Es dispara l'alerta de neu, serà veritat?, deixarem enrere el Maresme Tropical i la Cerdanya a on hem estat rascant i escurant la neu i pugem cap Arcalaska (Vallnord), la nevera d'Andorra.
Arribem de tarda i comença a ploure amb ganes per la vall d'Ordino, ens diuen que per amunt també o està fent, merda!!!. Anem a dormir amb el cor una mica encongit per al que pugui passar demà, ja amb vist en venir com estava el sector de Grandvalira de penós i ens han comentat que Pal i Arinsal estan encara pitjor.
Ens llavem al matí, fa un fred que pela, boires i núvols van deixant pas i a mesura que pugem veiem les muntanyes ben blanques, potser ha arribat l'hivern, per fi!.
Arribem a les pistes d'Arkalasca i el paisatge està de meravella, comencem a pujar cap a la Coma, no som els únics, una munió d'skimos estan provant sort. A partir d'aquí obrim traça, anem cap a dalt de l'estació per la banda dreta per sota el Port de Rat, encarant cap al Cataperdis, però sembla que la cosa no pinta molt bé de taurons. Fem una baixada fins a la Coma i posem pells, doncs veiem molta penya que va cap al Peyreguils, pregunto a uns que baixem com esta el tema i em comenten que cal vigilar amb els taurons, res doncs ho deixarem estar. Baixada cap a baix de tot de les pistes, per fer una nova pujadeta.
L'endemà tornem a pujar, ara amb un dia radiant, però molt fred, ara podem veure l'entorn i com estan les muntanyes.
I res a esperar si neva més o tornar amb la bici, per això, al costat de la llar de foc mirarem el documental: Onboard the Transcontinental Race, per fer venir ganes de bici.
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada