El pic de la Mina
(2683m) és un clàssic dels clàssics, qui mes qui menys que faci esquí de
muntanya l’aura fet mes d’un parell de vegades.
Aquest cop però el farem en circuit, per això anirem cap a
la duana francesa -andorrana del Pas de la Casa, allà passarem la frontera per donar la
volta allà mateix i tornar a entrar a França, i això perquè? Doncs molt fàcil, l’únic
i petit aparcament que tenim el trobem a ma esquerra tot pujant, això amb
temporada de neu, al no poder fer el canvi de sentit tenim que fer-l’ho encara
no a un kilòmetre fins la duana per poder girar.
Deixarem doncs el cotxe en el minúscul aparcament i un cop els esquís als peus seguirem per el
costat de la carretera fins el pont de Balandrar. Entrarem a la vall en suau
pujada per el marge dret del rec que baixa dels estanys dels Pedrons, a la
nostra dreta tot pujant anirem tenint la figura del cim de Pedrons i les seves
pales i canals. En un principi teníem que fer aquest cim i baixar cap el llac
de Pedrons, però anàvem una mica justos
de temps. Un cop en el estany i envoltats per les parets i corredors del Pic de
Fontfreda que envoltant tota la coma, fem un gir esquerra(S/E) enfocant les traces
a un coll que ja s’endevina al fons, la pujada gradualment és fa mes dreta fins
el coll de l’Orri de la
Vinyola (2664) tenim la Mina a tocar però el descens que teníem per sota no perdona, traiem pells i comencem a
traçar per una bona pala encara verge cap el estanys de l’Orri de la Vinyola (2496) que el
deixem per sota, continuem baixant per el rec que ve del estany, al costat
tenim les parets de les Valletes, a uns 2300m parem i tornem a posar pells per
pujar al massificat pic de la
Mina.
Comencem el descens, però aquest cop anem per sobre els
lloms fins mes o menys la cota 2300, que girarem vers l’esquerra, per anar a
buscar unes potents pales que al principi no veurem el que ens espera, però res,
desprès d’uns girs ja veiem al fons la carretera i el pont de Balandran, la baixada la fem encarant per allà a on
sembla millor, el descens és de pel·lícula a mes normalment la neu en aquest
sector és de molt bona qualitat, segurament la gent que venia d’Andorra en
cotxe veient la pols que deixàvem en cada gir.
Una sortida que no s’ha deixar perdre, amb dos bons
descensos, tot per tan sols 1100
metres de desnivell en pujada.
Horari de 5 a
6 hores, si feu el Pedros conteu 2
a 3 hores mes.
 |
| pujant la vall de Balandran |
 |
| Roc Meler al fons |
 |
| arriban al llac de Pedrons |
 |
| el noi del Montseny |
 |
| arriban al coll de l'Orri |
 |
| Salme i Benet al fons la Mina |
 |
| coll de l'Orri |
 |
| primera pala al fons la Vinyola |
 |
| Eladio enfocant la pendent amb els Movement |
 |
| pendets sobre l'estany de l'Orri |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada