De ganes ja ni havien de començar a rodar fora de casa i per
fi!!! El amic Salme ens proposa una rutilla que ja havia fet i que l’hi agrada
tornar a repetir i ensenyar als amics.
Abans de sortir ha plogut i l’aire és respira fresc i net, i
sense mascaretes!!! Uf!!.
Per resumir una mica la ruta, seria un pujar al Camí Ral,
tot anat per Llavaneres, seguim cap a la Font del Mal Pas, que esta colgada, Creu de Rupit, Pi de
Buac, aquí deixem el GR 83 i anem a
buscar el bonic” boscs dels misteris”. A parir d’aquí anem per el sector del
Solei, per entre clarisses boscos d’alzines, tot passant per el Turo d’Aguilar
i a poc la gran Masia de Can Bosc, estem en ple Parc del Corredor i això ja és
nota doncs al creuar la pista que va cap el Santuari i trobem una bona munió de
cotxes fent corrua. Deixem el sector de solei i seguim per la vessant obaga,
per tot arreu raja aigua de les pluges d’aquesta setmana i els esbarzers fan la
seva feina en les nostres pells. Ens dirigim cap el Torrent de Can Mora,
corriols i corriolets fins trobar de nou la pista del Corredor, ja passat el
Far, la creuem i anem en direcció la Roca del Diable per arribar al final al
Coll de can Bordoi.
Enfilem de nou vers la Torrassa del Moro, que no hi
arribarem doncs prendrem ja la baixada per el sector que diuen “el Dragon Khan” , nosaltres anem fent uns bons
corriols a la ma del nostre guia, cal anar a la guait, de no fotret una bona ensopegada
en qualsevol moment, anem cap el Sot de Can Busquets, que un cop ja arribem a
la carretera de Dosrius al Collet, la cosa acaba i be. Anem ja cap a Dosrius
per anar a buscar la ruta dels Enginyers, uff!!! Com esta, plena d’arbres
caiguts, tota la primera part, això i els quilometres que portem fa que tinguem una mica de dolor de
cames. I res, una molt bona ruta de corriols i corriolets, per xalar de l’entorn de una serralada bora el mar.
LLogarrets amagats: Font del Canti , a Sant Vicenç de Montalt
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada