Aire de Muntanyes

Blog fet per Xavier Saleta.

Meteorologia

Diferents adreces d'interès sobre les prediccions meteorològiques.

Esquí de muntanya

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Ciclisme

Go to Blogger edit html and find these sentences.Now replace these sentences with your own descriptions.

Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 9 de desembre del 2024

Els Ports una sortida en furgoneta

 











En aquest escrit us proposo una bonica ruta que la podeu fer ben bé en dos dies i que discorre entre els Ports de Castelló i un trosset del Maestrat de Terol, visitant un munt de petits pobles medievals i uns paisatges solitaris i majestuosos. Aquest cop serà una ruta en furgoneta.

Qualsevol època pot ser bona per fer-la, potser si, evitar l'estiu, encara que la major part de la ruta, va per sobre els mil metres. I si aneu en dies que no siguin festius encara copsareu més la solitud, tant dels pobles com dels seus entorns.

La primera part serà la dels pobles medievals, sortirem de Morella (si no hi heu estat mai, no us podeu perdre la visita) d'aquí anirem cap al Forcall.


 El Forcall, bonica plaça porxada a on en una petita botigueta podreu comprar productes de la terra per passar aquests dies, a més a l'oficina de turisme podeu recollir informació de la zona dels Ports.



El petit poblet de Todolella, a on podeu pujar al seu castell, però és privat i no hi podreu entrar.

Seguirem cap a Olocau del Rey.



I cap a Mirambel ja al Maestrat (Terol).





Mirambel és un poblet molt petit, però ple d'història, està catalogat com un dels pobles més bonics d'Espanya.

A prop ja tenim també dins del Maestrat el poble dalt de la cinglera: Cantavieja



declarat d'interès nacional tot el seu conjunt històric i artístic


I finalment i abans de tornar a entrar de nou a Castelló, el bonic i com diuen màgic poble de La Iglesuela del Cid, aquí podeu també comprar pernil del país en una xarcuteria al costat de la carretera.



I bé, per avui ja en tenim prou, la tarda es gira molt freda i ventosa, per anar a plantar la furgo anirem a El Llosar a prop de Vilafranca. És un lloc molt tranquil i bonic, amb una font i taules amb bancs, a més al costat i teniu un arborètum que podeu visitar de franc. I com sempre no emmerdar aquests llocs i que no si noti que hi hem fet estada, gràcies.




2ª part. Ruta per les carreteretes més impresionants dels Ports.


Fa un vent i un fred de mil dimonis (sort que no hem portat les bicis), havíem d'anar a Vilafranca a fer una excursió a les Coves del Forcall, però passem absolutament. Tot aquest territori està emmarcat en les construccions de la "pedra seca", inclús podeu visitar el museu que hi ha en aquest poble. Per poder cultivar aquestes terres, s'havien de treure les pedres i per això es creaven aquestes construccions tan característiques en totes les muntanyes de la zona.





I ara si entrem a la petita carretera que va de Vilafranca cap a Castellfort i Cinctorres, que us puc dir: impressionant!!!, primer anant per alçada al costat de molins aeròlits, en constants pujades i baixades cap a Castellfort.





Un cop passat el poble anirem cap al sector de barrancs i masies oblidades, un paisatge que ens deixa sense alè. Estiguem a la guait, ja que en un moment donat a mà esquerra i ja una pista a on podem a anar a un mirador. Tot seguit anirem a Cinctorres, terra de dinosaures, a l'oficina de turisme us donaran tota la informació. I no us perdeu fer un mos a la forneria del poble.





Cinctorres




Prenem direcció a Morella i d'aquí anem a la segona part de la ruta d'avui, la només impressionant carretera que va d'Herbeset a la Sénia.





imatges d'Herbeset

La carretereta no dona pausa, els paisatges són meravellosos estem en ple Parc Natural de la Tinença de Benifassà, passem per Castell de Cabres, parada obligada al Boixar, on hi ha un petit refugi.


Ja acabem la part més espectacular de la carretera, ens arribem a El Ballestar, a on anem a l'Oficina d'Informació del parc, creat el 2006 (però ves per a on, avui està tancada).
Ja estem acabant la llarga ruta d'avui tot passant per al pantà d'Ulldecona, que si ha estat molt de temps buit, a hores d'ara està ple fins dalt a causa de l'última i tràgica Dana.

Espectacular ruta que se'ns dubta no defrauda gens ni mica i si veieu que se us fa tard, sempre podeu fer nit al càmping que hi ha tot passat el pantà i que està obert tot l'any.













diumenge, 1 de desembre del 2024

Circular al Pic de Cerverís (2206m)





Fotos del bonic poble de Pardines


Últim dia de novembre, amb caloreta i un dia ben net i clar, sense ni gota de vent ni de neu en les muntanyes llunyanes.
Un dia perfecta per anar a fer un cim, el Cerverís que té unes vistes immillorables de 360° a les muntanyes que l'envolten de les capçaleres del Ter i Freser i més llunyanes.
Sortirem del poble de Pardines i ja començarem a pujar els 1000 metres que ens esperen fins al cim, sense parar ni badallar. Primer per pista fins a quasi el Mirador del Tos i tot seguit anant per petits prats, a on encara i trobem força bestiar, fins a entrar al bosc de Pardines a on de tant en tant perdem el camí.
Un cop passat el bosc, remuntem les últimes rampes fins al cim, per terreny més obert de prats.
Del cim anem seguint la carena ja tot de baixada fina anar a buscar el bosc de pins. Un cop passat aquest tram ja tornem a sortir en terreny més obert fins al Pla de l'Arenyes, a on prenem una pista que ja ens portarà cap al poble de nou.
I res, amb la caloreta que fa, demanem unes cervesetes al restaurant del poble i ens asseiem a la plaça tot prenent el sol com uns llangardaixos a ple estiu.





Mirador del Tos i el Taga al darrere






Puigmal al fons



Balandrau a la dreta


al fons Ribes de Freser


Pic de Cerverís 2206 m



Serra Cavallera




pla de les Arenyes i al fons Pardines



font de Pardines


Seneci del Cap.-

Aquesta bonica planta que trobem sovint en els prats, potser és bonica, però és una planta invasora que prové de Sud-àfrica a mitjan segle XIX i és verinosa, tant per humans com per al bestiar, i en trobar-se normalment entre prats, això suposa un perill per als animals que i pasturant.
La seva eliminació és molt complicada i difícil, perquè són molt difícils d'arrancar i eliminar.