Parc Nacional i Reserva Mundial de la Biosfera, estem a la Sierra de las Nieves a Màlaga. Un cop hi ets, pots pensar que estàs talment en els Pirineus, muntanyes que volten els 2000 metres d'altitud, envoltades d'unes terres de seca i regadiu, terres on l'aigua ha donat vida, ha modelat el terreny, ha creat zones de cultiu molt fèrtils, hi ha zones a on sembla que els arbres fruites formin petits oasis, l'aigua que corre per petits rierols, per fonts, inclús balnearis, i tot això al costat de la Costa del Sol....Marbella, Torremolinos, Fuengirola, tots aquests noms que per molts és sinònim de turisme de platja, tot això està un pas de la Sierra de las Nieves, potser un espai natural que havia estat força oblidat, però que ara (potser després de la covid), la gent, el turisme busca un altra manera de viure la vida més al contacte amb la naturalesa, una forma més ecològica i sostenible per tot l'entorn. Acostem-nos-hi, descobrim-ho, farem unes sortides tant a peu com en bicicleta, també matisar que els dies que nosaltres hi vàrem estar (a finals d'octubre) en totes les sortides, en sembla recordar, que com a màxim vàrem trobar 4 persones.
Què hi trobarem al parc?:
Els arbres més característics, primer de tot el Pinsap (Pinsapo) uns arbres cònics de la família de les pinàcies, és una espècia molt restringida, situant-se tan sols, a Màlaga, Cadiz i al Rif del Marroc. És una espècie protegida, que sol estar situada entre els 1000 i 1700 metres d'altitud. El Quejigal, és un roure autòcton de la Serra de Tolox i el Palmito, l'única palmera nativa i autòctona d'Espanya. Per animals tan mamífers com ocells en tenim una gran varietat: cabirols, cabres hispanes, daines, muflons, guineus, àguila real, mussols, voltors....
Bé doncs, una mica situats, us presento les rutes que vàrem fer nosaltres, si us recomanés la millor època per anar-hi serià en primavera o tardor, encara els matins els trobareu força freds, però a mesura que va passant el dia la caloreta s'imposa.
També un cop presentades les rutes, veureu que no hi ha la típica i massificada ruta del Caminito del Rey, per què?, no diré pas, que no hi anéssim, la veritat que sí que val la pena, sobretot si vas amb un guia i t'explica la història, però tot és tan massificat i turístic, que al final acabes amb un regust una mica amarg.
Bé si aneu al Caminito, hi voleu fer una sortideta per complementar, curta però molt interessant per veure una necròpolis i trinxeres de la guerra civil, en un turonet amb bones vistes:https://www.wikiloc.com/walking-trails/malaga-tumbas-y-necropolis-de-las-aguilillas-desde-gobantes-292359163?wa=share&og=5G0pAvPLsqI&utm_campaign=badge&utm_source=unknown&utm_medium=unknown
Tolox - Virgen de las Nieves -Tolox. (Circular).
11km
500 desnivell+
Facil
Un dia que el donaven passat per aigua, per això fem una sortida sense moltes pretensions, però que ens porta per uns racons molt xulos.
Primer de tot sortim del bonic poblet blanc de Tolox i ja ens trobem una petita font d'aigües sulfuroses, pocs omplen la cantimplora. Tot seguit deixem la pista que porta l'Ermita de la Virgen de las Nieves, per agafar el bonic corriol de la "Sendera de los Horcajos", que també ens portarà a l'ermita. Un cop aquí anirem a buscar el Rierol del Sapo, per un corriol que fa una bona pujada fins al Port de Gatuz a on començarem la baixada, per un altre vessant. Tot aquest sector i trobarem uns 7 pous on feien la calç (calcinació de la pedra calcaria tan abundant a la zona), aquesta imprescindible per pintar les façanes, tan característiques d'aquests poblets. I perquè blancs?, doncs per tres raons claus: per mitigar la calor, per les seves propietats desinfectants i per raons econòmiques, producte barat i que tenen amb abundància, però això no ve pas d'ara, el romans i els àrabs, ja treballaven el tema.
Què dir del Torcal?, una de les parades més turístiques de la zona, però nosaltres farem una variant que no segueix els circuits oficials, fins i tot varem anar sols fins al final (gràcies a "Engarrisa" per la documentació). El Torcal és un espai natural protegit, d'unes formacions càrstiques espectaculars i a l'hora fantasmagòriques i més com nosaltres que bona part de la ruta vàrem tenir "la montera" que ve a ser com una boira produïda pels vents de mar i queda enganxada als cims, el nom ve del sombrero dels toreros. Cal dir que en una situació així, és imprescindible el GPS, ja que tota la zona és com un autèntic laberint i l'orientació és molt complicada. Com he dit abans, no vàrem trobar a ningú, sols el moment que varem connectar amb la ruta de tornada que està senyalitzada.
Val la pena anar al centre d'interpretació del parc. De moment l'accés és gratis.
Circular en btt per Tolox.-
42km
1000 desnivell+
Moderat.
Per començar de bon matí, tenim al davant nostre una bonica pujada d'uns 10 km cap al Puerto de les Golondrinas. Superat això, començarem en una baixada sempre amb bones vistes, cap als pobles de Tolox i Yunquera, i tot seguint al fons al horitzó ja podrem anar intuint el mar. La ruta va fent una circular, per pistes en bon estat i que és deixan anar fent, trams de pujades i baixades, per sobre nostre tenim els Cerros d'Aranda, Castillejos i Peñaparda. Ens tornem a acostar al Puerto de les Golondrinas, ja veiem les siluetes de les muntanyes que tenim al davant totes de quasi 2000 metres com el Pic de Torrecillas. Del coll ens espera una dura, però curta pujada cap al Puerto de los Sauces i ara sí llarga baixada cap a la Virgen de las Nieves i Tolox, amb una pujadota pels bonics carrers del poble.
A la ruta trobem 3 fonts amb aigua.
Avui deixarem la Sierra de las Nieves, per anar a visitar dos pobles amb encant: Ronda i Senteril de las Bodegas, aquest ja a la província de Cadiz.
Sortim de Ronda a 5 graus de temperatura, deixarem la visita per quan tornem. La ruta d'avui serà per pistes i per trossos de carretera, naturalment amb pujades i baixades a gust de tothom, val a dir que algunes pujades són d'aquelles que fan treure els budells per la boca.
Primer objectiu la zona arqueològica de Acinipio, punt més alt de la ruta i a meitat del trajecte. Acinipio és una de les ciutats més grans d'Andalusia de l'imperi romà, les seves vistes abraçant una gran extensió de territori, però noi!!!, nosaltres i arribem i estevant tancades!!!!. Res baixem uns 7 km, per anar a visitar Sentenil de las Bodegas, un poblet on les seves cases estan dins de baumes. Molt bonic recorre els seus carrers a on aprofitem per fer un "tapeo".
Amb la caloreta de la tarda sortim del poble i ens trobem amb una forta pujada, per sort no hem menjat gaire (3 km). La cosa se suavitza i planeja per una "Cañada", al costat de la carretera i la via del tren, fins agafar la carretera a on farem els darrers kilòmetres per entrar a Ronda.
El punt de sortida és al costat d'un poliesportiu, nosaltres ens van deixar canviar-nos i dutxar, tot un detall.
Los Sauces: Cueva del Agua.
16km
desnivell 800 +
Moderat
Poc abans d'arribar al poble d'El Burgo, a mà esquerra, trobem un desviament amb indicacions Los Sauces, una pista d'uns 9 km que ens hi porta. Los Sauces és una zona recreativa i punt neuràlgic per fer sortides per la Sierra de las Nieves, a prop, agafeu-vos i trobem el Convento de las Carmelitas Descalzas del Santo Desierto de Nuestra Señora de las Nieves...uuffff!!! està abandonat des de l'any aproximadament 1830.
Farem aquesta bonica ruta circular tot seguint el GR243, durant força estona. Als primers metres de la pujada i trobem uns curiosos forats, que eren excavacions per explotar el mineral d'estany. Anirem pujant deixant a la dreta un corriol per on baixarem, seguirem cap a l'esquerra direcció al Puerto Huarte per un antic camí entre bosc, per anar a trobar la Font i la Cueva del Agua, un lloc preciós!. Seguim la ruta tot deixant el GR (petita equivocació del track), entrem ara sí a una de les reserves més grans de pinsaps, uns boscos antics i extraordinaris, que per uns moments ens traslladem als Pirineus. Passem pel costat de la Font de las Chaparreras, a poc trobem el Paso de la Colailla, a on hem d'anar una mica de compte. El camí no acaba de baixar mai, sempre anem en lleu pujada cap al Puerto de las Canaretas, que ens pensem que baixarem, però no, encara ens queda una estona més per començar la baixada, per un entorn del tot solitari, fins a trobar un petit "cortijo".
Alzina centenària que es troba als Sauces, els seus aglans tenen la particularitat que són molt dolces.
El Burgo circular en btt.-
30km
8oo desnivell +
Moderat.
Tornem cap El Burgo, aquest cop en btt. Sortim del poble en baixada i amb un fred que pela, direcció com l'altre dia cap a la pista de Los Sauces, per la pista anem a tota pastilla, no per res, sinó per passar el fred. Tot passat la Rejertilla, girem a l'esquerra i comencem la pujada, que és cosa d'agrair fins a trobar el encreuament de Los Sauces, a on tornem a fer parada. Recuperem la pista fins al encreuament ( atenció!!, aquì vàrem seguir pista amunt per buscar unes mines, millor no fer-ho, va ser un fiasco). Toca baixar, encara fa fresca, fem una paradeta a la bonica Font de Higuerón, on surt un bon raig.
Prenem pista a l'esquerra cap el Puerto de la Mujer, que no ens costa gaire. Baixada a la nostra esquerra se'ns obre la Vall de Lifa, la pista pren el GR243, tot seguint el Riu Burgo entre parets calcàries.
Paradeta al Mirador de Rafa, el riu Burgo passa a ser el Riu Turón, que ja seguirem fins de nou al poble.
Una sortideta curta, però per uns racons i paisatges ben bonics.
Voldria agrair a la Marisa i l'Artur per la nostra estança a Tolox i donar-nos a conèixer aquest lloc tan preciós com la Sierra de las Nieves.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada