Burgos Catedral
Fa un quant temps el col·lectiu ConAlforjas, especialitzats en viatges i rutes en bici, van treure 10 rutes per enllaçar Vies Verdes i que les sortides no fossin lineals, com acostuman a ser en aquests casos. Una de les més destacades era la que connecta la Via Verda Santander Mediterrani i la de la Serra de la Demanda. Un cop estudiat el recorregut, vàrem veure que al cap de poc un membre d'aquesta colla en "Peterroe", la va millorar i la fa arribar fins al bonic poble de Covarrubias.
La Via Verda de la Serra de la Demanda està en desús, des de fa setanta anys i la major part del seu traçat passa al costat del riu Arbazon, va ser se'ns dubta el que en moure terres en la seva creació, va donar pas al gran descobriment d'Atapuerca.
La gran Via Verda Santander - Mediterrani, se'ns dubta que és una de les grans, uns 800 km, dels quals molts estan sense connexió, però que sí que hi ha un track per connectar la ruta del Cantàbric al Mediterrani. https://conalforjas.com/santander-mediterraneo/. Aquí teniu un track fet de no fa gaire amb més explicacions:https://www.eldiario.es/euskadi/en-bici/cuatro-dias-cicloturismo-trazado-proyecto-ferroviario-santander-mediterraneo_1_13336960.amp.html?fbclid=IwdGRzaATCuntleHRuA2FlbQIxMQBzcnRjBmFwcF9pZAwzNTA2ODU1MzE3MjgAAR7Own6r9pAsx-XubMNPU9ft6BdGug6ns0Man9Gc3x5_SIG24gQ-eXUtwzZGCg_aem_yruMigaXU1oen-cDNeybpA&utm_id=97757_v0_s00_e227_tv2_tp1_a1demo0e039vs0&sfnsn=scwspwa
La circular proposada, encara que podríem dir Via Verda igual itinerari fàcil, en aquest cas no serà així, ja que si mirem varis tracks, la defineixen com a moderada o difícil.
Nosaltres la vàrem fer en BTT i pulmonar, que avui en dia molts penjant tracks en Ebike sense posar-ho, en gravel podria tenir els seus pros i contres, segons el nostre nivell. Deixarem la dificultat com a moderada.
Coses a saber abans de començar: ruta apta per tot l'any, nosaltres però, vàrem coincidir amb una onada de calor molt forta i sortíem a les set del matí per ser a lloc al migdia. El bo d'aquesta època, que podrem veure els camps de l'espígol florits. També penseu a l'hivern i fa força fred.
Tema esmorzar, els bars d'aquests pobles obren a partir de les 9 o les 10 de matí, cal tenir en compte si on us allotgeu no tenen servei de menjador.
Tema aigua, moltes fons anireu trobant en tot el recorregut.
Covarrubias - Burgos 1ª etapa.
59 km - 600 desnivell+
Sortirem de bon matí del bonic poble de Covarrubias (comencen les "Festes de les Cireres"( que al final de la ruta varem comprar unes quantes caixes) i comencem en pujada per carretera fins al kilòmetre 15 ( màxim de 8%), on per pista anirem seguint fins a trobar la Via Verda Santander - Mediterrani, al kilòmetre 21, ara amb un bon sol i amb espais oberts arribem a Burgos, tot fent una circumval·lació passant per als seus bonics jardins que fan una bona ombre en aquelles hores del migdia.
Potser la jornada més tranquil·la de les tres. Pobles per on passarem: Mecerreyes i Cuevas de San Clemente. Cal portar llum, tunel llarg.
Burgos - Pineda de la Sierra. 2ª etapa.
50km - 860 desnivell+
Travessem la ciutat per als seus bonics i tranquils parcs que en aquelles hores del matí quasi no hi trobem a ningú, per un carril bici que ens portarà a les afores de la ciutat. Seguim per camps de cereals, per pista en força estona plena de pedres que fan cansar una mica els braços, en aquest tram fins a acabar la Via Verda a Barbadillo de la Sierra (tercer dia) coincidirem amb el tram d'una circular que surt de Burgos fent un recorregut d'uns 164 km.
Al km 27 arribem a Arlazon, començament de la Via Verde de la Serra de la Demanda, sempre amb una lleu pujada, entrarem en uns boscos ben tupits i que per sort ens fan una bona ombre, sembla ben bé que estiguem al Montseny (una abraçada a la penya Esquí Montseny),atenció però, en un moment donat del trajete, hi ha una superrampa d'un 27%, que potser els més xulos la podran fer.
Ens acostem a l'embassament d'Arlazon que l'anirem borejant, com anem bé de temps ens farem una bona remullada per fer passar la calor. Arribem d'hora al bonic poble de Pineda de la Sierra, tenim molt temps al davant i reposar d'aquesta calorada en la bonica i acollidora Fonda de Blanco Pineda (La Casa de la Villa)
El dia més llarg i el més exigent dels tres. Sortim del poble que encara el gall no ha cantat, de seguida trobem la Via Verda, uns primers kilòmetres per escalfar, ja que al cap de poc ( uns 9 km de la sortida) ens vindrà la:BESTIA!!, el Port del Marquillo de 1400 metres, amb una rampa de pujada del 27%, tant de pujada com de baixada, per sort la de pujada està encimentada, igualment carregats es fa a peu, però atenció a la baixada!!, hi ha xaragalls i pedra solta i amb el portaequipatge, la cosa es complica. Seguim amb més tranquil·litat, i ara sí, amb molta baixada, tot travessant un barranc per un pont de ferro, Valdoacas. Continuem baixant, en total seran uns 20 km, fins Barbadillo de Los Herreros, a on acaba la Via Verda. Continuem per carretera amb suau baixada tot passant pel Canyó del Riu Pedroso, entrem a Barbadillo del Pez i després per Vizcaínos, a on començarem una pujada per carretera d'uns 4 km amb un 6%, en un moment donat la deixem per agafar una pista que ens portarà a creuar un altiplà tot ple de cigonyes i amb unes vistes colossals (potser podríem dir la part més bonica d'aquesta ruta.
Baixem cap a Jaramillo Quemado i carretera fins a Cascajales de la Sierra, fins aquí el matí ha estat el més fresquet de tots, no hem arribat a més de 25 graus i amb núvols. Arribem a Hortiguela i tan sols ens queden 6 km, per completar el desnivell de la jornada, ens espera una pista de pedres, uns decideixen treure excedents d'aigua, per treure pes, però mala idea!!, un cop els primers kilòmetres, surt el sol!!, és despertant les xitxarres, suor a tope i al costat ja tenim la presència del " Xaval del Martell", un bon suplici!.
Un cop superat el desnivell, comencem la baixada per pista trencada, tot passant per un bonic camp d'espígol.
Deixem Covarrubias i anem cap a Santo Domingo de Silos, pistoles carregades a les cartutxeres, anem cap a Sad Hill (Turó Trist).
Parc Natural de Sabinars d'Arlanza - La Yecla. -BTT-
Doncs si, farem estada a Santo Domingo de Silos, deixarem els portaequipatges i ens disposarem a fer una de les rutes més guapes d'aquest Parc Natural, un Parc a on les seves sabines són les més extenses i més ben conservades de tot el món. Una ruta tècnica per les seves baixades de corriols, unes bones pujades, però sempre dins un marc de paisatges de grandiositat, tot passant per poblets, ermites, cascada, congost.....un lloc de pel·lícula, ja que ni més ni menys l'any 1966, si va rodar: "el Bo, el Lleig i el Dolent" amb la presència del ni més ni menys Clint Eastwood. https://patrimonionatural.org/espacios-naturales/parque-natural/parque-natural-sabinares-del-arlanza-la-yecla
48 km - 1300 desnivell+
Dificil.
Sortim de ben d'hora que avui serà un dels dies de més calor i més desnivell de Santo Domingo, i comencem per una pista en una llarga pujada cap a l'Alto de Rocadero, aquesta zona es va cremar en un incendi l'any 2022. Des de d'alt, en una zona d'aparcament ja veiem Sad Hill (el cementiri de creus). Comencem la baixada per anar a trobar aquest lloc mític. Que va estar abandonat fins a l'any 2015, recuperar-se gràcies a l'Associació Cultural de Sad Hill, cosa que actualment és un dels llocs més visitats de la zona.
Seguim el nostre camí, envoltats de bosc de savinar i ginebres.
Continuem per pista entre camps de cereals cap a Contreras i Retuerta, aquí per arribar a Ura ja comencem amb corriol trialer. Arribem a Rio Matavieja, corriol molt bonic fins a Castroceñiza. Prenem direcció cap a Quintanilla del Coco, nova i llarga pujada cap a l'Ermita del Coco, aprofitem per anar a veure la Cascada del Churrión, que no sempre hi ha aigua, solament quan plou força. Tornem als camps de cereals fins a trobar l'ermita de Santa Cecilia i la seva magnífica font, val una bona remullada perquè ara bé un pujador i dels bons fins a La Pedraja, atenció que abans d'arribar a dalt de tot deixem la pista i agafem un corriol de pedres a la dreta d'uns 50 metres fins a arribar al punt ja de baixada força trialera.
I bé, ja quasi som de nou a lloc, però queda la cirereta de la ruta: el Canyó de La Yecla. Tros molt engorjat on les parets quasi es toquen i que hem de passar per una llarga passarel·la, hi ha llocs que ens costarà passar una mica la bici dreta i fer maniobres amb el manillar. Recomanacions: no hi passeu en hores punta de visitants ni en dies de festa o vacances, pot ser complicat amb gent.
https://colinatriste.es/, carrera MTB molt popular.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada