La primera intenció era anar a dormir al Pla de Campllong, però tal com està la cosa de prohibicions de tota mena, tirem per anar a dormir al lloc més proper i que sí que ens deixen: a Malníu.Arribem al refugi a mitja tarda, tot està a petar de cotxes i de gent, així els que anem en furgoneta ens posen en un lloc i els de les tendes i bivac en una altra esplanada, prèviament de passar per caixa, estar clar!.
Per arribar a l'esplanada de tendes, cal passar per una plataforma metàl·lica per sobre l'Estany Sec, una obra que deu haver costat un dineral i que canta com una cloïssa en l'entorn, això una, l'altre, la zona de tendes i campament també les vaques han aixafat alguna tenda.
Foto d'Anna Bachs. Camp Base trepitjant la vacada alguna tenda.
Resumin: està bé que paguis per uns sanitaris, que la veritat que estan molt bé, i fa que la gent no emmerdi tot els voltants del refugi, amb això: merda !!, però també caldria tenir una mica de compte en tenir tancada la zona d'acampada.
Bé, passem ja a la sortida en si, que ha reunit una bona colla de gent del GMA (Grup de Muntanya d'Argentona) (17) disposats a passar-ho bé. De moment entre una taula de pedra al bosc i unes quantes taules que portem i cadires, fem un bon sopar, tot regat amb vins diversos i una mica de ratafia, per acompanyar les bones galetes Birba que ha portat la Susi F.
El temps no està gaire clar, i a la nit plou de tant en tant, a més fa unes bones ràfegues de vent, això el que comporta és que els dos que fan bivac, un es posi la funda protectora i l'altre busqui una tenda per encabir-se.
Brífing davant del planell informatiu
Camp Base
per sort sembla que la vacada han anat a passar la nit a algun altre lloc
Foto bivac de Jordi M. se'ls s'hi deixa una lona de supervivència, perquè ja es veia que faria mal temps, però el vent la fa volar.
L'endemà al matí deixem Malníu, encara la gent dorm, i nosaltres agafem els cotxes amb aquella típica cara de molta son per anar més avall, cap al Pla de Campllog (1700 m), a on començarem la sortida.
En principi com som molta colla, pensem fer dues rutes una de llarga i una de més curta i tot això ho decidirem quan arribem al Refugi J. Folch i Girona.
Comencem a pujar tot dret, això sí, l'entorn està meravellós l'aigua a donat vida a tot el paisatge verd, ple de flors de colors, els camins que baixa aigua per tot arreu, i que direm del Riu Duran a on el soroll de l'aigua i els seus salts d'aigua, fan que el ritme es relenteixi, per la fal·lera de fer fotos.
Després de la primera pujada per al Bosc de Corniols, arribem a la Pleta d'Engorgs on creurem el riu per un pont de fusta tot encarant la darrera pujada cap al refugi.
.
travessem el Riu Durant per pujar per al marge esquerre,
color groc del bàlec, omple tots els racons
la vall s'obre
Refugi J.Folch i Girona (2380m) refugi lliure de la FEEC, ja portem uns 700m de desnivell
Com sembla que estan entrant nuvolades pel nord, decidim fer la ruta curta i no fer tota l'olla de cims d'Engorgs, no ens exposem a què una tempesta ens enganxi en la carena.
Ara seguirem les marques del GR11 (Transpirineu), per anar cap als bonics i bucòlics Estanys de Minyons. Encararem la dura i esmicolada pujada cap a la Portella d'Engorgs (2696 m), la part final abans de treure el cap, cap a la Vall de la Llosa i trobem una bona congesta de neu, a on hem de buscar un pas per salvar l'obstacle. Ja tenim a tocar el cim, últims esforços i ja som a dalt: Bony Manyer N (2808 m), ja que n'hi ha un altre que és el Sud. Han sigut 1100 metres de desnivell, però que s'han fet molt bé, gràcies per als llocs per on passa la ruta i sí, aquest cim no és del llistat dels 100 cims tan famós, que la veritat, potser millor, perquè ben segur que no trobaràs cap col·leccionista de cims, ni estarà massificat.
Estanys de Minyons
cercle d'Engors al fons ( Olla)
Portella d'Engorgs
Estany de Calm Colomer
Puigpedrós al fons
Renoi quin tro!!!!, per Andorra bé la tempesta, en un moment tothom ha fet cames i cap avall. Una mica abans d'arribar al refugi, comença a ploure.
a dins el refugi ens preparem per a la pluja, que en poc ja ha passat
Hem deixat la negror al costat fronterer, ara fa un bon sol, després ens diuen que per Pla de Campllog i Meranges ha caigut un bon ruixat, vaja!!, hem estat al mig, quina sort!! Mentre baixem amb la calorada, trobem un grup nombrós que pugen amb les capelines posades, amb tota la calor!!, van directes cap a la negror, nosaltres, però ja som als Plans de Campllong, i les cames es fan notar de la jornada que hem fet, per un raconet d'aquest Pirineu... i si!!, alguns pregunten: si aquesta era la curta, la llarga com era?.
Gràcies a tothom per aquests dos dies, on hem pogut gaudir de la nit amb tendes, furgonetes, bivac, potser han mancat els estels, però perquè no, s'han tret les tendes que teníem guardades, tot sentint la pluja i el vent de la nit.
Una vall per mi desconeguda però amb molt encant i sens dubte per tornar.
ResponEliminaGràcies per compartir la ruta amb tots nosaltres.