Aquesta setmana anirem a fer una sortida amb la colla del GMA, guiada per l'Emili, a territori andorrà. Serà una ruta circular que ens portarà a descobrir un munt de llacs d'Andorra i l'Arieja.
Com que tenim reserva feta al refugi, podem entrar a la Vall d'Incles a qualsevol hora. Si no, només podreu entrar-hi fins les 8 del matí o bé a partir de les 6 de la tarda.
Aparcarem els cotxes al Pont de la Baladosa i començarem a pujar amb una calor que fa pensar que, sortosament, ningú havia demanat canelons o escudella.
Dues horetes i serem al refugi, sobre l'Estany de Juclà.
Ens ensenyen les habitacions amb unes lliteres de tres pisos, que per als qui dormen a dalt de tot, semblen sarcòfags, inclús, en algunes ja hi ha un ferro al mig per si vols penjar-hi les cames.
Acabada la presentació de les habitacions amb el següent dilema: cerveses o anar al llac, o també anar a mirar els lavabos, que són una passada pel seu sistema modern i ecològic, i que es troben en un turonet a l'exterior.
Passem al matí; ens saltem el sopar. La cosa es fa difícil; les cares de la penya denoten una nit força moguda i que costa d'engegar.
I res, comencem la caminada, passant per l'Estany Primer i, com no, després el Segon, per arribar a la Collada de Juclà. Ja posem el peu a l'Arieja.
Comencem a baixar, a la dreta, el Pic de Ruhle (i si, aquí em vaig confondre amb el Pic de l'Alba, que és a la vall del costat). La baixada va fent, primer passarem per l'Estany Negre de Juclà, arribem a la part més dreta de la baixada, amb un bonic salt d'aigua que ens porta a un estanyol. Ja som a prop del Refugi de Rulhe. Aquí, una bona mullada per afrontar la segona pujada del dia, que ens portarà cap al gran Estany de Fontargenta. Al fons ja veiem el Port d'Inclès o de Fontargenta; tornem a ser a Andorra. Comencen a sortir les primeres nuvolades. Comencem a baixar una mica per fer una paradeta a fer un mos. I res, en un tres i no res, ja tornem a ser al Pont de la Baladosa. La cosa es va tapant. Ja, un cop arribat a la Cerdanya, vam veure pel radar una tacota vermella pel sector de Soldeu, sort que ja som fora.
Una bonica sortida, guarnida d'aigües turqueses, un munt de flors i uns cims ben altius, entre dos països: Andorra i França.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada