat deixem el Gr que va al Santuari i per pista en ja no tanta  pujada anem fent la volta al Corredor fins” els misteris”, d’aqui ja ho coneixem pista Mal Pas i can Bruguera.

Ruta molt guapota, però amb una pujada del tot explosiva, corrent és clar!!

Km totals 21.

http://connect.garmin.com/modern/activity/600596860/1?lang=es

Read More

RASOS DE TUBAU EN BTT

Sortim de Campdevànol amb les primeres fresques del mati per el camí ral que ens portarà suaument fins a Gombrèn, cosa que farà que puguem escalfar una mica les cames. Tot esta humit i remullat per les ultimes i abundants pluges d’aquest últims dies i el paisatge ja comença agafar una mica els colors de la tardor. Els basalts estan present per tot el camí cosa que ens fa reflexionar per fer la primera pujada, doncs tenim dues opcions i la mes rapida per pujar al collet de Fatjaneral la tindrem que descartar dons és una pista molt fangosa, optem doncs per anar cap a Coll de Merolla. Sortim de Gombrèn per carretera i tot sortint de la primera corba agafarem la pista a l’esquerra la qual deixarem per una altre menys fresada, marques vermelles ruta de l’ermità, aquest tram és una mica emprenyador, tornem a sortir a la carretera i passat un revolt tancat prenem de nou una pista a l’esquerra, que al final és converteix en corriol, seguirem trobant les senyals vermelles, ja no el deixarem, la cosa va fent per de sota la carretera fins arribar als plans de coll de Merolla (1107m), anem al refugi a prendre quelcom i a veure si veiem al amic Toti Vales, aquest però no hi és.

Anem ara en direcció el Coll de Palomera, la pista és rapida, a sobre mateix tenim l’objectiu d’avui el Pedró de Tubau, però encara tindrem que fer una bona marrada per arribar a dalt. De Palomera anem cap el proper coll de les Xicotes i és a partir d’aquí a on ens venent uns parell de kilòmetres, de bassiots, rampes i pedres que faran suar i de valent, en un moment donat deixem la pista i per un marcat camí que farem a peu fins arribar a Fatjeneral. A partir d’aquí ja anirem per la carena per corriol, trossos a peu, altres en bici, alguna baixada alguna que altre carretejada e inclòs un pas de roca , les vistes son fenomenals per un costat la serra de Montgrony,  i per l’altre una gran quantitat de turons i massa boscosa que és perdent a l’horitzó fins Montserrat, per sota a la nostre esquerra la cinglera i el bosc penjat. Passem per la bassa de Corrubí, ja ens falta ben poc, les ultimes esbufegades i som al cim (1543m).

Cim amb una capelleta dedicada a sant Marc, però sembla ser que alguna vacota atea a deixat una bona tifarada a sobre, fotos, menjucada i cap avall que fa baixada i quina baixada!!! El kilòmetre vertical amb pedrotes i a veure qui s’ha la fot abans, fins la Creu de de Soler(1313m). Ara seguirem un reguitzell de pistes que aniran portant-nos per sota dels Rasos de Tubau, aquí el terreny és més argilós i amb les pluges, fan unes bones basses o piscines amb uns bons paranys, algú del grup una mica mes i no  en surt . Així doncs anem fent la volta, els núvols amenaçadors i la xafogor d’aquesta vessant surt, incomodant una mica, de la Creu de Soler anem cap a Pla dels Roures, Corrubí i el Collet Roig, semblava sobre planell que la cosa seria per passar l’estona, però tot son pujades i baixades curtes, arribem per fi  al Pla de la Llobera, amb el camí que enllaçaria amb Fatjeneral, però ara com si diguéssim no en tenim gaires ganes així que tirem avall cap el Collet de l’Auró, aquí comença la tracota final, la trialera dels Emprius dels Bufatals del serrat de l’Auró o l’itinerari 20b, de les rutes BTT del Ripollès, és a dir senyalitzat per les marques dels Centres BTT, a mes de marques verdes i blanques de sender de Campdevànol, aquí els “descenders” és posant  al davant marcant ritme, el demes a la cua, el cansament , la falta d’aigua als dipòsits i la gana passant factura a la penya. Al cap de una bona estona i força desnivell fet en baixada ja tenim el poble al fons, deixem el it.20 i per pista entrem a la població, semblem estàtues de fang, però be, una gran satisfacció per la ruta tan exigent  que acabem d’escometre .

En resum un gran itinerari de BTT, no fàcil ni molt menys, però de una gran bellesa en tot el seu entorn del recorregut. 47Km, 1400 de desnivell i unes 6 hores de pedaleig.

I la penya del Sorreig que han vingut: Eladi, Mes mes Muntanya (Jose), Capitain Salme, tècnic en navegació J.J Padnon, Artur i jo.

Millor època del any: primavera i tardor.

Lloc per menjar: Cal Carter davant l’església. També tenim una font al davant.

Per dormir: Càmping el Moli a prop de Gombrèn a peu del camí ral.

Per les furgonetes, la cosa esta complicada per el sector de Campdevànol  doncs al haver, l’itinerari tan visitat dels gorgs del torrent de la Cabana, si no s’aparca al lloc indicat, pagant és clar, trobareu que potser al tornar un full que no estarà en blanc. A Ripoll en el Centre d’Acollida Turística és un bon lloc a mes i teniu Wifi gratuït, és el punt de partida de la via verda de la Ruta del Ferro. Màxim de 24 hores la estada.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7832940

cami ral.  Sant Llorenç de Campdevànol

Eladio

camí de Merolla

Mes i mes muntanya als prats del coll de Merolla

Salme al fons la punteta del Pedraforca

pujant al coll de Fatjaneral

descens per els Rasos

al fons coll de la Creueta , J.J i Artur planes dels Rasos

pas delicat

Mes i mes muntanya, J.J , eladio, salme i Artur, al Pedró de Tubau. (1543m)

Eladio al sector 20b de el serrat d'Auró

Campdevànol al fons.

Read More

L'OLLA DE GREIXER

Sortim a mitja tarda , hem deixat un cotxe a sota de Greixer, a la carretera que puja cap a coll de Pal, el lloc de començar és ben visible doncs esta indicat en cartells i marques de pintura de la ruta dels Bons Homes( GR 107) i de la Cavalls al Vent (punts taronges) . Un altre cotxa puja directament al refugi del Rebost amb la resta del equipatge, en resum pugem amb poca cosa, la pujada és de uns 800 metres de desnivell, però no és fa gents feixuga doncs passarem per uns boscos extraordinaris amb unes bones ombres, la pega potser que el personal que anem son fanàtics caçadors de bolets i als primers arbres ja i estan ficats, doncs ni ha per donar i regalar, en fi, els deixem i seguim cap amunt i sense donar-nos compte ja som al refugi (1640m), a on ens esperen la resta.

El refugi Rebost val molt la pena fer-hi estada dons el lloc és fenomenal, a mes ara feia temps que no hi estava i encara i conservem l’amistat. Val a dir també, que si menja molt be i no cal dir el tracte és meravellós, de vegades pensem que en alguns refugis és el que falta.

La predicció per diumenge és una mica complicada a partir del mig-dia, per el que a les 7 del mati ja som a taula amb un bon esmorzar.

Sortim del refugi tot seguint les marques taronges que ja no deixarem fins molt mes tard, la primera pujada és fa notar, però de seguida entrem en un terreny de bosc molt agradable, anem seguint per de sota els Rocs dels Canells, al davant tenim la vista de tota la Olla que ens tocarà fer, el camí va pujant suaument fins les ultimes rampes de la Collada de Comafloriu(2191m), a la dreta ja tenim el Puigllançada i la Molina, al darrera  les valls la boira encastada i el Pedraforca que i treu les banyes, anem pujant ara per terreny mes erm cap el Serrat Gran, a on trobem el GR150.1 que ve de coll de Pal, la pujada és continua fins els Rasus de Comabella que ja planeja mes, atenció en aquest sector en cas de boira, al fons ja veiem la silueta del Refugi Niu de l’Aliga (2520m) i a on tindrem que anar.

Potser que recordi és la primera vegada que i pujo sense els esquís i és fa un pel estrany, mengem unes barretes i per un petit collet del d’arrere del refugi tirem avall, la pendent és pronunciat però el camí esta ben fresat, al davant ja tenim la Cerdanya , ara caldrà anar seguint tota la carena, seguint les marques de tots colors: la del GR 150.1, les taronges, les grogues...

No ja pèrdua, suposo que al passar tanta gent a les curses que si fan per aquest sector la cosa queda molt ben marcada, a la nostra dreta grans boscos que van a parar a la plana ceretana, la esquerra per  de sota els cim parets rocoses que cauen al Berguedà, nosaltres  anem passant per colls i cims, el primer el coll de la Vall a sota la Tossa, el Puig de la Canal Freda, la Roca dels Llamps, parcer els núvols començant aixecar-se per el sector de Perafita i Tossa Plana, coll de Jou, possible escapatòria en cas de mal temps cap al Rebost, les Roquetes i la llarga carena de la Miquela fins rematar a les Penyes Altes  de Moixeró (2279m), a partir d’aquí el camí comença a baixar fins el Collet del Raset, aquí també tenim una possible escapatòria en cas de mal temps per la Canal de la Serp, que baixa directa cap a Greixer. Anem per de sota el Moixeró per uns prats plens de vaques , un cop donada la volta en aquest turo ens trobem un coll, coll de Moixeró, indicació de una font, aquí acabarem la Olla i tirarem cap avall tot seguint unes fites de pedres i marques grogues seguirem un corriol per bosc que ens portarà cap el refugi Sant Jordi (1585m),  fem parada a buscar aigua de la font, la cosa és posa grisota, no falta gaire per la pluja, seguim ara per el GR 107, dels Bons Homes i també marques taronges, anem baixant cap a Can Escriu, aquí ja comença a ploure, seguim la pista i en un moment donat prenem un corriol (marcat) la pluja no deixa però que els boletaires omplint bosses del preuat tresor, qui diu que plou si tot esta ple de bolets!!!, arribem al Coll d’Escriu ben xops i plens de bolets per tot arreu, prenem la pista ja de forta baixada i per entre mig d’un frondós bosc, els trons i llamps fan acte de presencia, però la addicció al bolet ho supera tot, la caça continua de ple, sort de l’Angi que ens fa obrir els ulls i seguim cap a Greixer que queda molt poc sense mirar els marges per possibles temptacions. Queden menys de dos kilòmetres per el cotxe i retrobar a la gent que avui han anat a buscar bolets, be nosaltres en principi no ho teníem que fer però per un cop que tenim sort...be quedava poc, però l’aiguat va ser considerable fins arribar a baix,  però no se perquè, que tots estàvem molt contents, per la ruta 1800 de desnivell en uns 26km, la trobada de bolets, el paisatge fabulós, la bona estada al refugi i perquè no, la dutxa d’última hora.

Vàrem ser: Angi, Artur, Presi, Albert i jo .

Horari dels dos dies: de 5 a 6 hores, nosaltres és clar en vàrem estar mes.

Època idònia per fer la ruta, no cal que us expliqui molt mes. Al Hivern i primavera i trobareu neu, i no anar-hi si és dia de Trails o Ultras o Extrems.

comença la pujada

Angi i Irka

cau la tarda al Refugi

refugi del Rebost

Boires, al fons el Pedra i el Cadi

al fons part de l'Olla

cami vers la Collada de Comafloriu

baixant del Niu de l'Aliga

refugi Sant Jordi, Presi , Angi, Albert i Artur

gent de l'Ariege al coll d'escriu fent els Bons Homes

Read More

El descens d'Angostrina

Al costat del petit poblet de Targasona a la Cerdanya i trobem una zona de blocs granítics, el Caos de Targasona, lloc emblemàtic per els escaladors de tot Europa http://www.barrabes.com/actualidad/reportajes/2-9139/caos-targassonne-bloque-pirenaico.html . Entre el Caos i el poblet i trobem un petit càmping http://www.lagriole.com/index.php/es/ que és una delícia és per això que moltes vegades i anem a fer estada.

Havia quedat amb els companys Salme i Llovet, per anar a fer un tomb en bici de muntanya, itinerari curt doncs avui tenia que ser aviat a lloc.

Sortim del càmping en direcció el poble i a la rotonda que trobem abans girem a l’esquerra, per una pista asfaltada en direcció a Mas de Villalta i l’ermita de St.Viçens, un tros mes amunt ens trobem la carretera que va a la central solar Thémis, aquí passem una tanca i per un camí una mica difús anem a buscar la pista de la Vall d’Angostrina, la pista segueix una tubària d’aigua i és força planera  que anem seguin fins quasi al final que girarem a l’esquerra per un altre pista que baixa força dreta i amb pedres fins trobar el riu. Si haguéssim seguit per on veníem, per baixar al riu és per corriol i de carretejar bici.

Creuem el riu per un pont de fusta força atrotinat i ens trobem amb la pista que surt del poble d’Angostrina, seguim amunt en pujada fins  a la petita ermita romànica de Sant Martí d’Envalls.

Seguim la pista en pujada fins trobar al cap d’una estona una corba molt tancada si la seguíssim aniríem cap a la Jaça del Capellans als peus dels pics del Collroig(2800m).

Nosaltres anem  al que veníem buscar la trialera de la carena de la Serra que va petar a les Escaldes, entre Dorres i Angostrina. Aquesta baixada ja l’ha havíem tastat en un altre ocasió, però i havien  trossos molt exigents que és tenia que posar peu a terra, ara anàvem a solucionar el problema buscant un corriol paral·lel.

El començament de la baixada és molt evident en marques grogues  que anem seguint, però tenim que estar atens doncs en uns prats deixem el corriol principal i anem per el prat a buscar un altre corriol, que evitarà els passos mes compromesos...ho vàrem encertar!!, al cap de poca estona de baixada retornem al corriol que havíem deixat, ara si que l’anem seguint fins trobar una pista, que ja ens portar a les quatre cases de les Escaldes., d’aquí entrem al poble d’Angostrina i seguim la carretera fins una corba a on  prenem un trencall a la dreta, baixada curta cap a Cereja, deixem pista asfaltada i prenem pista de terra que comença a pujar tot decidida de retorna al Càmping.

Una bona baixada Ceretana i una curta ruta de matinal en BTT.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7595314

Angostrina i al davant la carena de la Serra

travessant el riu d'Angostrina

pista final cap Angostrina

Read More