Una Molina - Refugi Niu de l'Àliga

Cada cop hem d'anar més cap al nord per trobar neu, fa una setmana una petita llevantada va donar una mica de color a les muntanyes del Pirineu més Oriental, però res de seguida amb les calorades la cosa ha anat a menys. Potser una mica cansadots de fer quilometrades, optem per aprofitar una mica les restes que queden de la neu de la llevantada i quedar-nos a prop, farem doncs un clàssic: Molina - La Tosa. 

Deixem el cotxe al Roc blanc de la Molina i comencem a pujar per al bosc que encara conserva la neu sense transformar fins cap al cap de Comella, d'aquí baixem cap a la Volta Sagrada. Tornem a posar pells i prenen direcció cap al Coll de Pal, per aquí la neu molt justa. Un cop a la Colladeta de Comabella, enfilem ja en forta pujada fent una munió de conversions amb una forta calor que sembla que estiguem a l'estiu fins al Puig d'Alp. Aquí ja sols ens queda pujar fins al Refugi de Niu de l'Àliga, que parcer està a petar de penya. 

La baixada anirem a estrenar la pista Barcelona, nova noveta, acompanyats d'uns amics de Jaca del J.j Padnon, "el teniente" i el "suboficial". Val a dir que la baixada, té quatre murs ben bons, l'últim el més explosiu, la gent anava caient com bitlles, inclús “el teniente" que va caure a la meitat de la pala, havent d'anar-l'hi a recollir un esquí.

Nosaltres tornem a posar pells, que tenim el cotxe encara a la quinta forca i ens acomiadem dels xicots.

En resum una bona sortida, on hem rigut molt i hem escalfat cames una mica, amb un dia molt xafogós, però amb bona neu. Una delícia esquiar sense fer molts quilòmetres i alhora xalar d'una bona jornada d'esquí. Per desnivell han sigut 1400 metres i 16 quilòmetres, però bé això és l'ho de menys.

 I res a continuar esperant si algun dia arriben nevades més generoses i més properes a casa, que la benzina és molt cara.