Dia de calor i xafogor, és tindrà que buscar un itinerari ombrívol
per no suar gaire. Sortim de Mataró per la riera d’Argentona, tot anant xarrat
i tranquil·lament, de seguida però, un cop en la riera de Dosrius comencem ja el tema corriols,
és segurament el Maresme el lloc a on i tenim mes gran nombre de kilòmetres de
corriol a mes molta part d’ells estan arranjats i preparats per la practica del
btt, un d’ells és el” camí dels enginyers” que ens portarà fins a Dosrius. Però
abans d’arribar tenim una pujada cap el
Turó de Jofre i d’aquí una infernal baixada d’aquelles que treuen l’alè fins a Dosrius. Aquí fem parada a carregar d’aigua.
Seguidament anem suaument per entre riera fins a la font del Sot, aquí comença
una bona pujada per corriol per sota els boscos de pinar de St.Carles i per de
sota el Turó de Can Ribot, ja comencem a flairar la olor de la fullaraca i les
primeres patacades en els primeres rampes tècniques que anem trobant després de
la forta pujada. L’itinerari és força selectiu, doncs esdevenen trams força tècnics
en baixada en els quals t’hi jugues en qualsevol moment una bona patacada tot
això fins situar-nos per sobre el pont de l’Espinal, per sobre la carretera de
Parpers. Un cop aquí tornem a pujar per corriol amb unes bones rampes, com va
sent la tònica del mati fins trobar en un terreny molt humit, la font dels Àlbers
de Javà. Els Àlbers son de la espècie de pollancres, cosa que no veiem per cap
lloc i és que ja fa anys els varen tallar. L’aigua surt de forma natural i esta
fresquíssima, no pararíem de mullar la gola, el lloc és molt fresc i be val una
bona parada. L’estructura de la font esta feta de llambordes dels carrers d’Argentona
i tota ella a estat arranjada per la Colla de les Fonts de la mateixa vila. Després
d’omplir d’aigua i mullar les closques, anem seguint, la calor del mig-dia és
fa palesa, corriols i mes corriols per
sota el Bell Reco que ens portaran al Coll de Parpers, creuem la carretera i
seguim per corriols i GR92 per trobar la pista polsegosa de la pedrera d’Òrrius,
anem en a buscar l’últim i exquisit corriol de baixada per el solei de Riudemeia,
aquesta és una baixada per gaudir, zigue- zagues, tancades, com si estiguéssim esquiant, una meravella, fins arribar a la
riera de Riudemeia, a on fem una parada per fer una mica de vermut, en un arbre
farcit de prunes molt petites.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada