La bassa dels ànecs a la Roca del Valles en BTT

 

Avui tenim ganes d'anar cap al Vallès, per veure els camps vermells de roselles, però també volem visitar la "Bassa dels Ànecs" al terme de la Roca del Vallès, això ho farem fent una petita volta.

Sortim doncs de Mataró tot agafant el camí de les sénies que va cap a Cabrils un cop a qui, ja deixarem el pla per anar pujant cap a la Creu de Can Boquet. Ara tocarà la baixada per la bonica Riera de l'Ardenya,  dona gust anar baixant i veure la gent que puja, sembla que si endolléssim totes les bicis elèctriques juntes, podríem bé donar llum a tot Vallromanes.

Arribem al camp de golf i al lloc de trobada de tots el bikers de la zona, Can Maimó, aquí la penya és fan una fartanera que no m'estranya que tots vagin amb bicis amb motoret.

Ja som a Vilanova del Vallès, el Vallès, anirem a buscar el Mogent per anar seguint entre camps l'itinerari de la Via Augusta, tenim el riu sempre al marge dret. Quin gust pedalar entre tanta cantarella d'ocells i els camps tan verds i vermells. Deixem enrere la Roca del Vallès i el seu castell i ja som a la Bassa. Avui una colla de voluntaris i fan neteja de la merda que hi deixa la gent.

Passem l'autopista per sota i encarem cap a Santa Agnès de Malanyanes, ara comencem de nou a pujar, tot passant per diferents masies, Cal Rafael, Cal Ros, Cal pastor, Can Pere Ros, anem fent la volta al Turó de la Simona, seguim pujant fins a trobar el GR 97.1, que ens portarà cap a  la Plana de l'Espinal.

Des de la casa en runes de l'Espinal comencem l'última baixada llarga cap al que faltava per dir.: el Pont de l'Espinal. Seguim la carretera encara no 2 quilòmetres i agafem un corriolet que ens portarà cap a la Riera de Riudemeia i res ja tot recta cap a Mataró de nou.

Una bonica sortida per anar a observar els ànecs i la seva basseta, a on estat ben joiosos.

Ruta de 47 km, sense despentinar.

https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/la-bassa-dels-anecs-a-la-roca-del-valles-73235942

Read More

Skimo de primavera per Andorra

La mare o el pare Griva donant menjar als petits (sobre la furgó)

el rodonet del Cargolet

la nostra amiga Merla, esperant les molles de pa de l'esmorzar

el senyor punki o la Mallerenga Emplomallada

 

De mica en mica la calor i el sol de maig van donant pas al verd, la neu es va retirant de les nostres muntanyes, per al que ens agrada l'esquí de muntanya, és aquella època de voler i doler. Volem que la cosa no s'acabi, i més aquesta temporada tan merdosa, i l'altre ens agrada esquiar per les últimes neus, veure les noves llums més intenses en tot el paisatge, l'olor de la resina de pi dels boscos, les aigües que es van obrint pas entre la neu que queda i sobretot veure tota la vida que torna a sorgir: ocells, marmotes, isards.... esquí de primavera, neus humides, caloreta.....bé avui frescota no prevista i de nou les Valls d'Andorra, ara més tranquil·les i menys massificades que a l'hivern, tot un regal després de tanta pandèmia. Aquest cop ha tocat el Montmalús i baixar cap a l'estany de Montmalús per la poca neu que ja hi queda.

De mentre estic fent aquest escrit, en comenten que aquesta nit a moltes ciutats a partir de les 12 de la nit, en acabar l'estat d'alarma la gent ha sortit al carrer com enfollida a celebrar-ho, que estrany tot plegat? Aquí per al contrari en aquelles hores de la nit, només sentíem el cant del senyor mussol, que segueixi vostè sempre tant tranquil per aquests boscos. Bona nit.

Fotos de fauna i flora cedides gentilment per l'Agnès i el Rubèn. 

Read More

Cànoves al Sui

 

Cap de setmana ben insegur, parlant aquest cop del temps, de passar a voler fer moltes coses i amb força penya, al final hem tingut que corre i organitzar una cosa ben a prop, el Montseny, que sempre quedarem bé i a gust, també amb la tranquil·litat, no potser del temps sinó, més aviat de trobar algú de la colla  d'Esquí Montseny, que últimament se'ls veu molt pel Baix Empordà, amb les seves màquines de rodar trepitja pets de monja, una abraçada i escalf!!

Avui teníem una ruta que m'havia passat el meu germà, en Josep Saleta i que m'assegurava que era molt guapota, com  al final de tota la colla en quedàvem dos, el Presi i jo, i fent cas omís de les prediccions (al final varen caure quatre gotes) ens presentem al poble de Cànoves, per encarar la pujada de mil metres de desnivell fins al Sui (1319 m).

Sortirem de pobla  per anar a creuar la Riera de Cànoves per al seu pont i d'aqui prendre el camí del Castellar que ens portarà per sobre les últimes cases d'una urbanització, aquí anirem a buscar un bonic corriol per la Riera de Fontanelles, aquí la cosa pujarà en picat, tot seguit un petit corriol que anirà creuant una pista.

Arribarem a dalt la carena per al Turó de l'Alzina Rodona i ja més suaument cap al collet de la Pedrera, Coll d'Uixola, Coll Tascó, Coll de Palestrins i Collet del Pou d'en Bessa... Si verdaderament la ruta dels collets, ja som a la carena i cap a l'esquerra ja veiem el Sui, l'objectiu d'avui. Anem cap al Turó d'en Cuc, Coll del Roure Gros i cim, ben tapat i frescot. I res quatre coses i cap avall que sembla que vulgui fer un xàfec.

Tornem cap al Coll del Pou..... i ara seguim per la carena tot seguint el PR C-139, que val a dir que és el que va també al Sui i Pla de la Calma, passem per al Turó del Pi Novell i ja a prop ens queda el Samon. Comencem la baixada cap el Prat Fondo, deixem el PR i corriol molt xulot a la dreta per la zona de la Moixa, passarem per un banc, però no hi fem parada que hi fa força fresca, seguim fins a trobar la Carena de Palestrins i el corriol que baixa del Collet del Pou....., baixada potent i directa cap al Coll de Palestrins girem a l'esquerra i prenem un llarg i bonic corriol que farà trobar una pista que agafarem per remuntar una mica fins de nou al Coll d'Uixola. Seguim poc tros per la pista, per agafar a l'esquerra un corriol molt i molt ben parit que  farà fer una llarga baixada direcció el Coll de la Murtra, seguirem baixant fins al Sot del Duc, a on remuntarem de nou per presentar-nos al davant per davant un rampot que fa feredat, consultem bé el GPS i si senyor, a més tal com està el pati d'humit fa que la cosa agafi aires de martiri.

Però això ja ho tenim i ara si deixem els corriols per arribar de nou a Cànoves.

Una gran volta, per un terreny i uns paisatges molt guapots, i la veritat que a part de la carena final segur que no hi trobareu ningú.

Bé a part de tot el que us he explicat, per la gent betetera que els hi agraden les baixades, ara al cap en venent certs noms de la colla. Des del coll de Palestrins, si seguim per on hem pujat nosaltres, el corriol està marcat en marques blaves o seguir el track, és utilitzat per fer descensos en bici, molt llarg i tècnic i quelcom difícil.

Ara si no sou tant heavys meta'ls, des del Coll de Palestrins si seguim el camí que farem de baixada nosaltres, el corriol està pensat per descensos en bici, marques blaves, o seguir el track millor, descens molt i molt llarg i a més no tant difícil com l'anterior, nosaltres el vàrem deixar per desviar-nos a Cànoves, però la cosa encara tirava avall. Bé ja  sabeu els beteteros mes radikals en baixades, una bona zona.

Total 22 km i 1400 metres de desnivell positiu.

https://www.wikiloc.com/running-trails/canoves-al-sui-72039495

Read More