"Trio d'Asos" a la Coma d'Arcalis ~ Aire de Muntanyes

diumenge, 8 de maig del 2016

"Trio d'Asos" a la Coma d'Arcalis

12:36 p. m. No comments

Feia unes quantes setmanes que el temps ens feia la guitza i per una cosa o un altre no podíem fer la esquiadeta. Aquesta setmana ja estàvem molt neguitosos, la dosis de neu la necessitàvem si o si, tota la setmana mirant prediccions del temps i la veritat no podíem veurà la cosa clara del tot, l’únic que la Meteo-France, donava una mica d’esperança de sol i la meteo Andorrana unes clarianes i núvol, és a dir que la cosa venia de sud i nosaltres tindríem que anar al mes al nord possible i això és sens dubta “La Coma” a la vall d’Ordino, a mes per aquí en cas de mal temps ens podríem mourà en mes comoditat i possibilitats de fer cim, el que era clar que tindríem que jugar amb el factor temps. Apostem per el dia que sembla ser dissabte i en un tres i no res una munió de viciats del Sorreig, preparant els esquís i a veurà que passa.

Sortim de baix de l’estació, el temps amb clars i núvols que van alternant, mes núvols que clars, anem cap a la pista mega-verda, a on és comença a veurà l’asfalt fins arribar a la part del bareto de la Coma. Aquí dubtem de seguir fins el cim de Peiraguils doncs al principi i manca una mica de neu, però com la boira no ens deixa veurà mes amunt, optem per provar i pujar ,al poc de anar pujant ja veiem el mantell més nevat i a mes surt el sol!!!i veiem l’objectiu Peiraguils (2702), pujarem per un canto i baixarem per la pala, ja ens animem!! Pujadeta una mica de cresta i cim, el sector francès amb el dia mes clar al sud els núvols que juguen a entrar i sortir, aprofitem la primera pala, al principi neu humida disfrutona després en el tram mes dret la neu vomitiva, trèiem pells i a per el segon objectiu que de moment veiem el Creussans(2679m), pujarem cap el coll del mateix nom i seguirem per la carena per el sector francès fins el cim, a on les boires de sud ens tapen les vistes d’Andorra i la pala per la que baixaríem, traiem pells i baixem per on hem pujat però de nou les boires és retirant i veiem un nou descens , cap avall doncs, neu de tots colors i varietats, el descens ens deixa a un pas que tenim que treure els esquís uns metres per buscar un descens directa cap el estany de Creussats, bon tram força dret cap el l’estanyo, l’amic Txubi cau i sembla que l’hi fa mal el genoll però boí així no és perd ni cap engruna de baixada, també podem veurà algun pas molt tècnic entre neu , herba i aigua del Presi, grande!!.

Be, n’hem fet dos i estem de nou a la Coma, i a mes entra mes bon temps per el sud, brrrr, quines ànsies, la penya, be la Regi, vol mes guerra, en Txubi, no vol parar, quina colla!! de fanàtics, ara però amb el mes bon temps sembla que la cosa prendrà un altre caire i la penya comença a enfocar cap la dreta bretxa de Cataperdis amb un ritma mes accelerat. Després de una pujada amb forces voltes maries arribem a dalt i seguim cap el Cataperdis (2808m), ens trèiem els esquís per enfilar els últims metres per la cresta de roca, al final el bon temps no ha arribat i des de el cim veiem com per el sud tornen a venir núvols i boires, tenim que baixar, volíem seguir cap el Pic d’Arcalis per la carena per fer el” Poker d’Asos”, però encara com el temps ens ha deixat jugar a pujar i baixar per aquesta magnifica coma, no tenim mes temps és fa tard, tenim que fer un pensament i tirar cap avall, la pala que hem pujat fins la bretxa i trobem la millor neu de la sortida, xalem de valent, els crits els deuen sentir al Serrat, arribem a les pistes i la ultima baixa amb molt bona neu fins avall de tot.

L’hem encertat del tot , hem fet 1500 metres de desnivell, tres cims, la neu...be la cosa esta com esta però de nou la Coma ens ha obert les portes.

Gracies a la companyia de gent del Sorreig: Regina,Txubi,Artur, J.J Padnon,Benet i el Presi.