Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 24 de desembre de 2018

Una volta per la Tossa del Pas dels Lladres i Puig de Dorria





El tema de la neu comença estar força magre i sembla ser que en tenim per dies, per sort els amics de Esquí Montseny  http://esquimontseny.blogspot.com/ens faciliten la informació que sembla se que el sector de Puigmal d’Err encara si pot treballar una mica, doncs cap allà que i anem. En aquest dies la neu esta molt dura o gelada per la qual cosa no cal matinar molt, a mes cal ser pacients i esperar la hora per poder baixar les pales amb mes cremeta, si no tot suposa anar fent girs sobra un vidra, cal doncs ser pacients i observar sobre tot el sol, els moviments que va fent durant tota la jornada per saber on tenim la millor neu, tan sigui per pujar com per baixar, així segur que encara gaudirem i molt en aquest dies de escassetat.
Deixem els cotxes al últim aparcament de l’estació, que segons diuen l’any vinent les tornen a obrir, i seguim per una pista a la nostra dreta, deixant la professó de penya que va cap el Puigmal, seguim sols per el que abans havien estat les pistes, de neu ni ha força, podríem ben dir que els el lloc per on en tenim mes, remuntem fins el de Duraneu i seguim cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i mirem cap a les pales que donen cap el sud tot veient les siluetes al fons del Montseny, la Mola, Montserrat... comencem a baixar per una pala força dreta que encarrila cap una petita canal de neu que encara no ha desfet la calor d’aquests dies, un cop a baix la Coma de la Fontseca, anem tirant en baixada en direcció la Serra de la Vaquerissa, a la qual per poder pujar ens tenim que posar les pells. Remuntem fins els Pas dels Lladres, de moment anem seguint el ritma del sol i totes les pujades i baixades les fem amb neu perfecta.
Tornem a treure pells i ara si que és hora de baixar cap el Clot de Mantell, sensacional!!!, neu perfecta!! !potser unes hores abans hauríem pillat per lho dura, seguim baixant entrem al torrent curull de neu, anem seguint força estona fent girs per dins el tub, sobre la cota 2100  hem d’ estar atens doncs a ma esquerra veiem una petita pista, aquí tornem a posar pells i anirem a buscar la carena que ens portarà al Serrat de Gorrablanc, la solitud és total, no trobem a ningú, el bosc per on passem primer esta curull de neu, arribem a la llarga carena i remuntem cap el Puig de Dòrria i d’aquí enfilem de nou cap a la Tossa del Pas dels Lladres, traiem pells i comencem a baixar per pistes, baixarem ara direcció la Jaça del Prat de la Tossa, per aquí però ara fa una estona que ja no hi toca el sol i els primers girs son durets, una mica mes avall la cosa va millorant molt i dirigits per l’Albert que és coneix be aquest sector de pistes, encarrilem unes bones baixades fins els cotxes.

Doncs ja veieu encara podeu fer coses per aquest sector aquest dies i com us dic cal estar atents als moviments del sol per assegurar els llocs millors.
Vàrem ser: Presi, Eladi, Benet, Txubi, Albert i jo mateix.
Total 1400 de desnivell i 18 kilòmetres.

I per acabar per aquest dies de vacances que millor que dos suggeriments:
Un bon llibre : El Refugi de Mick Kitson . Angle Editorial. Son d’aquells que comences i no el pots deixar.

I una bon documental d’aventura (54’) ”Zabardast” 6/10/18 https://www.picture-organic-clothing.com/en/poster/zabardast/  aqui teniu l'enllaç al Youtube :https://www.youtube.com/watch?v=AkigzUFr3ys , quatre premis, una fotografia brutal, uns descens amb esquís i Snow impressionants,  resum un documental d’aquells que millor no mirar abans de anar a dormir i a mes de segur com molta gent a dit, d’aquells que és veuen varies vegades. Us ho podeu descarregar per Youtube, però imprescindible pantalla gran.








baixant a la Coma de Fontseca i la Serra Vaquerissa 







anant a buscar el Clot del Mantell






un nou col-lega de Vilassar : l'Albert


Pic de Dòrria al fons


Eladio, tot el material nou de trinca




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada