.jpg)
Castelló d'Empúries
Figueres a Verges . 50 km
De bona d'hora i una mica esmorzats anem a buscar el tren a Mataró que ens dura cap a Massanes, ja que avui és dissabte i per anar cap al Nord, hem de fer transbord i a Massanes agafar el tren que ve de BCN.
Quina sorpresa que a l'estació ens trobem a la parella addictes als viatges cicloturistes en Jordi i la Regina, junts compartirem una part del viatge i ens podrem posar al dia de rutes i altres curiositats del món de la bicicleta.
Un cop arribats a Massanes tenim el temps just per pujar a l'altre tren que puja cap a Port Bou. El comboi va molt ple, sobretot de gent que porta la bici, per un moment en ve a la memòria, ja fa molt temps, quan pujàvem a fer muntanya amb el tren de Puigcerdà i encara no teníem cotxe, que ens ajuntàvem tota la penya que pujava amb el tren de les 7 del matí, eren moments de compartir històries i muntanya, això si tots vestits amb l'uniforme d'alpinistes de l'època.
Doncs ara és el mateix, però amb tribus de gent en bici, tot són històries, anècdotes i altres curiositats del món que toquem, el de la bici, moments doncs de fer una mica de coneixences.
Sembla que molta gent , optem per fer la combinació: tren + bici, el perquè?
Comoditat, gasolina cara, facilitat en fer travesses....no sé?, però que en els compartiments i trobem tota mena de bicis: gravels, MBT o carretera, demostra que l'opció és ben acollida per totes les modalitats i tant de bo que cada cop Renfe posi més èmfasis i facilitats amb el transport de la gent que fa servir les dues rodes.
Bé, hem deixat els nostres amics a Caldes de Malavella i ens trobem al bar de davant l'estació de Figueres, un clàssic d'altres vegades i perquè no, un segon esmorzar sempre va millor, i mentre ho fem asseguts a la terrassa, anem veient tot el tràfic de grups de ciclistes de tota mena, som doncs a la terra del món de la bici, l'Empordà!.
Al final sembla que no ens hi posaríem mai, però si, comencem la ruta per anar en direcció a buscar el mar, per això travessarem Figueres i anem a buscar la ruta de Pirinexus, que per camps i pista rodadora ens anirà a portar cap a la ruta del Camí Natural de la Muga, cap a Castelló d'Empúries, i mira que hi hem passat vegades, però sempre hi fem la paradeta.
Deixem la Muga que va cap Empuriabrava i seguim la Pirinexus tot entrant al parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà, direcció Sant Pere Pescador. Ja notem l'olor de mar, seguim cap a l'Armentera i cap a ja Sant Martí d'Empúries. Ens volíem banyar, inclús tenim el banyador a mà, però fa una boira i una fresca que no convida gaire, això que la platja està a petar, no sé, a la gent l'hi mola, potser després d'haver fet unes horetes de cua per la carretera estirar-se a la sorra, és el que toca.
Anirem doncs a l'Escala a fer uns entrepans tot mirant el mar i la gent entre la boira.
Seguim amb la panxa una mica més agraïda, al davant ja tenim el Montgrí, ja ens falta poc, però si a la costa està emboirada, per aquí fa una calorada que déu-n'hi-do.
Trobem el Ter, deixem la Pirinexus i ara agafarem la Ruta del Ter fins a Verges, que ja hi som, i ja hi som a la fresca terrasseta de l'hostal, i sota una morera, ens prenem unes fresquetes birres.
Hostal Albenara: bon menjar, tant sopar com esmorzar, molts cordials tot el personal, preu econòmic. Potser l'únic inconvenient, és que està a tocar la carretera on ja força trànsit i a la nit i hi ha força soroll, a l'estiu caldrà tancar la finestra i tirar de ventilador.
Sant Martí d'Empúries
Verges - Caldes de Malavella. 65km
El meu país és tan petit
Que des de dalt d'un campanar
Sempre es pot veure el campanar veí
Diuen que els poblets tenen por
Tenen por de sentir-se sols
Tenen por de ser massa grans.
Lluís Llach.
Si és així, d'un poblet veiem un altre poblet, deixem l'Alt i entrem al Baix Empordà, tot seguint la Ruta del Ter cap a la capital, Girona, en algun moment deixem la ruta principal per passar per algun dels pobles que tenim a tocar.
Per aquesta ruta sí que ja trobem molta colla de gent amb bicicleta, molts grups que no són de per aquí i que van guiats, però a tota velocitat, la immensa majoria en gravels, al principi ens pensàvem que era algun tipus de trobada, però vàrem deduir que no, verdaderament Girona és la capital mundial de la bici.
I res, en prou feines 30km ja treu el cap la catedral, ens asseiem al costat d'una font a la Devesa, omplim bidons i fem un petit menjuc, bona la caloreta que fa, ja som a migdia.
Hem de travessar tota la ciutat per anar a buscar la zona Universitària on surt la ruta del Carrilet de Sant Feliu de Guíxols, per això tirem Gps del mòbil, ja que no està gens senyalitzat.
Seguim la Via Verda cap a Cassa de la Selva i una mica abans de Llagostera (trucada al Noi del Montseny, per dir que passem per al seu territori) prenem la Via Verda Termal, que ens portarà en uns 10 km al bonic i balnearic poblet de Caldes de Malavella on primer farem uns entrepans i després anirem a buscar el tren per tornar cap a casa.
(l'entrada a Girona tot venint de Verges està força mal indicada i abans d'entrar a la Devesa el pas tallat d'un pont, fa que el track faci una mica d'encigalada.
Esperem també que el xicot que buscava la nova Via Verda de Banyoles, al final hagi pogut trobar la ruta dins la ciutat, no sé, potser caldria quan es fan les coses o ja estan fetes de fa temps anar-ho mantenint).
Bar Can Floris: al centre del poble. Bons entrepans i hamburgueses.
(Caldes de Malavella)
Verges
Jafre
Jafre al fons
.JPG)
tribus de gravels
Girona
Via Verda del carrilet de Sant Feliu de Guíxols
Via Verda la Termal
Ja som de nou dalt del tren que va cap a BCN, torna a estar ple de bicis, però res dues estacions i ja som a Massanes de nou hem de fer transbord.
Agafem el tren de la costa, aquí ja trobem un altre tipus de personatges, joves fent flexions a les barres, altres que s'amaguen als lavabos, turistes que van cap a "Calela" com diuen ells, una musiqueta de mòbil sona algu de raï, no ens hem avorrit pas.
Ja som a casa i ja enyorem les terres de l'Empordà, el bar de la plaça de Verges amb aquella noia tan simpàtica i la seva bona selecció de tisanes, els ocells i els seus càntics, sobre tot el matí a primera hora i al cap vespre.
Seure a qualsevol banc d'una placeta i veure-les passar, sense cap mena de cosa a fer, o tan sols mirar les orenetes com portent menjar als nius.
Viatjar, potser no cal anar lluny, avions, vaixells.... aquí a la cantonada i tenim molts racons amagats, potser no queden prou bé per posar a Instagram, però que importa, total.
https://www.wongsport.com/es/, una empresa que ho fan tot aquí, estan al món del tèxtil des de fa molts anys i ara treuen una nova línia esportiva, esperem que us vagi molt bé en aquesta etapa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada