Paratge del terme de Dosrius i al Veïnat de Maians, on es localitza un pi de 3 metres i 45 centímetres de perímetre on la dita popular ens conta que hi fou penjat un recaptador d'impostos del rei, Josep Gallifa i Ros, després d'haver-li pres els diners cobrats a les rodalies. Josep era un polític progressista, que fou regidor entre 1846 i 1849, que s’havia casat (1827) amb Francesca Peris i Puig i van tenir un fill de nom Pelegrí, futur alcalde de la Ciutat, qui amb els anys es casaria amb Antònia Ballot i Tarragó.
Segons s'explica, en no cobrar el rescat demanat, els lladres martiritzaren i degollaren Josep Gallifa (14 d'agost de 1849). Els assassins foren descoberts després pel Mosso d'Esquadra Bonaventura Terradas i detinguts a Argentona. Condemnats a mort, posats en capella en una aula del Col·legi de Santa Anna, foren executats a la platja, al davant de l'Escola de Nàutica. Era el 20 de setembre de 1849.
El Pi d'en Gallifa queda entre els turons de Can Gaspar (337 m.) i el d’en Martí (313m.).
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.
Doncs la veritat no hi havíem estat mai, això que hi havíem passat moltes vegades per al costat.
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/ruta-al-pi-den-gallifa-btt-247066076
Sortim de Mataró, cap al Laru, Font dels Tres Ratxós a tocar, cruïlla de Can Bruguera, seguirem direcció Can Nogueres, però abans trencarem a prop del Turó de Tarau, per començar a baixar, cap al Torrent d'en Gallifa, que no el podrem seguir perquè els de Can Pepes, han fotut un rètol de gos perillós i prohibit el pas. Seguirem per un camí més endavant que ens trobem que posa el mateix, però com que no passarem per al costat de la casa el seguirem, val a dir que el principi esta força brut, però és poc tros. De seguida ens trobem al torrent, ara tan sols quedarà buscar el Pi d'en Gallifa.
No crec que hi vingui gaire gent per aquí, a més el pi, està verdaderament a les últimes (pobre).
A prop tenim el temple de l'Oasi https://oasis-dejesussacerdote.blogspot.com/(cuidadin!!!). Seguidament, arribarem a la pista d'Argentona a Mataró. Per sota una hípica, comencem un bonic corriol, al principi tot" ostres que ben parit!!" després "que xalant!!", però en un moment donat el corriol baixa per una pineda, que és on trobarem el tram difícil de la ruta i és on diem: "collons que me la foto!!!"
Un cop superat aquest tram, tot seran corriols entretinguts de baixada, uns trams més complicats que altres, però com trobem el terra força humit, la cosa va força bé.
Una bona sortida per tastar història i un grapat de corriols per fer salivera.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada