Aquests dies de Sant Joan aprofitarem per anar a buscar la fresqueta per la Val d'Aran i realitzarem dues sortides a l'estil: "BICA" amb btt i caminant. Per això ens instal·larem al tranquil·let càmping situat a era Bordeta: http://campingforcanada.com/ , bones ombres, piscineta (molt important), lloc per fer barbacoes, i unes taules sota cobert, molt important per la gent que viatge en bici, a més, molt simpàtics i acollidors (recomanat per l'amic Angeló, gràcies, company!!).
TUC D'AUBÀS.- (2073m)
Ahir va estar plovent tota la nit i avui fa un dia mitg tapadot i una bona fresca. Deixem les furgos al coll eth Portilhon (està prohibit baixar cap a França). traiem les bicis i tot el material i comencem a pujar per la bonica pista entre el meravellós bosc d'Aubàs, anem enllaçant les corbes, venent a la memòria el cop que hi vàrem venir amb esquís a l'hivern. Arribem a la Cabana deth Cap dalt Bòsc i últimes rampes cap el Còth de Paretja, quines vistes més espectaculars, els núvols van i venent i tot deixat veure les grans muntanyes del fons, per mi i com a opinió personal, una de les vistes més espectacular de la Val. Anem cap a les cabanes i els cavalls i les vaques ja ens venent a rebre per donar-nos la benvinguda o per veure si podem menjar algú. Canviem el calçat, i traiem bastons ara enfilarem cap al Pic d'Aubàs, uns 300 metres de desnivell, les boires venent i vant, el cim ja el tenim ocupat per als cavalls i haurem de compartir. No podem veure tot el que de a qui si albira, a baix Bossòst, la Vall de Luchon i els 3000 encara una mica nevats. La intensió era anar cap al Tuc d'Arres i tornar per la carena cap a les cabanes fent una petita circular, però el temps és el que és i les boires no donant gaire joc. I res cap avall, cap a la cabana on tenim les bicis, fem un menjuc, tot compartint mirades amb el bestiar i ara si amb la bici tirem avall, amb una bona frescota, en un moment donat ens caldrà parar, doncs una guineu la trobem parada al mig del camí i sembla que quedi tan parada com nosaltres.
Uns 800 metres de desnivell, 7 quilòmetres de pujada en bici.
Horari relatiu més o menys, sense fer parades: 2 o 3 hores.
RUTA AL ESTANH REDON DE VILAMÒS I CÒTH DER ESTANH.
Si la sortida anterior era espectacular pel seu entorn i els paisatges, aquesta no deixarà indiferents a ningú, cal doncs fer-la amb un dia que tinguem assegurat el bon temps, ja que a mesura que anem guanyant alçada les vistes a 360 graus seran d'aquelles de: oohhhhh que maco!!!!
Doncs bé, tot passa'n per Vilamòs, anem cap al petit poblet d'Arres de Sus, a on prenem una pista asfaltada que puja cap a la Bassa d'Arres (Mina Victòria a prop). Per anar a buscar la pista, caldrà baixar la carretera per on hem pujat uns metres i prendre una pista que surt a la l'esquerra, anirem pujant entre el bonic bosc d'Auedau, fins al Serrat d'Arres on trobem la pista que puja de Vilamòs, seguim pujant i ja de mica en mica se'ns va obrint tot un meravellós paisatge al davant nostre. Deixem el bosc enrere i entrem en terreny de prats i la Cabana de Lancero.
En un llogarret entre prats i rodejats de muntanyes, hem trobat una petita cabana, amb els dos pastors i la pastora, obrien en aquell moment el tancat per deixar sortir el bestiar, qüestió de seguretat per l'os, de seguida ens han vingut a rebre tot bordant els quatre mastins del Pirineu i dos gossos més, ens ha costat una mica caure en gràcia a tota aquesta colla, però res en el fons uns bons jans.
Les cabres ens han vingut a flairar i les ovelles muntanya a munt. Hem fet petar la xerrada amb els pastors. Ens han explicat les històries de l'os, del bestiar, hem passat una bona estona. Els hi hem encarregat uns formatges per quan baixem.
Ens recomanant pujar una mica per no fer emprenyar els gossos, però així i tot, sembla que ja no ens tornem a coneixa. Arribem a un collet i baixada cap a un abeurador, ara veiem la pista que encara ens queda per la Pala deth Solà. L'Angi ens esperarà en aquest punt, seguirem primer sense gaires sobresalts per la pista que cau cap al val de Varradòs i al davant l'impotent Mauberme. Ara bé la part final, la pista fa unes corbes, amb unes bones rampes abans d'arribar a la Passada de Simonet, que si teniu un bon tot terreny si pot arribar, deixem les bicis i fem un menjuc, al davant tenim del Posets, Maladetes, Aneto, Montardo......
Canviem les sabatilles i comencem a enfilar cap Estanh Long de Vilamòs, la parelleta, decideix que és hora de fer una banyada. Jo segueixo pujant cap al segon estany, el Redon de Vilamòs, va i pujaré una mica més fins al Còth der Estanh, quedarien uns trenta minuts fins eth Montlude, però penso que tinc que anar recollint gent que hem anat deixant per al camí i que potser ja és massa tard tot plegat.
Recuperem de mica en mica a tota la colla i tornem cap a la cabana de pastors, a no ho he dit, però són francesos, abans d'arribar tornem a tenir la trobada amb els gossos, quina colla ja no se'n recorden de nosaltres.
La cabana és petitona i fa molta olor de formatges, en tenen un munt, les cabres a la porta vulguen entrar, ens emportarem un petit record d'aquestes contrades, que anirem flairant de mentre baixem i segurament quan els mengem ens recordarem de tota aquella colla, els gossos i tot.
https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/estany-redon-de-vilamos-i-coll-dels-estanys-76905787
25 km i 1100 metres de desnivell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada