Volta a Sierra Guara en BTT ~ Aire de Muntanyes

Una mica de musica per anar llegint la ruta

Parlar de Sierra Guara ens ve al cap de seguida barrancs, nosaltres feia molts anys que hi havíem anat molts estius seguits a descobrir aquestes aigües embarrancades, moltes vegades solament amb banyadors i amb poques informacions de les rutes, les unes guies eren franceses i les úniques persones eren francesos, els grans descobridors de la zona. A mesura que anaven passant els anys la cosa va començar a cobrar vida i els pobles varen començar a rehabilitar-s’ha i apareixen tot tipus d’establiments i agencies de turisme actiu, naixia així el Port Aventura a la Guara i així és trencava tot aquella mena de pau que hi havia per aquets sectors , doncs la arribada de gentada amb ganes de esports d’aventura havia arribat. I vaig tornar un últim cop a fer un barranc i vaig veurà que allò s’havia acabat, que segurament no hi tornaria, ja no hem motivava esta en un parc d’aventures.

Però ves per on, la penya del Sorreig com cada any per la tardor, és fa una sortida amb alforges i aquest any és tenia els ulls posat a Sierra Guara. Perquè no, tornar-ho a provar però vist en una altre percepció, el de sobre els barrancs i les seves terres.

La veritat, vaig tornar enamorat de Sierra Guara, vaig tornar a sentir el que sentíem al fer els primers barrancs amb vells amics que alguns ja no hi son com el cas d’en Toni Jorda (Rody), gran company i al hora gran amant dels barrancs de Sierra Guara. En resum les nits estelades de Guara encara hi son, però no les aneu a veurà a l’estiu.

Roody any 1985 Balces Inferior

Lloc de sortida a l’Hostal Nuevo Esperanza al costat de Huesca, bon tracte bon menjar i bon preu. Us guarden els cotxes en un aparcament al darrera sense tenir que pagar res. http://www.infohostal.com/guia/huesca/huesca/alojamiento/155337/esperanza155337.html

1ª ETAPA.- QUIZENA – NOCITO.- 50km 1160m desnivell+

Sortim per un camí asfaltat d’avant mateix del hotel per anar a buscar a uns pocs kilòmetres el poble de Quizena, la pista és polsegosa i el terreny és erm i sec al davant tenim la altiva silueta del castell de Montearagón que tindrem que atacar com a primera pujada del dia.

Una mica abans d’arribar al castell prendrem una pista a la esquerra, que sense pujades va per sobre de una cinglera amb vistes a la plana de Huesca. Les formacions de roques i petits canyons erosionats per l’aigua donant unes formes molt característiques al paisatge. Anirem seguin la ruta cap a Fornillos i Apiés i passat aquest prendrem una pista en pujada plena de rocs que dificultaran bastant la pedalada. Semblava això un mal presagi que podríem trobar a totes les pistes amb aquesta precarietat, cosa que després vàrem veurà que per sort no seria així. Un cop superat aquest desnivell, trobem una carretereta que en pujada en portarà a l’entrada de la Sierra de Guara per el Salto de Roldan, les siluetes de les dues torres de Peña de Sant Miguel i la Peña de Amád ens obriran les portes al que serà la ruta d’aquest dies. La vista és espectacular, teníem ganes de pujar a la Peña de sant Miguel, però anem una mica pillats de temps i preferim seguir pedalant per sobre els barrancs. La pista és força agradable sense gaires entrebancs, ara si que prenem direcció nord i ens queda poc per acabar la pujada. Un cop això de pujar s’acaba, tocarà baixar cap l’embassament de de Lúsera que esta quasi sec, per una baixada en pista bastant perillosa per el roquissar que hi ha, un cop superada la baixada i amb els braços desencaixats, anem a buscar el pas de la presa i seguim per un corriol força entretingut fins trobar una pista que ens portarà al llarg i últim coll del dia. Un cop aquí, ara si una bona baixada fins trobar el tranquil poble de Nocito i on neix el riu Guatizalema. El lloc en aquesta època és molt tranquil, els colors de la tardor donen vida als camps i al davant presidint tot, el cim de Peña Guara (2076m) que hi donen els últims rat jos de sol.

Allotjament al Alberge de Mallata http://www.auberge-lamallata.com/main.php?lang=fr&page=1, portat estupendament per una parella de francesos que apart programant excursions a cavall per la zona. Al costat i tenim un bar – restaurant que si menja molt be i el tracte és molt cordial, molt recomanat.

2ªETAPA.- NOCITO – ALQUÉZAR . 58km 1540 m desnivell+

O altrament dita la etapa reina de la ruta. Sortim ben esmorzats del alberg i el fred és fa notar de valent, sort que de seguida enfilem en pujada. La direcció durant força estona serà Est, per pista la major part asfaltada, uns 15 km plans i baixades, be i potser alguna que altre pujadeta, passarem per alguns pobles que havien estat abandonats i que ara la gent els esta reconstruint, com Bentué de Nocito i Used amb el rierol que anem passant per el costat del mateig nom fins arribar a Bara a on neix el riu Alcanadre i les Gorgas Negras. Aqui tenim que seguir el GR i creuar el riu tot passat el poble i és aquí a on tenim el dilema, les rutes que hem vist pugem per el GR que ara és fa servir com a corriol baixador de btt, el següent seria buscar una pista per la dreta que en força pujada també ens portaria a la carena, aquesta no la vàrem trobar després de estar buscant una bona estona i la tercera una pista que surt de Bara i que sense creuar el riu també puja a la carena. La qüestió, nosaltres vam acabar seguint la opció del GR. Serà una mitja hora de carretejar la bici i superar uns 200 metres de desnivell.

Quasi al arribar a dalt ens trobem amb la pista que buscàvem i a mes esta indicada amb senyalització de la ruta de la Hoya de Huesca, la veritat però no crec que haguéssim anat tampoc molt sobre la bici. Estem doncs a cota 1100, al costat tenim l’alt poble de Nasarre que esta abandonat. Ara si anem carenejant i en baixada cap a Letosa, lloc de referencia del barranc del Mascun. Seguim cap a Bagueste i baixem cap en naixement del riu Isuala o el barranc de Balces, una darrera pujada per canviar de direcció i començar la baixada cap a Sarsa de Surta que és on comença la gran pujada per una pista de pedres amb pendents de quasi 25%, sort però que els núvols ens ajuden a no passar tanta calor, no m’ho puc imaginar al estiu!. Arribem a dalt la Sierra de Sivil, per de sota el barranc del Balces, la pista va per sota la cinglera, les vistes son les mes espectaculars de tota la ruta, estem a 1400 metres d’alçada, però senyors comença a plourà i comencen les punxades, tot junt, anem per sobre la carena en un paisatge sense arbres, esperem que aquets quasi 10km al menys no comencin a caure trons i llamps. Un cop és perfila la baixada la pluja afluixa i de mica en mica va amainant. I ara si comença la llarga baixada de uns 10 km fins Alquezar tot passant per el Mesón de Sivil i el bonic poblet de Sant Pelegrín.

Que podem dir de Alquézar, un poble impressionant com tot el que l’envolta, per sort amb menys turistes que el normal a l’estiu.

Fem estada al Alberg Rural de Guara http://www.albergueruraldeguara.com/ regentat per uns catalans.

3ª ETAPA: ALQUÉZAR – QUINZENA. 50Km i 850m desnivell+

Les prediccions de AEMET, donant per el dia d’avui un 100% de possibilitats de pluja, de moment fa sol i calor que durarà tot el mati. Últim dia i segons diuen “ etapa dels Camps Elisis de París del Tour” , totalment falç!!, un autèntic trenca cames i amb una de les baixades, per pista, mes tècnica i difícil de la ruta, tota sencera no la vàrem baixar ningú del grup.

Al començament sembla que si que la cosa aniria prou tranquil·la, camps d’oliveres , ametllers, bones pistes ciclables, i sempre direcció oest, passant per molts de pobles que sempre ens van sorgint de l’horitzó com grans fites entre els camps, fent-nos de guies de la ruta, Radiguero, Alberuela de Liena, Bierge i el seu característic salt de la Peonera, Sieso de Huesca i el seu riu Formiga, que tindrem que creuar i suar la seva pujada, Ibieca, Abaniés tots ells poblets de les planes de Guara i tots ells carregats de histories antigues com podrem veurà en les seves façanes de les cases.

Un cop passat Abaniés, després de uns quant kilòmetres, cal estar molt pendents del Gps, doncs la ruta deixa la pista principal i creua uns camps de cultiu, sense camí, per anar a buscar una pista al altre canto, si us equivoquéssiu aniríeu a la carretera general.

I be la cosa s´acaba, però ho acabarem de forma trepidant, un cop la pista ens porta al costat de la carretera general, al costat de una gasolinera, ens apareix al costat i mig amagat un corriol que va paral·lel a la carretera i la va seguint força estona, és força divertit i te alguns passos bastant tècnics, la gent que ens veu toca les clàxons dels cotxes o ens saluden. Verdaderament la cirereta del pastis. De nou arribem a Quicena, però no ho podem rematar sense anar a veurà l’aqüeducte roma, que la veritat sigui dita ens decepciona una mica bastant.

Sortida de 3550 metres de desnivell+ i 158 km, realitzada al octubre del 2015 per : Regina, Kiku, Salme, Toni Llovet, J.J Padnon , Artur i jo.