Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 17 de febrer de 2014

FONTBLANCA Copa Catalana i European Championships

sortida



Eladio.Lu,J.J i Benet


cap el Peyreguils

Presi

Peyreguils


Eladio,Benet,Sekes,Lu, Presi i J.J

repartiment de premis a Ordino

preparats per veura els bons





Anem cap Andorra a la European Championships, però nosaltres a la Copa Catalana per equips, en total farem tres equips, mes que res per fer nosa una mica.
Les ultimes nevades mes la pujada de temperatures han fet que la cosa no pinti be per fer l’itinerari de la Fontblanca, per l’ho qual la organització és decanta en un bon parer per fer d’itinerari preparat per la europea individual que és farà el diumenge.
En principi sembla que el temps no pinti molt be però de seguida que acabem la primera rampota de sortida comença a sortir el sol però aquest no si quedarà, anirà traient el nas entre nuvolots espessos, el vent en alçada també va a rafegues, una mica empipador.
La ruta molt tècnica, amb molts de canvis, tan a peu com en grampons, cordes fitxes...en fi un no parar, primer és remunta fins el Pic de Peyreguills 2700m, la primera gran pujada, seguidament un tros de carena, per fer la primera baixada, és torna a remuntar cap el Baser Negre 2670m, per agafar un tros de carena i tornar a baixar per una canal amb sorpresa en la seva entrada, tornem a posar pells i remuntada primer amb esquís i seguidament, forta pujada sense grampons, també per el sector del Baser, a continuació una bona baixada amb bona neu per enfilar la llarga i feixuga pujada cap el Cap de la Coma 2750m, un tros de cresta ventada a prop del Pic d’Arcalis i comença la gran baixada per la Canal de la Mort i varis tubs de pronunciat desnivell fins l’arribada.
Ens retrobem tots de nou i anem cap a Ordino a fer un bon dinar que ens prepara la organització. El temps cada cop mes tapadot, veiem l’entrega de premis a la plaça i cap a Canillo.
L’endemà la neu fa acte de presencia però tornem a pujar per veure la cursa individual del campionat d’Europa, anem seguint tota la penya que va a posicionar-s’ha en els llocs estratègics dels canvis, dona gust veure com els altres i deixant la pell. I res aprofitem per remuntar fins dalt i fer uns descensos per neu pols acabada de caure.
I que dir mes, molt bona organització, molt bon itinerari i un bon obsequi, que ve ja que quedem dels últims al menys tenir un bon record de tot plegat.
Varem ser equip mixta: Lu i J.J Padnon, Veterans: Eladio i Benet i mes veterans Presi i jo mateix. Ah! I gracies a Sekotes per animar i fer el reportatge de fotos.


































0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada