Massificació a la muntanya, als aparcaments per accedir als cims i les zones més emblemàtiques del Pirineu. La muntanya a l'abast de tothom, rutes circulars entre refugis actualment n’hi han un munt, inclòs si vols no portes la motxilla i dorms en hotelets, moltes curses, Trails, Ultra Trails.... tot això aboca una munió de gent als mateixos llocs.
També ho podem notar en els cims més característics i a les rutes normals que porten a ells, molta gent, la que corra, la que va corrent només quan et veu, la que camina, la que va amb gossos, la que no et saluda perquè van vestits de "runners", en fi, tota una nova fauna per al Pirineu que esgarrifa. Però encara hi ha llocs a on no trobarem ningú, a on podem deixar el cotxe sense pagar, a on encara podrem trepitjar una tifa de vaca que encara ningú la porti a les soles, bé doncs, aquesta sortida que us explico és una d'elles, si busqueu solitud i grans espais, i una bona palissa, aquí la teniu:
https://www.wikiloc.com/mountaineering-trails/pic-de-tartera-i-mont-roig-per-pilas-78541030
( En realitat surten uns 1900 de desnivell i 19 km)
Temps total 7,30, amb parades.
Dificultat: petita grimpada de II, per pujar el Pic de Tartera) i alguna grimpada per al Mont-Roig, però fàcil.
D’Alós d'Isil prenem la petita pista asfaltada que va capel Refugi de Fornet, anem mirant a mà dreta la Noguera Pallaresa, fins que veiem un pont (Pont de Pina), seguirem encara no mig quilòmetre de pista i a mà esquerra, petit aparcament, màxim 3 cotxes ben premuts. Ha fet mandra aixecar-nos del llit, inclús algú ha dit: per 1800 metres de desnivell tan d'hora!!!!, però ara que ja hi som hi hem aquesta fresqueta, ja tenim ganes d'estirar una mica les cames.
Començarem la ruta tot creuant el pont i seguim per una pista que guanya alçada cap a les Bordes de Pina, a l’última borda i trobem tota la vacada a dins, potser estaven fent un referèndum. El camí comença a pujar entre un bonic bosc d'avellaners, al costat de la Ribera de Pilàs. El bosc deixa pas als prats i el camí afluixa una mica, al davant ja tenim les primeres vistes de les muntanyes cap on hem de pujar, el descansillo a sigut minso, tornem a pujar en direcció una bonica cascada per anar a trobar la Bassa de Sobriu, a partir d'aquí, si la cosa pujava, ara pujarà més pel barranc de Comamala fins a arribar al primer coll de la jornada (2500 m), trèiem el cap per la bonica i ampla Vall de Niri. Baixarem
per l'altre vessant cap a la Bassa Xica de la Tartera i seguidament l'estanyet de Tartera (2300 m) tornem a pujar per anar a buscar el coll de la Serra Plana (2600 m), aquí ja veurem el Pic de Tartera, però sembla que no hi hagi pas entre la muralla de roca. Anem seguint les fites que ens acosten a la base rocosa, sols hem de prestar atenció i seguir bé els passos i evitar tirar pedres al que bé per sota.
Arribem al pic de Tartera (2846 m) i còmodament anem cap al Mont-Roig (2861 m), el tram final amb alguna que altre grimpadeta per donar una mica d'al·licient. Fem un menjuc de mentre veiem entre boires la Vall de Salau, el Ventolau al davant, a sota el refugi Enric Pujol, i tants i tants records que ens porten aquestes contrades per al tema esquí de muntanya.
Reculem les passes per on hem vingut, vigilant la baixada fins a tornar al coll, però aquest cop si hem pujat per Niri, baixarem per la ruta que ens portarà de nou cap a la Vall de Pilàs. Baixada molt pronunciada, sense camí, algunes fites i controlar el Gps, en cas de boira, fins a retrobar de nou el camí que hem fet de pujada.
A part de les vaques i dues persones que a més no anaven juntes, ningú més i encara que diuen que per aquestes contrades ja presencia de l’ós, nosaltres per bé o malament no hem vist a cap, alguns isards mal destres: Lo Presi, el Noi del Montseny, Regi 1800, J.J Padnon i servidor.
Acabem la ruta al Noguera Pallaresa amb una bona banyadeta, algun el corrent una mica més i se l’emporta cap Esterri.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada