PARC NACIONAL DE LOS PICOS DE EUROPA
No hi estarem gaires dies per aquest sector, però si la
pluja i la boira ens deixant , farem algunes combinades de bici i caminar per
aquestes muntanyes.
El punt de sortida o camp base, serà i sense dubtar, tan per
preu, atenció, netedat, etc,etc,etc el “Càmping Naranjo de Bulnes” a Arenas de
Cabrales. Per començar doncs i després d’estar uns dies de camí amb el cotxe,
optem per fer una sortida curteta i per escalfar les cames la farem en bici i així
tenir una perspectiva del lloc. Sortim doncs del càmping cap Arenas, un cop aquí deixarem
la carretera principal i agafarem una de menys transit i que va pujant cap el
poble de Arangas, un cop aquí anirem per una tranquil·la carretera, tot passant
per els bonics poblets com Rozagás,Ruenes,Arana...i de lluny i entre els núvols
i les boires la silueta dels Picos. Anem seguit tranquil·lament per l’ondulada
carretera, tot de tant en tan fen la paradeta per fer la xerrada amb la gent
que per aquelles hores transita a peu. Arribem a l’últim poblet d’aquestes
alçades, Alles, d’aquí la carretera fa una gran baixada cap a Niserias i d’aquí tan sols ens queda seguir la carretera comarcal que segueix el riu Cares fins el Càmping,
comença a plourà amb tingut sort, però dema farà un dia esplèndid de sol,
aprofitarem per anar al Picu.
-
Han sigut 32km que si mes no han sigut per posar
les cames en calent.
EL PICU URRIELLU o be EL NARANJO DE BULNES
Les prediccions son de tot el dia sol, anem doncs a fer la
ruta mes llarga, anem cap el “Picu”, per això ens dirigirem amb cotxe cap a
Sotres, alguns diuen el poble mes alt d’Astúries, però abans d’arribari en una
corba tancada i deixarem el cotxe, és una pista que puja cap a la collada de
Pandebano a 1218m. Aqui a la alçada de 900 metres agafarem les bicis i seguirem
per la pista, en pujada, és clar, però amb bon estat fins l’aparcament de
cotxes que trobem abans del coll. Aquí podríem lligar les bicis i seguir a
peu, però si ens escarrassem una mica (200 metres de desnivell) i pugem les
bicis fins el coll, després per corriol de força bon pedalar podrem arribar
fins el refugi de la Terenosa(1330m), així després al baixar agrairem tenir les
bicis mes a prop. Aquí si que seguirem a peu fins la imponent cara oest del
Picu i al costat de refugi J.Delgado de Ubeda a 1960m d’alçada. Aquí podrem informar-nos
de les gran gestes realitzades des de principis del segle passat i que fins i tot a vegades ens consta imaginar , aquells intrèpids primers escaladors de la paret
amb cordes de cànem i espardenyes, inclòs
el primer que i va pujar descalç, verdaderament gent amb molta força i coratge.
La tornada la farem per el mateix camí, tot fent una parada
per recuperar forces al refugi a on i tenim les bicis.
-Total de la sortida uns 25km i 1200 metres de desnivell.
 |
| al fons el Collado de Pandébano |
 |
| cami cap el Picu Urriellu |
 |
| cara oest |
 |
| refugi |
 |
| refugi de la Terenosa |
EL CONGOST DE CARES
Un clàssic dels clàssics, però ja que hi som l·hem d' anar a fer. Poc es podien pensar els treballadors que varen forjar aquest camí
a pic i pala i que va durar la obra 5 anys i 11 morts, per fer una infraestructura hidroelèctrica; fos el camí de caire turístic mes trepitjat d’Espanya amb uns 155.000 caminants
que varen travessar aquest congost l’any 2015, un reclam turístic per aquests
zona i per tota la província de primer ordre.
L’inici doncs d’aquest camí totalment gratat a les parets
del congost és al poblet de Poncebos, molt a prop de Arenas, caldrà però ser
molt matiner, per varies qüestions, la primera el trobar aparcament, la segona
la gentada i la tercera i s’hi ho feu a l’estiu la calor. També tenim varies
maneres de fer aquest recorregut lineal de Poncebos a Cain (León), la que vàrem
fer nosaltres anar i tornar per el mateix lloc (24km), si sou varis uns
començar en un lloc i els altres en un altre i canviar les claus dels cotxes, l’altra
és connectar amb les agencies de turisme de la zona i mirar els autobusos que
fan la connexió i la ultima i mes agosarada i per no repetir, és a la tornada
de Cain a cosa de 3km, creuar el riu per un pont, Puente Pando (300m), que al
anar ens haurem ja quedat en l'úbicació i pujarem per la Canal de la Raiz fins el Collado de la
Cima(1400m) i Majaca de Amuesa per baixar seguidament al poble de Bulnes i
finalment a Poncebos.
PARQUE DE UBIÑA LA MESA
DESFILADERO DE LAS XANAS
Començarem aquesta bonica i curta excursió de 2 hores d’anada
i tornada una mica abans del pobla de Villanueva, deixarem la furgo al
aparcament i àrea recreativa d’aquest congost, i a part bon lloc per després
fer-hi pernoctació, hi ha font però quant nosaltres i vàrem ser no sortia
aigua.
La millor hora a partir de les 18 hores, quant el sol no
pica i la gentada ja no la trobarem per el camí. La sortida val la pena per veurà
el camí excavat a la roca i després a prop del acabament per entrar dins el frondós
bosc que segurament i si estem pendents i podrem trobar les Xanes o fades del
bosc. Podem donar per acabada la ruta al poble de la Rebollana o a la ermita de
Sant Antonio, també i tenim una opció circular que s’indica al començar, però
cal mirar les hores de llum per poder-lo fer amb claror.
I be la gana ja esta feta doncs baixarem cap al aparcament i
lloc de pernoctació que quant se’n va tota la gent és molt tranquil·la.
SENDA DEL OSO
Seguim per aquest sector i ens despertem a l’àrea recreativa
de la ruta de Xana, el dia és frescot però clar, esmorzem i baixem cap el “Centro
BTT Valles del Oso” a Tuñón, on comença la via verda de la “Senda del Oso”. En
aquest centre i trobarem tot el necessari, lloguer de bicis, bar, dutxes i una
bona informació de les rutes, clar que la mes concorreguda és la via verda i a
mes i ha un servei de vehicles que et porta al punt de arribada i tant sols
tens que fer la baixada.
També l’aparcament és un lloc a on moltes furgonetes i fan
estada, però la veritat és millor el lloc de on venim nosaltres. Uns metres mes
avall també i trobem un lloc molt bonic amb font i lloc de pique-nique, però
ens varen dir que allà si que no s`hi podia pernoctar, cosa que l’endemà i vàrem
veurà alguna furgo.
Cosa primordial i essencial, començar la ruta ben d’hora,
encara que a l’estiu inclòs i fa rascota, ens estalviarem després la gentada.
La Senda te dues ramificacions, començant les dues juntes
per el costat del riu Turbia, passant per bonics pobles com Villanueva i
Proaza, un cop passat el congost de Peñas Juntas (“que lugar más horriblement bello”
Isabel II) arribarem a Caranga, aquí una ruta va cap el embassament de
Valldemunio i Barzana, tot seguin el riu Quiros i l’altre va cap Entrago tot
seguin el riu Taverga i el congost de Valdecerezales, nosaltres seguirem
aquest.
La ruta va seguin per el congost per un seguit de túnels il·luminats,
el paisatge a banda i banda del congost son impressionants, les parets calcaries
a tocar i la immensitat dels boscos ens portaran fins Entrago. Un cop aquí la
majoria de gent o començant la baixada perquè els han portar en furgonetes, o
els demes donant la volta i cap avall que fa baixada, però la ruta continua cap
a la Cueva Huerta, això comportara 8,5 kilòmetres de mes i aquí la cosa comença
a canviar doncs i trobarem mes rampes, a mes en prou feines i trobarem a ningú.
La part mes dura seran els últims 2km, doncs son per un camí
no apta per fer-lo en bici, molt dret, les pedrotes i el fang relliscós encara
complica mes la cosa, podem doncs optar per dues coses, la primera lligar-les
en un pont de fusta abans de començar la cosa durilla i l’altre carretejar-les,
contant que la baixada també és força delicada.
Be arribem de una manera o un altre a la gran cavitat,
segona d’Astúries, a la qual si volem entrar tindrem que fer una reserva via telèfon.
En fi, cal recular i tornar per on hem vingut, ara si que un cop a Entrago no
tindrem cap mes pujada.
Total de la ruta 60km.
I ara si parlem del Os, ja que som a la seva Senda. On son
els ossos? Doncs el ossos estan entre Villanueva i Proaza, però els trobarem en
“oseras”, es a dir, tancats i barrats, així és com trobem aquest pobres plantígrads
tan perseguits aquí com als Pirineus.
Un reclam turístic? Segons diuen no els poden deixar anar perquè
han estat en contacte amb humans, (?). La Senda i passa per el mig, nosaltres i
passem de bon mati no hi ha ningú i els sentim i els veiem, en el fons ens fan
una mica de pena, tan sols ni els hi tirem una foto. A la tornada una munió de
gent esta allà mirant i esperant veurà captius als ossos. Passem de llarg una
mica amb el cord una mica encongit. La única manera que els veuran serà quant arribi
la furgoneta al mig dia per donar-los l’àpat, segurament serà la hora de mes afluència.
Arribem al Centre BTT i el primer que fem és anar a la dutxa
doncs fa una calor de mil dimonis.
I per acabar una jornada tan intensa que millor que anar a
fer un bon menjuc a Proaza tot passat la benzinera i a prop del centre de
interpretació del Os, parcer una mica minso, podrem fer un bon bocata al Bar el Manantial,
bon tracte i bon preu, i el bocata potser en tindreu per dos dies.
LAGO DEL VALLE - SOMIEDO en BTT
Sortim del càmping “La Pomarada” de Pola de Somiedo,
tranquil, tracte molt cordial del recepcionista a mes molt entès de tota la
zona i el que importa, econòmic.
La pujada fins el poble del Valle del Lago la farem per una
carretera en una constant pujada que ens faran passar dels 700 metres de
desnivell als 1200, és a dir que de bon mati comencem a suar els xoriços de la
nit anterior.
Un cop arribats al altiu poblet, trobarem primer un càmping,
una mica mes endavant girem per un carreró que ens portarà a creuar el riu, ara
anirem per el marge esquerra del riu del Valle, anirem seguin fins trobar una
pista amb indicacions de PR, aquí començarem el tros mes dur de la pujada, amb
una rampa d’aquelles “mataxulus”, en un moment donat la pista fa un revolt i
nosaltres seguim les indicacions de PR, per corriol en terrenys mes tècnic però
no tan pujador, fins els metres finals abans del llac que si que tindrem que
baixar de la bici. Ja som al Lago del Valle ara anirem a buscar l’altre punta
del llac on hi ha unes cabanes , per un corriol
fins trobar una pista que en una potent i llarga baixada ens dura de nou
a Valle del Lago per l’altre vessant per la que hem pujat. I carretera i manta
que ara si xalarem de la bona baixada que abans tan hem suat.
-Ruta de 28km i 900 m de desnivell.
-Variant una mica mes llarga:
Del Lago del Valle agafar un corriol PR a mitja vessant de uns
3km, tots a peu fins trobar la Vega Cerveiriz, aquí anem seguin per una pista
entre uns prats fins anar a buscar primer un petit collet i després un altre
(cabana al costat) i els llacs de Saliencia, baixada rapida per pista i ens
trobarem al Alto de la Farrapona(1701m) frontera amb León. D’aquí si, baixada
per carretera cap a Saliencia (bon lloc per fer un menjuc al alberg del poble,
bocates enormes!!) i d’aquí cap Endriga,Villarin,Vergos , tot seguin sempre el
riu Saliencia, fins trobar la carretera que en 2km ens portarà a Pola de
Somiedo. (45km i 1100 de desnivell).
Ens acomiadem del Valle de Somiedo, les boires i la pluja
donen pas als dies que hem tingut, ben calorosos d’aquest primers dies d’agost, el paisatge canvia,
és diferent mes enigmàtic potser, la fresca inclòs la fredor ens fan mig
endormiscar, ens acomiadem dels boscos espessos i els rierols clars, pugem vers
el Puerto de Somiedo, el vent fred bufa en força, deixem aquest ultims dies del
Principat d’Asturies, els vigilants del paradís, entrem cap a terres de León i
el primer que podem fer i sense dubtar és parar a comprar uns bons xoriços d’aquells
que tan agraden picantorros.
Fotos del Valle de Pigüeña i les brañas de la Pomacal.
S
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada