Puig Obiol (Milany)

Hem passat  la nit a la casa de Milany, a on hi fan estada alguns membres del Sorreig. Ahir a la

nit hi va haver gresca, doncs celebràvem abans d’hora la castanyada i ja se sap, castanyes,

moniatos, ratafia, moscatell... en fi, una bona festa.

Però avui fa un dia d’aquells que és millor quedar-se al llit escoltant la pluja i el vent. La braça

de la nit encara fumeja una mica, alguna que altre gotera, per la finestra no és veu res degut a

la boira, be doncs, el més segur que la sortida que cada any ens prepara el Presi, no és podrà

fer, doncs amb aquest temps no hi ha pas ganes.

De mica en mica la gent és va aixecant, és revifa el foc per començar a fer torrades per

esmorzar, el temps no millora però de mica en mica ni han alguns que ja és van neguitejant  

per fer una volteta i estirar les cames. Que hi farem, el Presi ja esta canviat i a punt, doncs res

s’acabat fer el ronsa al costat del foc.

Sortim de la casa i anem entre boires i basalts d’aigua, entre boscos que ja comencen agafar

els colors de la tardor. Arribem al Morro del Quer, però no veiem res degut a la boira. Seguim

per corriol, per anar a buscar la pista que va cap a Vidra, la seguim una estona fins trobar unes

marques de GR, el principi be, però de seguida les marques és perden, per entre camps i

boires, sort que el nostre guia s’ho coneix de memòria. Ara enfilem per la carena, entre

frondós bosc  de faig, boixos i ginebres, tot esta regalimant d’aigua i la cosa patina que dona

gust, per aquest sector el GR, esta mes ben indicat. Ja som  a dalt del Puig de l’Oriol (1544m),

entre unes pedres totes plenes de molsa, costa inclòs trobar la placa de cim, des de el cim no

veiem absolutament res, doncs ens envolta un bosc de faigs,  això que és el punt mes alt de la

serra de St. Magdalena i Milany.

Deixem el curiós cim i la seva senyera penjada d’un arbre, seguim carenant vers el castell de

Milany, però ai las, comença a plourà de valent, i el trons i els llamps comencen a fer acta de

presencia, deixem els ramats en els prats careners i comencem a baixar a tota castanya cap a

la casa, a on el foquet ens espera, per refer-nos una mica.

Com cada any, el Presi ens porta a un fer un bon recorregut, aquest anys l’hem tingut que

escurçar, però corre entre boires i paisatges humits ens a agradat d’allò mes.