En Toni Salme fa temps que hi va al darrera de una ruta per
el sector de la Vall d’Echo, aquest cop teníem informació ben fresca de la zona
mitjançant informació de la Regina Mola que i havia estat tan sols fa una
setmana. Doncs a aprofitant uns dies de
Setmana Santa que normalment fem sortides per aquest secor de Huesca, farem uns
400km, per acostar-nos en aquest racó del Pirineus, frontera de tres territoris
Navarra, Huesca i França. El primer dia
arribem just a l’hora de sopar a l’hotel “ Lo Foraton” , val molt a tenir en
compte per realitzar activitats per aquesta zona doncs esta molt be de preu i
s’hi menja molt be, ja tractaré el tema mes endavant.
El mati no ens aixequem gaire d’hora per deixar que els sol
escalfi una mica la neu. Fem un bon i tranquil esmorzar i tot seguit carregar esquís i de pet cap a la Selva de
Oza. La calor d’aquest dies ha fet de les seves i a fos molt la neu, ens tocarà
carretejar ja de sortida els esquís. Un cop anem pujant de cota ja anem trobant la neu, l’espectacle
de muntanyes i de parets i agulles calcaries ens desplacen a un altre tipus de
paisatge dels pirineus molt diferent al que estem nosaltres acostumats, son
muntanyes més baixes però l’aspecte semblant mes altius, la ruta sempre esta
com amagada i protegida per contraforts, el primer coll que tenim que fer resta
totalment disimulat entre les parets de la Gorrreta de los Gabachos i el Mallo
Gorreta, la pujada al coll és bastant dreta i cal fer unes quantes ziga-zagues,
sort que la neu esta molt be. Un cop al coll trèiem esquís i anem per la cresta
rocosa per pujar a la Gorreta (2296m) , d’aquí de nous amb esquís fins la Foya
de Gamueta(2306m), traiem pells i enfoquem la impressionant pala de neu, pastis
fins ben avall per trobar una pala que ens portarà amb una bona colla de noves ziga-zagues
fins dalt del tercer cim del dia la Punta de Chinebral (2329m). La baixada la
fem per lai nmaculada i dreta pala amb neu pastisset, per anar a buscar varies
canals i torrenteres que ens portaran cap el barranc de Chinebral. La cosa és
va suavitzant a mesura que arribem al Cubilar de la Foya Gamueta a 1648m, a
partir d’aquí anirem baixant mes suaument fins trobar el camí que deixa
l’encaixonat barranc i ens portaria a la carretera per seguir cap a la dreta i
endinsar-nos en una bonica fageda tot
ben coberta de neu per anar a buscar el Pas del Cavall, lloc molt singular de
tall entre roca calcaria que dona accés a la ultima baixada al refugi de Linza.
Hem sortit amb esquís a la motxilla i hem arribat al refugi amb esquís als
peus, en una bonica tarda de caloreta i sol, bona excusa per fer unes birres i
uns fruits secs ben salats.
El refugi de Linza si arriba en cotxe i és un lloc apropiat
per fer esquí nòrdic a l’hivern, l’entorn és de gran bellesa, lloc ideal per aparcar
la furgo. Ara be, tema menjar una mica escàs, i de preu si el comparem amb el
dia d’ abans al l’hotel, resulta mes carot, tenint en compte que aquí dormim en
habitacions compartides. Aquest dies molta gent per el sector, la gran majoria
amb raquetes o dels que fan foradots a
la neu al caminar. Al refugi a l’hora de sopar ens trobem amb una colla que ens
vàrem trobar a la sortida a la Selva de Oza, que fan mes o menys el mateix
recorregut i entre menjuca i vins compartir histories diverses, bona gent!!. Un
cop sopats anem a veurà la lluna plena i les estrelles, l’Artur ens fa unes
classes d’astronomia que no resultant del tot correctes, sort de la Regi.
Ens aixequem al mati amb mala cara, uns han dormit i
d’altres no tant o d’altres gens. Som
quasi dels primers de sortir amb els esquís, la neu esta dureta i el primer
tros de la ruta és un flanqueig una mica
xunguelis degut a la gran quantitat de forats de bota de la gent que hi ha passat.
Un cop al Cuella de Linzola, la cosa és tranquil·litza i la penya dels forats
sembla que vagin mes en direcció la Mesa de los Tres Reies. Ja veiem la silueta
del cim de la Punta Petrachema o Pic
D’Ansabère, per arribar al cim tindrem que treure’ns els esquís i anar per una
fina aresta que ja te traça feta. Un cop arribats al cim (2371m) veiem per sota
nostre les impressionats agulles d’Ansabère.
Baixem els primers metres de la carena amb esquís a l’esquena però al
poc ja veiem una bona baixada, esquís al peus, la pendent és força tiesa, la
gent que puja a peu inclos ens fan fotos i filmacions, la neu esta perfecta al
“dente”, els primers girs ens donant la confiança per anar enllaçant el potent
descens al Collado de Petrachema. Aquí veiem la impressionat val d’Ansabère i el descens que
ens ofereix en ple territori francès i sota l’abric de les importants agulles d’Ansabère
quins records del llibre “Los Pirineus” del Patrice de Bellefon, segons la ruta
tindríem que fer un flanqueig guarrot per anar a buscar el coll de Acherito,
però vist el que tenim davant preferim fer metres de baixada encara que després
tinguem que pujar el dur coll que ens espera.
A valgut molt la pena, però ara ens tocarà pujar al dret
coll d’Ancherito, fem unes bones traçades perquè mes tard les puguin aprofitar
la colla que ens ve al d’arrere. Hem suat per arribar a dalt i tenir al davant les espectacular siluetes i parets del Pico
Sobarcal i la Punta del Mallo Grande
d’Acherito. Ultima baixa per aprofitar al màxim la neu que passat el Barcal
d’Acherito la cosa ja escasseiga. Bona caminada, fins els cotxes, per acabar la
gran travessa que ens ha portat a descobrir aquest racons tan fenomenals del
Pirineu, transfronterer.
Primer dia: 1500
metres de desnivell , aprox 6 a 7 hores.
No és difícil però amb neus no compactades o gelades les pendents tan de pujada
com de baixada son molt dretes.
Segon dia: 1200
metres de desnivell, aprox 6 a 7 hores. El mateix que l’anterior etapa.
Vàrem ser: els guies
oficial Toni Salme i J.J Padnon i la tropa: el Presi, la Regi, l’Artur, el noi
del Montseny Benet i jo.
PD.- si al tornar voleu dinar a qualsevol hora a bon preu i
de menú, el primer càmping passat Echo a ma dreta. Val la pena.
 |
| començament a pota |
 |
| Salme en un volta maria exposada |
 |
| Presi |
 |
| al fons les agulles d'Ansabère |
 |
| Vall d'Anzotiello i el Quimboa Alto |
 |
| pujant al coll de Gorreta |
 |
| ultims i durs metres del coll |
 |
| Regi pujant a la Gorreta de los Gabachos |
 |
| ara toca fer la Foya de Gamueta |
 |
| cim de Punta Chinebral |
 |
| gran pala de neu cremeta del Chinebral |
 |
| J.J Padnon |
 |
| el Presi |
 |
| la regi en plena forma |
 |
| bosc abans del refu de Linza |
 |
| colla que tambe feien la ruta |
 |
| 2º dia de travessa |
 |
| al fons el Petrachema i a l'esquerra la Mesa de los Tres Reies |
 |
| Salme |
 |
| Benet pasat la part mes dreta de la pala |
 |
| agulles d'Ansabère |
 |
| pujant l'ultim coll del dia |
 |
| Coll d'Acherito |
 |
| Artur pujant al coll al fons la vall d'Ansabère |
I res sembla mentida que en alguns llocs fa una calor que
sembla que ja no tingui que haver neu en els Pirineus, la veritat és del tot al
contrari , de neu n’hi ha i força. Els primers dies de la setmana santa la
calor va fer que a partir de les 11 del mati la neu ja estigues cremeta, però
aquest últims dies la cosa ha canviat i al fer fred en alçades la neu continua dura fins ben
entrat el mig dia, per la qual cosa és millor no matinar gaire de moment.
Els sectors més propers, Cerdanya encara podem fer coses per
el sector del Puigmal i zona més nord (Angles, Formigueres..). Sector la Mina,
Pedrons, perfecta. Neressol, Roc Meler...cal portar esquís a l’esquena.
Andorra, esta perfecta tots els sectors, Pas de la casa, Incles, Ransol,
Sorteny arribem al refu amb esquís al peus, Rialb sortim del aparcament amb esquís,
Arcalis a tope. Doncs de moment poques horetes de cotxe i encara podreu gaudir
de valent.
 |
| la Pica al fons i la vall de Soulcem |
 |
| Arcalis foto feta desde el Creussans |
 |
| a l'esquerra Fontbalnca, la pala no te neu fins el final i la dreta la pala del Sarraera |
 |
| Porte i vall dels Garcia |
 |
| Roc Meler, Nerassol |
 |
| Pedrons |
.bmp)
