Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 19 de juliol de 2015

Circular Vallter-Cabana dels Alemanys-Carança-Vall de Bacivers-Bastiments-Pic de la Dona




És fa estrany estar a Vallter  amb les muntanyes pelades i sense neu. Ahir la forta pluja de la tarda – nit  han deixat  un ambient mes frescquet en aquest estiu tant tòrrid. Avui també s’embla ser que el pronòstic son tempestes a partir de mig-dia,  caldrà doncs anar a la idea.
Sortim de l’estació de Vallter i comencem la primera pujada cap a la Portella de Mantet, d’aquí comencem a baixar , primer per tram força pedregós però a continuació per corriol entre prats a on podrem corre a gust. Al cap de una estona entrem en el bosc i a continuació veiem una primera cabana de fusta de nova construcció, seguim baixant i trobem la cabana nova dels  Alemanys, aquest nom se l’hi dona degut a que en la segona guerra mundial un destacament alemany compost per un oficial i dotze homes  controlaven la frontera i el pas de maquis, soldats i jueus cap a Catalunya, però no tenien la feina gaire fàcil doncs el destacament estava completament aïllat i eren objectiu molt fàcil per els maquis dels entorns. L’any 1978 unes noies belgues, ves a saber tu el que feien , van calar foc al refugi, al cap d’un temps és va tornar a reconstruir el refugi dels alemanys.
Uns metres mes avall trobem un pal indicador, ens trobem al GR10 i GR36 francès, a mes estem en una part de la Ruta del Torb, ara començarà una forta pujada de 400 metres de desnivell a la Serra de Caret, un cop suada la cansalada seguim per un corriol planer per anar a buscar el Coll de Pal (2298m), ens faltaran 6,4km de corriol per un gran bosc frondós per arribar a prop del refugi de Carança, nosaltres no hi arribarem doncs al trobar el rierol i els plans de Bacivers tindrem que girar per un corriolet per anar a buscar l’entrada a la vall.  Fem una parada, traiem roba per remullar-nos al riu, però merda!!! Un exercit de tabacs ens ataquen!! Ara si que correm cap amunt  fins trobar la Cabana de Plàstic al començament del bosc.
Quines histories haurien de passar la família que va construir aquesta cabanya duran un any, parlem de no fa gaire temps, en aquest paratge tan lluny de tot, potser el mes a prop a 4 hores de camí de qualsevol lloc i tenint  en compte que una part de la parest és totalment de plàstic, imaginem-nos una nit de torb...seguim camí cap a munt, les torres blanques és van aixecant per el cel, la vall de Bacivers és molt llarga i prou coneguda la part de dalt per les sortides d’esquí de muntanya que hem fet per aquesta zona, anem enfilant tot passant per l’estany de Bacivers, el primer cop que el veig sense neu , anem a buscar la pujada  al coll entre el Bacivers i el Bastiments per anar cap aquest últim.  No parem gaire ara toca baixada per la carena cap el coll de la Geganta i remuntar el Puig d’Ombriaga, però ai las!! Comencen  a ressonar els trons i la cosa s’està posant negre com el carbo, ens queda rematar el Pic de la Dona, ara si que correm, cim i avall a corre cuita per deixar la carena. Desfem el camí de la Portella i carrera cap el cotxe.

Molt bona ruta per coneixa dues bones valls la de Mentet i la de Bacivers, el camí és força bo i és pot anar força estona corrent. Trobarem forces punt d’aigua. En total 22km i 1800 metres de desnivell en 6h30’, fen parades i hem fet la travessa: Benet, Presi i jo mateix.





baixant de la Portella de Mantet


cabana dels alemanys

al fons Mantet

coll de Pal

a prop de Carança

cabana de plastic



estany de Bacivers

quina trepa!!

sort que ens queda poc
















0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada