Aprofitant la festa del solstici d’estiu anirem cap a la
Vall Ferrera, a veurà les falles de Alins i de passada anirem a fer unes
rutilles en btt.
Després d’haver passat una bona festa de foc i fum al poble
d’Alins ens despertem, cosa que ens costa una mica, i ens preparem per anar a
fer la Ruta dels Contrabandistes. No ens hem aixecat gaire d’hora doncs la
festa la vàrem acabar nosaltres una mica tard ,una mica més de hora però que
alguns que acaben aquelles hores la gresca, en fi, deixem la furgo, al aparcament
del poble i comencem a pedalar en una primera pujada que de mica en mica va
deixant el poble al fons de la vall, fins la cota 1200 a la Borda del Gallard serà pujada després
vindrà 1km de baixada fins trobar el riu
de la Noguera de Tor, aquí la pista, de moment asfaltada, anirà resseguint les
aigües engrescades per entre boscos pausadament, deixem a l’esquerra el poble
enfilat de Norís i en uns 11km arribem a on la petita pista asfaltada és transforma
en pista de terra, ara si que entrem als dominis de Tor, els cartells ens ho anunciant
i ens avisen que estem en una propietat privada. “Tretze cases i tres morts” el
llibre de Carles Porta, que ens explica
el drama sempre present d’aquestes contrades, noms com el “Palanca” el “Sança”
ens porten a recordar aquell famós documental de TV3 al 30 minuts, negocis
bruts, contrabat, pistes d’esquí, en resum una confrontació veïnal de 13 cases
que en veritat en tot l’hivern no hi viu ningú, a pocs kilòmetres del pas amb
Andorra, molts interessos, molts diners per entre mig, una historia no acabada.
Ens parem al petit bar que a l’estiu funciona de meravella, doncs a l’època
estival molts 4x4, motos, bicis i altres i fan el tràfic de anada o tornada cap
el país veí. Un poble entaforat entre muntanyes, ens costa creurà com podien viurà
en aquells paratges els seus veïns, sobre tot en temps d’hivern. Deixem el
poble enrere i comença la pujada seran uns 8km fins el Coll de Cabús, que dona
entrada al país andorrà.
La pista al començament esta una mica malmesa però al davant
sens obre uns grans plans, els cims fronteres els tenim a tocar, passem per la
borda del Sança, la pista creua el riu, cal anar en compta amb el nivell que
baixi, i ara si que la pujada comença ferma, un reguitzell de corbes ens van
fent guanyant metres, per aquí mes d’un cotxe s’ha fotut a vall, les vistes son
impressionants, el Pic Negre a tocar, aquest hivern ho vàrem veurà des de altre
canto amb esquís, i arribem al Port de Cabús (2298m), estem a Andorra, la
pistota ha deixat pas a una carretereta a on i arriben forces cotxes, quin
canvi!!! Diuen que per part de la gent d’Alins és vol tirar endavant, un
projecta, que fa anys que dura, que passaria en asfaltar la pista per el
vessant català, per promocionar mes turísticament la Vall Ferrera. Això, per
sort, és un pel difícil, primer per els cales que la obra suposa i segon per el
problema veïnal, que sembla un mai acabar, potser les noves generacions
d’antics propietaris un dia és posin d’acord, però de moment cal aprofitar
aquesta mar avallera de racó del nostre Pirineu mes feréstec.
La tornada la fem reculant per on hem vingut, el bar i el
poble estan mes plens de gent, han sigut 42 km i 1200 metres de desnivell, el
sol comença a picar de valent, la vall la anem deixant enrere, una sortida en bicicleta
per gaudir de l’entorn amb moltes histories.
 |
| Tort |
 |
| Andorra |
“Camí del Subministra” o ruta del Bosc de Virós. Aquesta és
una ruta en bicicleta curteta, però d’aquelles que valen la pena, per el
paisatge que hi veurem i el seu entorn boscos, un dels mes ben protegits dels
Pirineus, a més si anem atents de ben segur que algun cabirol o cérvol ens
podrem creuar per el camí, el gall fer més difícil doncs és molt fonedís.
Per començar , sortirem del poble de Araòs i enfilarem per
una petita pista asfaltada que puja de seguida guanyant alçada, arribant fins les
Bordes de Virós. Aquest un excel·lent
lloc per fer-hi estada tan amb la furgo, com per muntar la tenda sota un bon
arbre. I tenim de tot el que ens fa falta, una font, arbres, taules amb bancs ,una
barbacoa, una bona vista a 380 graus i un gran silenci que envolta el
llogarret. La ruta, la podríem proposar per un final de tarda, son uns 14 km de
anada i tornada, sense gaires pendents, per entre bosc, molt ben indicat i amb
el sol de tarda podrem anar veiem la seva posta pel d’arrere del cims. La ruta
serà circular i la farem primer de baixada uns metres per anar a buscar una
pista de sorra que ja hem vist al pujar, i baixarem per la pista mes dreta que
baixa directa cap a les Bordes de nou.
Camí del Subministra, doncs les seves pistes que baixant del
Coll de la Màniga i que connecten la Seu d’Urgell amb la Vallferrea, eren pas
de subministra, d’aliments, tropa i armes en la guerra civil per el bandó republicà.
També pas del mineral del ferro, molt famós en aquestes contrades, en resum un
bosc ple d’activitat, com ara a l’hivern amb el Refugi de Gall Fer, centre d’activitats
de raquetes i esquí nòrdic, remodelat i ampliat no fa gaires anys, també és un
bon lloc per fer un bon menjuc i provar els seus plats casolans, això ens
permet fer-hi un bon sopar i desprès amb la llum dels frontals tornar cap a les
Bordes o be perquè no fer-hi estada, que ve s’ho val.
Per acomiadar-nos i com fa tant de temps que no plou ens
acostem a la petita i senzilla ermita de Sant Lliser, diuen el sant que fa plourà,
a veurà si tenim sort.
 |
| Al fons el Monteixo i el Noris |
 |
| Bordes de Buiro, a fora fa calor |
 |
| Refugi del Gall Fer |
 |
| Bordes de Viros |
 |
| Ermita de Sant Lliser |
Aquest article el vaig escriurà a finals de juny quant feia
tanta calor i tanta sequera, després de la nostra visita a la petita ermita de
Sant Lliser, varen venir uns dies de pluja i
mes frescor....potser si que aquest Sant te poders sobre el temps.
