La mare o el pare Griva donant menjar als petits (sobre la furgó)
el rodonet del Cargolet
la nostra amiga Merla, esperant les molles de pa de l'esmorzar
De mica en mica la calor i el sol de maig van donant pas al verd, la neu es va retirant de les nostres muntanyes, per al que ens agrada l'esquí de muntanya, és aquella època de voler i doler. Volem que la cosa no s'acabi, i més aquesta temporada tan merdosa, i l'altre ens agrada esquiar per les últimes neus, veure les noves llums més intenses en tot el paisatge, l'olor de la resina de pi dels boscos, les aigües que es van obrint pas entre la neu que queda i sobretot veure tota la vida que torna a sorgir: ocells, marmotes, isards.... esquí de primavera, neus humides, caloreta.....bé avui frescota no prevista i de nou les Valls d'Andorra, ara més tranquil·les i menys massificades que a l'hivern, tot un regal després de tanta pandèmia. Aquest cop ha tocat el Montmalús i baixar cap a l'estany de Montmalús per la poca neu que ja hi queda.
De mentre estic fent aquest escrit, en comenten que aquesta nit a moltes ciutats a partir de les 12 de la nit, en acabar l'estat d'alarma la gent ha sortit al carrer com enfollida a celebrar-ho, que estrany tot plegat? Aquí per al contrari en aquelles hores de la nit, només sentíem el cant del senyor mussol, que segueixi vostè sempre tant tranquil per aquests boscos. Bona nit.
Fotos de fauna i flora cedides gentilment per l'Agnès i el Rubèn.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada