Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 21 de juliol de 2013

travessa Pic ANRONAT Andorra


de nou Beren

kiku al fons l'Enronat

Presi Artur i Irka a la carena nevada

al fons estany de Fontargenta

cim Anronat Beren,Artur,Presi,Irka,J.j Padnon,Angi, Xavier,Regi i Kiku

Kiku crestejant cap el coll del Raco

ultims pasos al coll del Raco

estany de l'Isla

tot crestejant cap el Monjoi

Estany de la cabana Sorda i el pic de Varilles

Cal vigilar a l’Irka amb els cavalls 

Angi

Un banyet al estany de la cabana sorda

Sortim de la costa amb un dia radiant de calor i xafogor, però a prop de passar Vic els núvols amenaçadors ja ens envolten i a poc rato ja és deixant sentir els trons, la tempesta comença i quasi no ens deixa fins arribar al Xalet de la UEC de la Molina.
Aquest cop tindrem que compartir estada amb una munió de penya de bikers de Premia, que volen anar a fer el Puigmal en bici, però la veritat el que donant és la nota, foten un xivarri espectacular, semblava ven be que era la primera vegada que sortien a fer un vol.
Al mati ens llevem ben d’hora ( les 6) doncs auguren de nou una tarda de tempestes i nosaltres tenim molta feina per fer per endavant i a mes tota ella per sobre crestes i carenes, és a dir, a punt de vista de llamps i trons.
Encarrilem els cotxes cap Andorra per el Pas de la Casa, el dia és fred, quant passem per Portè mirem cap al Pic de la Mina, per si encara i veiem neu...snif, quins records de la temporada d’esquí passada. Arribem al la vall d’Incles i per la pista asfaltada ( a partir de les 9 del mati, no és permet el pas a vehicles particulars i cal agafar un petit bus) deixem els cotxes tot creuant el pont de la Baladosa (1800) en un aparcament.
Un cop tots preparats comencem la ruta per el GRP (el que dona la volta Andorra) i anem pujant per camins inundats d’aigua al costat del riu Manego, en un moment donat veiem un cartell que ens indica cap el Pic i estanys Anronat i Isla, nosaltres seguim per el camí que puja suaument cap el port de Fontargent, en aquest punt les vistes son espectaculars, al fons els estanys de Fontargent, més al fons i lluny el refugi de Rulhe, que tans  records ens porten, els pics de Juclar i les seves trencades crestes.
Agafem forces perquè ens toca la forta pujada cap el pic de Fontargent( o pic de la Coma de l’Iinfern 2730), no hi ha camí, tan sols unes quantes fites en certs punts, el que és clar que tenim que anar a buscar una canal herbosa entre un pas de roques, en definitiva no és gaire difícil perquè és l’únic pas evident, un cop al cim seguim per la carena sense gaires dificultats cap el coll d’Anronat, la que donarà pas al cim següent l’Anronat i que des de aquest punt sembla no haver-hi pas fàcil, però a mesura que anem guanyant alçada és va veient la cosa mes clara fins que no ens adonem  que ja som dalt del cim.
Per de sota tenim l’estany de l’Isla, és estrany el nom doncs és Isla i no Illa? El que si que és clar el perquè, doncs al mig del estany i trobem una petita illa.
Deixem el cim i ens posem en un terreny mes sinuós tot crestejant per anar a buscar un petit coll que ens portarà al Tossal de les Mussoles o Pic del Racó de l’Estany (2675), d’aquí ja som a un pas del proper cim o punta Oest del Racó de l’Estany (2570) aquí la olla és tanca, les vistes al canto francès son fantàstiques per sota nostre la extensa Coma de Varilles a la Vall d’Aston, l’ambient d’alta muntanya ens envolta per tot arreu, nosaltres anem seguint la carena, tot passant per petits collets fins  l’últim cim el Monjol de la Cabana Sorda, vistes espectaculars de per tot arreu del país Andorra, i pensem que la sortida d’avui ha estat verdaderament solitària i salvatge sense aquell concepte que potser és te d’Andorra, a on  encara podem trobar paradisos per descobrir i trobar-hi rutes fora de les massificacions. La baixada l’enfoquem directa en vers el refugi de la Cabana Sorda per el dret per una gran pala herbosa, i en un moment ja som al estany i en un moment ja som dins l’aigua, amb la mirada atònica de la gent que be a fer la passejada. D’aquí seguim les marques grogues  que ens portaran per un bonic bosc cap a la pista de la vall d’Incles, ara tan sols ens queda pujar per la pista 1km fins l’aparcament.
Al costat de l’aparcament trobem unes taules per fer  el dinar, doncs mas a la feina que ja tenim molta gana, tot preparat els primers brindis, les primeres menjucades i trons i llamps,cap el cotxe!!! De nou arriba la tempesta que ja no ens deixa fins de nou a Vic. I tornem de nou a la costa ja de nit, comencen les festes de les Santes, quina xafogor!!!
Sortida realitzada per la gent del Sorreig: Regina,Kiku,de nou el gran Beren Agressor, J.j Padnon, Angi, Presi, Artur i la Irka.
Per fer la ruta compteu en 5 hores ben bones, sense preses, en Killian potser ho faria en menys, segur!!. Esperem que en J.J pugui passar el Trak de la ruta, boí aixis no te molta pèrdua  doncs tot és carenar i crestejar com les cabres, cosa que ja agrada.
Bones Santes a totes!!!




0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada