Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 28 de març de 2016

Alta ruta amb esquís Pantincosa - Wallon - Pantincosa





Va sen habitual per aquestes dates de Setmana Santa, agafar un parell de dies per fer una petita ruta d’esquí de muntanya i d’això normalment se’n encarrega amb bona cura l’amic Salme, per buscar un bon itinerari perquè la penya s’ho passi d’allò mes be, si el temps i la neu ens ho permeten.
Aquest any tocava “La Alta Ruta Pantincosa – Wallon”. El primer dia, o dia de tràmit ens dirigim tres cotxes, amb una colla de 10 membres del Sorreig cap a Sabiñanigo al “Hotel Sta. Elena”, baratet i molt acollidor, tan per el seu propietari, com per les seves habitacions, recomanat provar el patxaran d’elaboració pròpia.
Això si, per trobar el lloc, ni google, ni mapes, ni gps ni res de res, vàrem tenir que trocar directament al propietari del hotel i ell mateix ens va venir a buscar, si no encara hi seriem.
El mati següent, el dia s’aixeca clar, però molt ventós...ai las!! Arribem al Balneario de Pantincosa i el vent encara bufa mes fort, les muntanyes son cobertes de núvols blancs de la neu que és portada per el potent vent, boí els mals pronòstics seguirem endavant amb l’ho previst, tenim la predicció de la meteo del tot detallada, avui el vent anirà de baixa a mesura que passin les hores i dema tenim mig mati fins que no arribi un front actiu, comencem doncs la pujada i guanyant força desnivell de cop per entre bosc, la neu esta dura i la traça esta gelada, un cop però superades les rampes i arribats als Ibones del Brazató, la cosa va canviant, tan per la neu com per el vent i així arribarem al coll del Brazató, quasi sense el vent empipador. Al costat tenim el Pico Baciás, el tenim a 200 metres i esta ple de gent que hi puja, nosaltres traiem pells i comencem la baixada cap a la gran vall que se’ns obre al davant nostra, al front i a mesura que anem baixant tindrem la gran paret del Vignemale al davant, el Cerbillona, el Montferrrat, el Tapou, tots ells de 3000 metres. Seguim fins el fons de la vall, sense fer el flanqueig cap els Ibones de Batans, fins que arribem al riu Ara, que baixa cap a Bujaruelo, remuntem aquesta plàcida vall, tot deixant a la dreta el Port de Cauterets i pas cap el refugi de les Oulettes de Gaube punt de partida per pujar al Vignemale.
Emprenem la ultima pujada del dia cap el Port d’ Arratille, trèiem pells i comencem la plàcida baixada cap a la vall que tenim al davant  i que ens portarà cap el refugi del Wallon. El primer que trobem sols saltar del coll és el llac colgat de neu del Coll d’Arratille, que flanquegem per el seu canto dret i a partir d’aquí anirem buscant les millors baixades per el marge esquerra de la vall fins el llac d’Arratille, a on canviem i passem al marge dret tot seguin la baixada, ja veiem el refugi al fons, però falta gent... que ha pasat?...en Dani a trencat un esquí, quina mala jugada!! En Sebas l’hi baixa el que queda i ell anirà fen el patinet amb una sola fusta. Dividim el grup en dos, uns baixaran cap el refugi directament i els altres faran la processó amb el Dani.
A mesura que va caient la tarda, l’ombra del bosc va fent endurir la neu, és el moment que és pugui posar els grampons i jo l’hi agafo l’únic esquí que l’hi queda.
Ja som tots al refugi de Wallon, dema l’hi tocarà llevar-s’ha mes d’hora i pujar amb grampons, el company Eladio l’acompanyara.
El refugi Wallon, que podem dir, habitacions petites i fredes, un sopar de sopa aigualida, sort del segon plat que salva una mica i si mes no de la gresca que hi vàrem fer tots plegats explicant aventures i aventuretes varies....ah!!! i també de la ratafia “Raiers” que el company Sebas ens va portar.
Nit de lluna plena, diuen la millor de l’any, tot il·luminant de mica en mica les parets i cims del Gran Facha, el Pic de Eliarra i el Marcandau, verdaderament tot un espectacle.
Mati, els núvols que corren donen fe del canvi de temps pronosticat, Eladio i Dani fa estona que son fora, mengem l’esmorzar, be allò...i de seguida cap el cagadero a fer cua.
Comencem tot seguit, el que serà una llarga i costeruda pujada cap el Port de Marcandau, quasi 800 metres de desnivell, del tot tiesus, tot marcant una nova traça doncs la que hi ha esta gelada. Aquest sector és el mes perillós de tot el recorregut doncs amb força carrega de neu en alçada del Pic de Marcandau, pot provocar allaus canalitzades que poden escombrar la pala per la qual estem passant en la primera part.
Port de Marcandau, uns decideixen baixar cap en avall i els altres, posem grampons i piolets i esquís a l’esquena i cap el cim de Marcandau. Un cop dalt el temps és complica i comença a nevar, la visibilitat és dolenta, pells fora i ràpidament comencem la baixada tot anant tantejant la dreta pla, la neu bastant dura i canviant i sense gaire percepció del relleu, va fer alguna que altre ensopegada, un cop superada la pala encarem la baixada cap l’anomenat “el tubo”, que el trobem bastant glaçat i ple de blocs rodons de gel, en definitiu una mica “heavy metal”.
Passat aquest punt la cosa és va calmant tot passant per l’antic refugi de Bachimaña, creuem l’embassament per el mig, amb uns blocs i unes esquerdes que sembla que estiguem als Alps.
Arribem al resplendent i nou refugi de Bachimaña a on ens espera en Sebas, els altres han seguit cap avall.
El temps, és va complicant, els cims és van tapant i ens queda la ultima baixada, la dreta pala que dona accés al refugi  i la qual esta tota plena de gent que i puja. La resta serà un anar fent i subsistint en un terreny molt variant tot seguin el Gr d’estiu.
No vàrem fer servir la ruta d’hivern per baixar, potser una mica de mandra tot plegat, els últims metres de desnivell els vàrem fer a peu amb esquís a la motxilla fins la Casa de Piedra, a on vàrem trobar els companys Dani i Eladio tot fen unes birres i unes olives, uns autèntics herois, si senyor.


I aquí acaba el que ha donat de si la petita ruta d’esquí de setmana santa i vàrem ser: Artur, Sebas, Lo Presi, Salme, J.J Padnon, Regina, Eladio, Dani, Benet i jo.


el Gamo Negro al fons


quina colla!!


coll del Brazato

Vignemale

Artur


Salme escombrant

Regi

Dani



la vall d'Ara que puja de Bujaruelo

coll d'Arratil

al fons el port de Oulettes

coll d'Arratil al fons el Vignemale

Eladio i el pow

Presi  a l'esquerra Le Chapeau d'Espagne i a la dreta La Tête d'Ours

esquí trencat



Wallon

als fons el coll de Marcadau

zona critica

Artur quasi al coll

cap el cim de Marcadau


Presi

Gran Facha al fons

entrada al "Tubo", foto que m'ha fet el Presi

cabana de Bachimaña

al fons a la dreta el nou refugi de Bachimaña


Baños de Pantincosa






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada