Volta al Cap de Creus en BTT ( 2 part del Camí de la Llum) ~ Aire de Muntanyes

diumenge, 13 d’octubre del 2019

Volta al Cap de Creus en BTT ( 2 part del Camí de la Llum)

5:49 p. m. No comments

L’any passat per aquestes dates, vàrem intentar fer una circular per l’Alt Empordà, tot connectant diferents rutes, el “Camí de la Llum”, Pirinexus, GR 92, Camí de Sant Jaume, però per motius atmosfèrics, vàrem tenir que escurçar els dies de ruta i sols vàrem poder realitzar una part que la podeu trobar en el bloc :” Tour de les Alberes i Camí de la Llum” (octubre del 2108). Però la cosa ens va agradar tant que un cop tornàvem cap a casa ja pensàvem en reprendrà el que ens vàrem deixar de fer.

Doncs res que aquest any, sant tornem-hi a acabar el que ens mancava a fer, i això si, un cop feta ja podem dir que verdaderament, és una de les rutes que ens han agradat mes i de la qual ens hem porten uns grans records de tot plegat, paisatges, pobles, gastronomia, flaires de mar i aromes de muntanya i sobre tot els amics i amigues que hem compartir totes les hores de ruta i res us passo a comentar aquesta segona edició de el “Camí de la Llum “.

Aquest any després de l’èxit de l’any passat, tenim força gent a la convocatòria, alguns repeteixen i alguns venent de nous, però aquest any abans de començar ja vàrem començar a tenir baixes per accidents varis, Salme i la Merçe ja no poden ni començar i jo mateix abans de sortir tinc un refredat de mil dimonis, però be de moment el temps aquest any si que pinta força be.

Doncs res prenem el tren direcció a Figueres a on ens trobem a la resta de personal, el de BCN i el de Caldes, que no és de Caldes si no del Montseny. Un cop esmorzats, sortim per les planes Empordaneses en direcció a Roses, a on tenim que parar per anar a una botiga de bicis per inflar alguna que altra suspensió. Sortim de Roses en direcció Cala Monjoí per la petita carretereta, però farem una paradeta tècnica per fer una inspecció a un recorregut que tenim per anar a veurà uns dòlmens i menhirs, la veritat val la pena i la podem fer en bici (una part amb indicacions de ruta negre de circuit btt). Un cop la visita,seguim direcció Cala Monjoí, en aquesta època molt tranquil·la, seguim ja per pista Cap a Norfeu i curta baixada cap a la Cala Jòncols a on començarem a flairar la pujada del dia, que amb la calor que fa i que no hi ha cap ombra, la suem de valent. Ja veiem Cadaqués allà a baix, ara tot serà baixada fins el bonic poble a on hi farem estada.

Lloc molt recomanat per sopar :” Mama Aicha”, cuina casolana marroquí. Bon tracte i bon menjar.

Hotels per dormir ni han un munt, i fora de temporada amb molt bones condicions de preus.

FIGUERES - CADAQUÉS . 43 KM. 700 de desnivell

Roses

cap a Cala Monjoi

barraca de pedra seca

pels voltans del Cap Norfeu

la pujada del dia

dalt la pujada

Cadaqués

CADAQUÉS - FIGUERES. 53km i 1000 de desnivell

Sortim de Cadaqués agafant la riera que passa per el bell mig del poble, això si ben pentinats i esmorzats. Un cop la riera deixa d’estar pavimentada, prenem una pista a l’esquerra que ens deixarà ben suats ja a primera hora del mati, doncs la pujadeta fins el Coll de la Perafita, és d’aquelles que no tenen descans, a la dreta sempre tenim el torrent que baixa cap a Cadaqués, encara amb una mica d’aigua, petites cabanyes de pedra seca i la vista que va sempre cap a munt per veurà quant la cosa s’eixonarà una mica. Un cop dalt ja comencem a provar la tramuntana, els núvols baixos queden arrecerats a les muntanyes dels voltants, anirem direcció el Mas del Bufadors, deixem enrere la pujada, estem en terreny erm i dessolat al bell mig del Espai Natural del Cap de Creus, al fons anem veient els entrants del mar, i el vent que no para, per sort de tant en tant ens be d’esquena i ho aprofitem, la pista és rapida i de cop ja veiem al fons el Port de la Selva, bona i rapida baixada cap a la Punta de la Creu amb la seva bonica Cala Tamariua, donem la volta a la punta i entrem a el Port de la Selva per el seu bonic passeig marítim, curt tram de relaxació doncs ara afrontarem els durets 8 km de pujada cap el Monestir de Sant Pere de Rodes, que a mes de la pujada, vàrem provar les fortes envestides del vent que a mes de un i dos, els va tirar per terra. Anem arribant a dalt tots de mica en mica, l’Artur te problemes amb el tubeless i perdem molt temps per solucionar el problema, ens falta una eina i sort de una parella de alemanys que van en una furgoneta i porten una bona caixa d’eines i ho podem mig arreglar. Al Monestir, dia de visita gratuïta, doncs ara que l’Artur a tornat a punxar, aprofitem per anar a fer una visita. Ara seguirem el Camí de Sant Jaume fins Vilajuïga, tot baixada, ara si, però abans anirem a fer una visita al Centre d’Informació de Mas Ventós, ni mai millor dit, doncs fa un vendaval de mil dimonis, aprofitem per anar a veurà el balco que dona vistes a tota la badia de Roses. I res baixada per la carretera, ja som a quasi tocar el poble i ens en donem compta que falta l’Artur, de nou problemes, baixa a peu arrossegant la bici, fem parada tècnica, trec una coberta de 29, per donar al primer cotxa que passi, però renoi, no en passa cap, l’Antoniu ens deixa doncs perdrà l’últim tren que para a Vilajuïga, doncs el proper quasi ja passa de nit, i demà el noi va a fer una ruta en bici de varis dies.

En un moment donat baixa una furgo amb l’Artur a dins, amb la bici, l’hi diem que el deixi a l’estació del poble que encara podrem pillar el tren. A l’estació en trobem de nou amb l’Antoniu, però al que no veiem és a l’Artur, el tren ja be, el noi del Montseny te gana i diu que agafa el tren, que l’esperen per dinar. Ens quedem tres, sense l’Artur, ens esperem el pitjor un segrest, un exili....però no nois ens truca que el xofer el porta a Figueres, llàstima doncs nosaltres si que hem perdut el tren. Però be anirem a fer un bocata, a un bar a prop de l’estació, que fa una pinta bastant xunga, però que la veritat ens fan un bocata de fuet, d’allò mes bo. Comencem a fer plans per anar agafar el tren fins a Figueres, unes birres, casc al cap i de nou a pedalar, jo abans amb fotare un Frenadol, per aguantar l’estrebada, que aquí no és va amb gaires miraments i com va dir l’amic Killian: “ more Kilometers, more fun”. Decidim seguir el Camí de Sant Jaume, no és el mes curt però, mira per on ens fa gracia i tot. El ritma ens altet, per entre poblets de l’Empordà, Marzà, Peralada.... el sol de tarda va caient, sort que ja fa caloreta i no fa vent, direcció oest, cap a Figueres, hem fet 20 km, però a tota castanya, sort de la droga que m’havia subministrat.

I res, tothom ens envia wuassaps que ja son a caseta i nosaltres amb el tren, que parcer això que teníem en principi molta mandra i son, però gracies al circ de personatges que hi anem trobant , sobre tot entre Blanes i Mataró, ens fan passar una bona estona, tant que una mica mes i anem cap a BCN.

Els carrers, ja son foscos, com el dia que vàrem sortir, ha sigut una bona ruta amb un final una mica estrany, potser com el començament, però be ,hem acabat una ruta que vàrem començar l’any passat, ruta del tot recomanable, per fer sobre tot en qualsevol època menys l’estiu.

Vàrem ser: l’Antoniu, el noi del Montseny, Regi, J.j Padnon, l’Artur i jo mateix i d’aquí una forta abraçada i una prompta recuperació a la Mercè (que parcer era el primer cop que venia amb la colla i va ser l’encarregada de buscar el lloc per dormir, al qual i vàrem estar de meravella) i l’amic Salme .