Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 17 de juliol de 2017

Punta de las Olas(3002m) Soum de Ramond o Pico de Añisclo(3257m)

Mirador de Cirrasils


quina colla!!!


arribant al collado Arrablo



una bona escalivada





el pas per accedir a la tartera de la Olas

Soum de Ramond a l'esquerra i el Cresta la Olas a la dreta

Cañon de Añisclo

el Soum i traient el cap el Perdido




cresta final



el retrobat pare Porta


Lliri de muntanya

per camps grocs de bàlec


Cap de setmana amb el Grup de Muntanya d’Argentona cap el Parc Nacional d’Ordesa. Molta gent en aquesta convocatòria de sortida per anar a fer dos tres mils el Soum de Ramond i el Cresta de las Olas, ens trobem tots a mitja tarda a Nerín a on surt el bus que ens portarà per la pista de las Cutas fins el mirador de Cirracils, aquest pista esta tancada a tot tipus de vehicles privats. Un cop les motxillotes a les esquenes comença la caminada sempre amb importants vistes a banda i banda en vers el refugi de Goritz, que no hi arribem doncs al arribar cap el Collado Arrablo busquem uns plans per fer el camp base en un lloc que hi ha un petit rierol d’aigua. El sol és va ponent entre les muntanyes i les primeres estrelles ja van sortint, uns ja son dins les tendes, d’altres aprofitant la nit ben estelada per fer un bon vivaç, i d’altres els cinc del Sorreig encara fent-la petar i provant el patxaran que ens ha portat el Presi de elaboració pròpia.
A les cinc del mati però, ja ens venent a despertar, esmorzar, plegar el campament i deixar les coses en un raco poc visible i cap a munt, que ve pujada. El sol encara no toca i la fresca encara és prou agradable per anar fent, el grup és nombrós i el ritma és va fent segons cadascun les seves forces, anirem primer seguint el GR 11 que va cap a Pineta per el Collado de Añisclo, desviant-nos en un punt per anar a buscar un pas en la muralla de roques, superat el pas enfilem en forta pujada fins arribar el primer 3000, el Cresta las Olas, aquí reagrupem el personal i dos membres del Sorreig  prefereixen tirar cap en vall, doncs a Gasto l’hi ha sortit una llaga a la bota, Lius Rivers sembla que encara pateig els efectes secundaris del Patxaran.
Seguim vers el següent cim, el Soum de Ramond o d’Añisclo, acompanyats de un grupet de bascos i basques, el cim semblava a prop però la cosa és va fent de pregar. Un cop a la base de la pujada els bascos enfilant per un altre lloc al nostre  que preferim agafar una petita llengua de neu per enfilar el camí molt costerut cap a la cresta cimera.
I res, dalt del cim anem esperant tot el grup per fer la foto de rigor. Els del Sorreig i en Jordi del Grup de Muntanya, no esperem mes i anirem tirant avall doncs no volem tornar a agafar el bus i seguir cap el poble de Nerín a peu, així amb els 15€ que ens estalviem podrem fer un dinar.
Passem per el C.B i trobem els altres companys, agafem els trastos i deixem en Gasto perquè és reagrupi amb els demes per anar a buscar l’autobús a les quatre de la tarda, ah! I també l’hi deixem la bossa de la brossa perquè la baixi.
Reculem doncs el camí que vàrem fer ahir fins el Collado Gordo, d’aquí anem per uns plans per anar a buscar un corriol que ens portara per uns camps de Liles amb vaques per entre mig, fins arribar de nou a la pista. D’aquí seguint sempre unes fites anirem fent dreceres per anar baixant, de mica en mica la calor és va fent notar i la baixada és fa molt i molt llarga, però a la fi veiem les teulades de les cases, ja hi som, son les tres de la tarda i per sort nostre trobem un dipòsit d’aigua amb una tubària que fa de dutxa, això si que no ens ho esperàvem, quina delícia!!, en aquells moments passa un grup de jovenetes i jovenets anglesos que comencen a pujar, estan ben sonats els que els porten, tot just comencen i alguns ja porten uns caretos de calor que fan pena i tot.
I cap el restaurant, doncs massa tard però que hi arribem doncs no ens fan dinar, però ens preparant, això si, uns bons entrepans amb les seves respectives cerveses frescotes que fan plorar nomes de veure-les venir.
Una gran sortida, amb un bon grup de gent, d’alguns coneguts, d’altres que vàrem conèixer, d’altres que vàrem retrobar i que havien vingut amb Sorreig com el pare Porta, d’altres del Sorreig com Lo Presi, Benet el del Montseny, Lius Rivers i com no el gran Gasco (Rébuffat).



0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada