La
vall d’Angostrina, és una vall de solana de la Cerdanya, per realitzar una
sortida amb esquís de muntanya, és necessària una bona innivació, feia temps
que hi volíem fer una ruta cap els cims de CollRoig, però mai i havien les
condicions necessàries per poder-ho fer, i aquest cap de setmana tot sortint de
la Collada de Toses, el tou de neu al altra vessant decidim provar sort i ens
dirigim en direcció Ur i cap Angostrina.
Un
cop passat el poble d’Angostrina(1400m), tenim que prendre la pista asfaltada
en direcció Sant Martí d’Envalls , res a
pocs metres ja tindrem que deixar el cotxa doncs la pista esta totalment plena
de neu, si anem amb un tot terreny podrem fer una mica mes però no gaire.
Seguirem la pista uns 2 km, en suau pujada, que desprès agrairem al hora de la
baixada fins St. Martí d’Envalls, diuen que aquest poble va ser engolit per un
gran allau fa molts de temps,església romànica s.XI, aquí comença el camí que va
fins les Bulloses a la dreta i a l’esquerra surt la pista que tindríem que
agafar i que pren direcció la Pleta de les Escaldes. Nosaltres veien el tou de
neu optem per agafar la directa i escurçar. Seguim per el camí de les Bulloses,
panel indicatiu, i creuem el Rec del
Carlit, és per la banda dreta del rec, per a on podem veure unes pendents de
neu que tindrem que anar a buscar, però primer tindrem que passar el tupit
bosc, per això seguim un tros més i en una explanada ens i endinsem, potser son
100 metres de desnivell de selva, a on
ens tindrem que buscar la vida per trobar la sortida. Un cop superat l’obstacle,
seguim en forta pujada per una pala, fins arribar a l Jaça dels Capellas, i ja
la cosa és suavitza entre petits pins, el rec encara el tenim a la nostra
esquerra, seguirem la mateixa direcció fins trobar unes construccions que no
sabem ven be perquè serveixen però serà en aquest punt a on tenim que girar cap
a la esquerra per anar a buscar unes pales que veiem al fons en vers el Pic de
les Toses(2803m), si seguíssim rectes i superéssim la pala que tenim al davant
, ens trobaríem que el vent ha tret la neu i tindríem que treure’ns els esquís
un bon tros. Pugem per les franques
pales que desprès a la baixada les trobarem perfectes, fins situar-nos per
sobre l’estany de Collroig, una suau baixada fins trobar els ferros rovellats
del que hauria sigut un refugi(2445m). Ara sols ens toca superar la forta
pujada fins quasi el coll (2725m)que no
arribem, doncs el vent ha fet de les seves i seguim en unes quantes voltes per
la carena que ens dura a dalt de tot del Pic del CollRoig Oriental(2874m), el
cim al estar situat al vell mig de la Cerdanya tenim unes vistes extraordinàries.
La baixada per el mateix lloc, apurant al últim tram de bosc, però potser
millor això que no fer la gran volta per la pista, això si, sols escurçar per
sobre Sant Martí, si tenim assegurada la neu
a les primeres pales.
Cal
dir també que avui, no hem tingut un dia molt tranquil, doncs el cel ha estat
constantment envoltat per dos helicòpters de la gendarmeria, doncs fa dos dies
que busquen a una noia.
Resum
de una sortida solitària, en un indret d’una
bellesa increïble.
Desnivell:
1500 metres, 18Km.
Varem
ser El noi del Montseny, Lius (dels Pesch), Presi i L
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada