L'OLLA DE LLES ~ Aire de Muntanyes

diumenge, 31 d’agost del 2014

L'OLLA DE LLES

7:38 p. m. No comments

Les cinc del mati!!! I sona el mòbil per aixecar-nos, la mandra és enorme però els partes del temps ens donen molt poques hores de marge i tenim molta feina per endavant.

Amb els frontals al cap ens comencem a moure’nsa per el refugi (Cap de Rec), el primer pas és anar als serveis però no tenim ni aigua per rentar-nos ni per fer altres coses, la llum no és problema però l’aigua...brrrr... l’esmorzar el tenim preparat a baix doncs l’hora d’obertura del menjador és a les 7’30!!...tema esmorzar no el comentaré, el que si que podem dir que de vegades per segons quins preus potser millor pagar uns quant euros de mes i sortir ben uniformat , no és la primera vegada que ens passa però el que fa mes ràbia és que la gent que vol fer activitat i te que sortir mes d’hora del refugi és trobi uns preparats bastant lamentables, a mes moltes situacions d’aquestes les trobem en refugis a peu de cotxes, en fi, anem al tema principal . Sortim abans de les 6 del mati, el dia esta estrellat i no fa gaire fred, anem per el camí de raquetes d’hivern cap a buscar la pista principal que ens portarà cap el refugi de Pradell, aquí ja comencem a posar un ritma mes adequat per passar rapit els kilòmetres de pista fins abans d’arribar a les Pollineres, on abans d’arribar, agafem el corriol marcat vers el refugi dels Estanys de la Pera al qual no hi arribem doncs en un moment donat en que creuem la pista prenem unes fites a l’esquerra vers el Clot de Claror, anem pujant ja decididament , deixem les fites anem enfilant per el dret tot deixant per sota la bassa de Claror, a mitja pujada trobem el corriol que puja de la bassa, arribem al coll de Monturull i d’aquí pujada al cim de Monturull o Torre dels Soldats (2761m). La vista és fenomenal el sol que despunta al fons, les boires a sota les valls, ja tenim el primer de la jornada, seguim cap el coll de Claror per una baixada força redreçada i d’aquí en forta pujada cap el Pic de Perafita o de les Truites (2752m) cim característics per la gran quantitat de fites que hi ha dalt del cim, baixada mes suau cap el Port de Perafita i enfilem de nou fen la pujada al següent cim del Sirvent (2748), ara anirem carenant per el canto sud doncs el nord, son tot espadats per la serra de Sirvent fins arribar al Pic de la Colilla(2834m), aquí fem una mica de parada a recuperar forces, i deixarem enrera les vistes als estanys de la Pera i el seu refugi.

Seguim vers el Tossal Bovinar amb la seva carena de dues puntes, d’aquí forta baixada al costat de la carena cap a la colla Fonda i de nou remuntada al Pic de Coma Extremera(2808m), seguim la carena però tenim que esta al cas i baixar per una petita canal que ens portarà al coll de Setut, si seguíssim la llomada aniríem a parar molt avall. Del port de Setut al davant tenim una agulla, que per salvar-la, baixem una mica per la canal amb fites, per donar la volta una mica mes avall i superar aquest obstacle, la pujada al Setut (2896m) és molt tiesa i en alguns casos ens tindrem que ajudar de les mans, però a part d’això no te res de complicat ni exposat. A dalt del cim ja veiem l’últim objectiu la Tossa Plana de Lles(2916m), al fons, però ja no tenim mes pujades i baixades, en pla que i arribarem. Al fons veiem un tros de les carenes que hem anat passat, però ja no veiem la primera part, les boires i els núvols ja van arribant, sens dubta la cosa esta canviant, tenim que posar fils a l’agulla, doncs encara ens falta una estona.

Seguim la carena en direcció al Roc Blanc però en un moment donat veiem les marques de l’itinerari 26, el qual ens portarà de nou a Cap de Rec, deixem la carena i emprenem una forta baixada de sorra i pedres fines, sense camí, això demostra que per aquí no hi passa ningú e seguim sense marques, al petit estany de la Muga i després al mes gran per si en aquí en trobem, res no trobem res i la cosa és va començant a tapar, seguim baixant tot deixant el rierol a la nostre esquerra, sabem que no tenim que baixar molt dons si no anirem a petar a la vall de la Llosa.

Ens enfilem dalt d’un turonet per mirar si veiem quelcom abans que sens posi al damunt la boira i veiem a ma dreta i al fons un corriol ben marcat, segur que és aquell!!. Anem baixant per el torrentet i quant aquest és troba en uns plans amb el que baixa del llac petit de la Muga en aquell moment robarem fites i el camí nº26 que ja no deixarem i sort doncs la boira ens ha caigut a sobre, deixant caure petites gotes d’aigua. I així anem tancant l’olla exprés per uns boscos plens de bolets iben mullats, les cames comencen a notar les hores passades i fins arribar al lloc de sortida és fa una mica llarg, però la sortida a valgut molt la pena, han estat 8 cims de mes de 2700 metres, de 8 a 9 hores, 30km i de 1900 a 2000 metres de desnivell.

Les prediccions del temps s’han complert, mentres estem fen uns bocates i unes birres al bar Bufarot, parcer del tot recomanable bona terrassa amb vistes i bona acollida , el núvols negres, els trons i llamps ja estan caient a l’olla que hem deixat.

Molt be la penya que ha vingut tenint present que molts tornaven de vacances.

( En cas de tenir el temps mes segur, de la Tossa Plana podreu seguir carenant cap a la Portella, fer la Tosseta de Vallcivera, la Mugueta i la Muga i d’aquí baixar per millor camí cap el estanys gran de la Muga, seria com posar a l’olla una mica mes de punt d’escalfor, no mes de tres quarts d’hora).

Vàrem ser: Eladio, Presi, Benet, J.J Puig i jo mateix.