Val d'Aran esquí de primavera ~ Aire de Muntanyes

dimecres, 13 de maig del 2015

Val d'Aran esquí de primavera

7:04 p. m. No comments

Aquest any la temporada d’esquí de muntanya ha estat ben atípica , caps de setmana de mal temps i de sobre tot de vent. Les sortides han tingut que ser ben planificades per l’estat de la neu i del temps i ara al final de temporada el que faltava: la calor o calorassa.

Els llocs elegits per fer les sortides els hem anat modificant de dilluns a divendres fins ultima hora i com no podia ser d’altre manera el que per alguns seria la ultima sortida de la temporada, també va ser una incògnita fins ultima hora, lloc decidit però finalment: la Val d’Aran, esperant encara trobar-hi força neu d’aquest hivern a on aquí si que i va nevar i de valent.

El tema de la Val també aniria be, doncs les pistes forestals en aquesta època la majoria estan obertes fins força amunt, si és que no estan barrades per les destrosses de les allaus.

El primer dia aniríem a fer un clàssic el Montardo i un no tan conegut el Monges. Podem pujar fins ben amunt fins que una destrossada de troncs produïda per un allau ens barra el pas. Deixem les coses i la part de la penya i baixo el cotxe amb la Regi fins l’aparcament de Ressec, doncs mes amunt esta prohibit. Tornem cap amunt, tot corrent una mica i així escalfarem una mica.

La pujada la farem amb esquís i botes a l’esquena fins el refugi de la Restanca deixem les sabatilles i posem botes. Caminem una mica mes fins el torrent, aquí ja hi tenim neu però com esta molt dura, optem per pujar sense esquís. Un cop dalt del torrent, als nostres ulls podem veurà que per seguir amb esquís tindrem que anar seguint llengües de neu, l’estany del Cap del Port, quasi esta desgelat. A poc d’arribar al coll de Güellacrestada, tenim que treure’ns els esquís, per sort la cara sud esta més innivada just fins l’estany de Monges, mes avall la cosa esta mes malament, el Pic de Monges el que seria el segon objectiu esta pelat fins la meitat.

La pujada ja clàssica al Montardo, la fem amb calor però al menys amb esquís posats. La baixada però de neu cremeta.

El segon dia després d’haver investigat el tema el dia abans, optem per la vall de Ruda i aquest cop pujarem inclòs fins passat la Palanca de Campo i fins que una gran destrossa d’un allau ens impedeix el pas. Seguirem la pista amb els esquis a l’esquena fins la cota 2100, aquest cop sols 30’ de porteix. Passem la presa i seguim amunt amb la intenció de fer el Saboredo, però la cosa esta molt malament. Decidim canviar de plans i anar a fer el Gran Tuc de la Sendrosa, però tindrem que recular i anar a buscar de nou la pista per poder creuar el crescut riu. Anem flanquejant per anar a buscar un pas nevat sobre cota 2200m, d’aquí veiem la velleta per on tindrem que baixar .Un cop aquí seguint per pales força redreçades, tot mirant una gran congesta que esta suspesa al Coll de la Sendrosa, just que cau un allau de roca i neu fen un gran terrabastall just per on acabàvem de passar. Optem per anar seguin per la valleta per el canto mes esquerra que encara que és el mes empinat és el mes segur, per qüestió que no se l’hi ocorris caure la congesta de neu. No pugem per el coll de la Sendrosa doncs i tenim la gran congesta si no que anem a buscar la carena per una forta rampa. Ara ens queda un tros llarg de cresta que al no haver-hi neu és poden veure les fites, la fem una estona, però ens adonem que entre una cosa i un altre el temps se’ns tira a sobre i tenim que tornar a casa. Traiem pells i fem la baixada, molt guapota i en bona neu cremosa, seguirem apurant la neu i després supervivència per una canal emboscada ja sense esquís.

No hem fet la pujada al cim per el lloc de la via normal de hivern, però era a on i teníem mes neu assegurada.

I res la temporada a la Val toca a la seva fi i per molts dels que varen venir també.

Vàrem ser aquest cop: Pallares, Jose, Regina, Txubi, Benet, Presi i jo.