Aire de Muntanyes

diumenge, 27 de gener del 2019

Entrenaments

6:31 p. m. No comments

Per fi han arribat les esperades nevades, això si acompanyades de molt de vent que han fet tot plegat que el mantell estigui del tot inestable, tenint moltes acumulacions de neu amb moltes vessants amb el perill que això comporta en les formacions de grans plaques de neu, això a mes del augment de les temperatures dels últims darrers dies, fan que en conjunt la cosa estigui penjant de un fil.

Al Pirineu Oriental molts cims estan pelats i la neu en general esta dipositada irregularment i a on la tenim potser millors condicions son en els boscos, a on el vent no ha fent tants de d’estralls, en fi, a esperar les properes nevades i que la neu ara acabi de assentar-se.

Els tres equips del Sorreig aquest cap de setmana vàrem fer sessió d’entrenament, hi forem tots, be menys el capità Txubi, per serveis domèstics, però el dia va resultar força profitós fent un total de quasi 2600 metres de desnivell i 28 km, tot anant preparant la cursa d’Andorra del Skimo, el dia radiant i fabulós, acabant com deu mana al Petit Cafè de Ribes fent un suculents entrepans.

Equips: “Sorreig curta”: Eladi i Txubi.

“Sorreig 2” Benet i Presi

“Sorreig” J.j Padnon, Regi i Lampa.

També donar el condol al Victor per la pèrdua aquesta setmana en un allau del seu company de feina de l’escola d’esquí a Baqueira.

Montmalus i altres

6:50 p. m. No comments

Seguim estan secs de neu, aquesta ultima setmana alguns floquets han caigut a les muntanyes, però la cosa segueix estan fatal, els mes radicals però ens obstinem a deixar de buscar itineraris adients per fer alguna que altra cosa, esperant el que diuent que la propera setmana, si que si, que nevarà en ganes, a veurà si és veritat !!, de moment ha nevat mes al Montseny aquest diumenge que als Pirineus.

Doncs, be aquest dissabte, després de fer una bona estada al ja clàssic Xalet Refugi de la UEC de la Molina, amb els simpàtics i agradables parella de guardes, i com no, ham un bon sopar i uns licors al bar, el dissabte doncs com deia, estem tots amb un fred que pela a peu de pistes de Grau Roig a Andorra, per intentar fer quelcom de profit. Començarem la ruta tot pujant cap el Bosc de Moreto per escalfar una mica les cames. Un cop dalt, primera baixada cap el “bareto” de pistes de Pessons, posem pells i creuem el llac que esta geladot. Per aquest sector la neu encara esta pols suposem de la darrera nevadeta, deixem el cercle de Pessons per anar a buscar una carena que separa aquest cercle amb la vall que puja al Montmalus, per aquest sector ja trobem força gent, anem pujant cap el coll a on deixarem esquís i posarem grampons ja fins el cim.

El vessant sud esta força tocat de neu i és quasi impracticable fer quelcom, tornem a baixar, trèiem pells i cap avall que fa baixada, la neu encara sort esta força be. Un cop a baix a pistes tornem a posar pells i encarem cap el Cercla d’Envalira i anem pujant cap el Roc Blanc per fer la ultima pujada del dia. La baixada la fem per pistes per tornar a la base de l’estació.

Be, anem fent mes o menys ens anem sortint, aquest cop han sigut uns 1400 mestres de desnivell amb la bona companyia de la Regina i els ganàpies: Txubi, J.j Padnon, Lo Presi, el Noi del Montseny i el bicicorriolaire Albert.

pujada al Moreto al centre el Montmalus

estany de Pessons

coll de Montmalus

cap el cercle d'Envalira

Roc Blanc

Esperem novetats la propera setmana.

Acabem l’any amb poca neu

5:28 p. m. No comments

Aquest anticicló fa molt de temps que dura i les condicions per fer esquí de muntanya son molt complexes per fer algun que altre itinerari, si deixem de banda el ja clàssic fer Tosses d’Alp a la Masella i entrenar una mica per fer desnivells, cosa també complicada per la gentada que hi trobem aquests dies i la poca neu que hi ha en les pistes, opcions per poder fer algú en condicions en el Pirineu Oriental son poques. Sempre però podem anar a llocs a on encara podem salvar amb cara i ulls la situació.

TRAVESSA EL TARTER – PAS DE LA CASA (Roc Blanc)

Aquesta travessa ja la tenim com una clàssica en situacions complicades doncs podem fer tot el recorregut per pistes, en bones condicions el recorregut és mes auster doncs podrem fer la ruta fora del sector de l’estacions, no és el cas però d’aquest any.

Per fer la ruta deixarem els cotxes al Pas de la Casa i agafarem l’autobús de línia que va cap Andorra la Vella, i tindrem que baixar al Tarter. Aquí començarà la ruta direcció cap a la Portella i Tossa de la Llosada ( en cas de neu en tot el recorregut farem servir l’itinerari d’esquí de muntanya del Camí Obac), seguirem cap el coll de Solanelles i collada d’Enrador, seguirem cap el Cubil i ja baixada cap a Grau Roig, d’aquí ja farem la ultimíssima pujada cap el Pic Blanc 2723m (en aquest sector en cas de tenir neu podem fer sevir la ruta d’esquí de muntanya del Circ d’Envalira). La ultima baixada la farem cap el Pas de la Casa.

Una bona travessa de uns 2000 de desnivell i uns 23Km aproximadament.

PIC DE LA MINA ( Porte Puymorens)

Tot el sector fronterer de l’Ariege amb Andorra, esta fatal, sols trobem un oasis de neu a l’estació d’esquí de Porte Puymorens. Ho anirem a provar.

Començarem a l’aparcament de l’estació inter- mitja, doncs és on comença la neu. La pujada la anem fent per fora pista fins situar-nos al plató final i el coll, vaja la ruta classiquíssima del cim, traiem esquí i posem grampons fins el cim.

La baixada que en un principi preveiem xunga, encara la cosa és comporta prou be. Un cop arribats al últim remuntador, pistes i avall.

En resum, la cosa esta fatal i aquests últims dies amb el vent i el fred, encara compliquen més la cosa, a mes el sol no escalfa prou per transformar la neu, la qual cosa deixa un mantell molt endurit i encrostat.

Be, a veurà si els Reis ens porten canvis a la vista.

Els últims pronòstics del temps, donen per el dia 10 un moviment de l’anticicló que donaria una entrada d’aire mes fred i algunes nevades, però això duraria pocs dies doncs tornaria de neu entrar l’anticicló.

Una volta per la Tossa del Pas dels Lladres i Puig de Dorria

1:04 p. m. No comments

El tema de la neu comença estar força magre i sembla ser que en tenim per dies, per sort els amics de Esquí Montseny http://esquimontseny.blogspot.com/ens faciliten la informació que sembla se que el sector de Puigmal d’Err encara si pot treballar una mica, doncs cap allà que i anem. En aquest dies la neu esta molt dura o gelada per la qual cosa no cal matinar molt, a mes cal ser pacients i esperar la hora per poder baixar les pales amb mes cremeta, si no tot suposa anar fent girs sobra un vidra, cal doncs ser pacients i observar sobre tot el sol, els moviments que va fent durant tota la jornada per saber on tenim la millor neu, tan sigui per pujar com per baixar, així segur que encara gaudirem i molt en aquest dies de escassetat.

Deixem els cotxes al últim aparcament de l’estació, que segons diuen l’any vinent les tornen a obrir, i seguim per una pista a la nostra dreta, deixant la professó de penya que va cap el Puigmal, seguim sols per el que abans havien estat les pistes, de neu ni ha força, podríem ben dir que els el lloc per on en tenim mes, remuntem fins el de Duraneu i seguim cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i mirem cap a les pales que donen cap el sud tot veient les siluetes al fons del Montseny, la Mola, Montserrat... comencem a baixar per una pala força dreta que encarrila cap una petita canal de neu que encara no ha desfet la calor d’aquests dies, un cop a baix la Coma de la Fontseca, anem tirant en baixada en direcció la Serra de la Vaquerissa, a la qual per poder pujar ens tenim que posar les pells. Remuntem fins els Pas dels Lladres, de moment anem seguint el ritma del sol i totes les pujades i baixades les fem amb neu perfecta.

Tornem a treure pells i ara si que és hora de baixar cap el Clot de Mantell, sensacional!!!, neu perfecta!! !potser unes hores abans hauríem pillat per lho dura, seguim baixant entrem al torrent curull de neu, anem seguint força estona fent girs per dins el tub, sobre la cota 2100 hem d’ estar atens doncs a ma esquerra veiem una petita pista, aquí tornem a posar pells i anirem a buscar la carena que ens portarà al Serrat de Gorrablanc, la solitud és total, no trobem a ningú, el bosc per on passem primer esta curull de neu, arribem a la llarga carena i remuntem cap el Puig de Dòrria i d’aquí enfilem de nou cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i comencem a baixar per pistes, baixarem ara direcció la Jaça del Prat de la Tossa, per aquí però ara fa una estona que ja no hi toca el sol i els primers girs son durets, una mica mes avall la cosa va millorant molt i dirigits per l’Albert que és coneix be aquest sector de pistes, encarrilem unes bones baixades fins els cotxes.

Doncs ja veieu encara podeu fer coses per aquest sector aquest dies i com us dic cal estar atents als moviments del sol per assegurar els llocs millors.

Vàrem ser: Presi, Eladi, Benet, Txubi, Albert i jo mateix.

Total 1400 de desnivell i 18 kilòmetres.

I per acabar per aquest dies de vacances que millor que dos suggeriments:

Un bon llibre : El Refugi de Mick Kitson . Angle Editorial. Son d’aquells que comences i no el pots deixar.

I una bon documental d’aventura (54’) ”Zabardast” 6/10/18 https://www.picture-organic-clothing.com/en/poster/zabardast/ aqui teniu l'enllaç al Youtube :https://www.youtube.com/watch?v=AkigzUFr3ys , quatre premis, una fotografia brutal, uns descens amb esquís i Snow impressionants, resum un documental d’aquells que millor no mirar abans de anar a dormir i a mes de segur com molta gent a dit, d’aquells que és veuen varies vegades. Us ho podeu descarregar per Youtube, però imprescindible pantalla gran.