Cursor

Crossbone Skull

dissabte, 22 d’agost de 2015

UN VIATGE EN BICICLETA PER ARAGON I NAFARROA







1er dia. Bal d’Echo – Asolaze.- 43km.

Després de una nit que ha fet força frescota i molt de vent, sortim de la “Bal d’Echo” a on i deixem la furgoneta al aparcament del càmping http://www.campinghecho.com/, parcer no ens han posat cap impediment i a mes no ens han fet pagar, cosa que en molts de llocs si que pasa. Al que anàvem , sortim del càmping i encarem la primera pujada del dia de 6 km fins el petit port que separa la Bal d’Echo i Ansó, ens abriguem una mica i baixada de 6 km fins arribar al poble, catalogat com un dels mes bonics d’España. Parada obligada doncs i de pas farem unes compres per dinar.
Els 15 km, que separen el poble fins el proper destí Zuriza, els farem al costat del riu Verat, per una estreta carretera de molt agradable anar pedalant i per un terreny força humit i engorjat. Un cop la vall és va obrint, al davant se’ns obre una gran extensió de prats tots verds, estem a Zuriza, amb un càmping i un alberg. Deixem la pista que va cap a Linza i fem una curta pujada al coll de Arguibieta(1297m) ja som doncs a Nafarroa. Fem una parada per dinar i comencem la baixada per la bucòlica vall de Belabarze, tota ella plena de prats i ovelles, així com petites bordes a cada costat de la carretereta. Arribem a la carretera  Izaba – Belagua. Com que anem al càmping de Asolaze, tenim que remuntar uns tres kilòmetres en vers el port de Belagua per arribar al càmping “ Asolaze Berria” (), aquí també tenen un alberg, bar, restaurant i zona de escalada, a mes de zona de pique- nique, tot a sota de un frondós bosc.


Com a sortida opcional per fer una mica d’estirament de cames, si seguim el camí Reial que surt marcat des de el mateix càmping en color blau i vermell en una 1 hora d’anada arribareu a Belagua.


Echo

Ansó


font  al costat del rio Veral




Vall de Belabarze






2on dia. Asolaze (càmping) – Garaioa.- 56km.



Sortim del càmping http://www.asolazecamping.com/ amb tot el material d’abric posat i començarem amb 5 km de baixada fins Izaba, fa un fred que pela. A l’entrada del poble i trobem a ma esquerra una petita fleca, granja i bar a on podem tornar a esmorzar una mica. Per aquest pobla i passa la Transpirinenca de Btt i trobem dos grups que fa dies han sortit de Llança. Compartim moments del viatge de mentres anem pujant al port de Laza, el grup mes nombrós esta format per una barreja de bascos, catalans i un murcia que han anat fen pinya en el recorregut, l’alta grup esta format per dos navarresos que arribant ja a casa seva, de mica en mica ens van deixant doncs van mes sobrats que nosaltres. La pujada al port és de 8 km però és fa força be, un cop dalt de nou ens abriguem i ens acomiadem dels navarresos que eren els únics que quedaven. Gran baixada per la bonica vall de Salazar fins arribar a Otsagabia, centre neuràlgic de la vall de Irati i un dels pobles mes bonics de Nafarroa, amb 6 ponts de pedra que travessen els dos rius. Seguim la baixada fins Escároz, aquí comencem la pujada al port de Ebremendi (1039m), la pujada és força còmoda, però la calor d’aquelles hores del mig-dia ens fan suar i de valent. El primer tram de uns 5 kms, és el mes dur, desprès baixem al pintoresc poble de Jaurrieta i tornem a pujar però mes suaument fins a tocar el port, seguirem en baixada però d’aquelles falses, doncs de seguida seguirem en pujades i baixades això no s’acabarà fins Abaurregaina, el poble mes elevat de Nafarroa (1049m), les vistes als Pirineus son extraordinàries, ara si que tocarà baixar tot deixant a l’esquerra Abaurrepea, el poble de sota i per fi el nostre destí d’avui Garaioa, en pujada és clar. Parcer en aquest poblet l’any 1575, varen agafar 6 veïnes, relacionades en la bruixeria i les varen portar a Logroño a on varen patir els castics de la “Santa Inquisición”.
Aquí ens allotjarem a l’únic lloc que tenim obert la Pensión Lorea, que podem dir d’aquest establiment, tret poder de una peli de l’Agatha Christie? Una troballa Kitchs? . La seva propietària Alicia, una gran pintora de bodegons i paisatges no ens farà el sopar, però si els esmorzars, potser si aquest últims no els fes, potser millor, perquè per nosaltres que anem a fer kilòmetres dues torrades d’aquelles que és trencant una terrina de mantega i una de melmelada, així com un cruasán del neandertal, dental perquè t’hi podries deixar la dentadura,  això si molt econòmic, és clar!!, cosa molt curiosa també, els únics ostatges que hi havien era una parella dels nostre poble, que no varen trobar lloc en tota la rodalia  loreapension@gmail.com

Per altre canto, l’únic bar del poble, és collonut, tan per el tracte, el servei, el menjar, el Batxaca,   licor fet de pomes del bosc.







otsagabia

Jaurrieta
  




Abaurregaina



3er dia. Garaioa – Lumbier (càmping). 60 kms.




La nit ha estat de llamps i trons, a la pensió és respirava cert aire de pel·lícula de por. La meteo assegura forces dies de mal temps, inclòs els diaris donaven avis de perill per fortes tempestes. Pensar que potser ens tindríem que fer un altre estada en aquesta pensió o aïllats varis dies, ens entrava cert pànic. Per sort el mati és va aixecar amb sol i boires.
Avui deixarem les terres altes per anar a buscar les planes i potser el millor temps.
Anem en baixada cap Aribe, d’aquí podríem enfilar cap a la selva de Irati, però és una ruta ja feta i aquest cop no toca, seguim uns 2 kms en pujada entre les boires, per trobar el desviament cap a Oroz-Betelu, comencem la llarga baixada entre el frondós bosc per anar a buscar el riu Irati, i el seu embassament d’Itoiz que tanta lluita ecològica va provocar en el seu temps. Fins a Oza l’itinerari és una meravella, però ara vindrà el sector que el bategarem com els “3 túnels” el primer el de Lacabe que per arribari suarem la cansalada, a mes fa força calor, el segon el de Nagore, menys exigent de pujar i per últim el de Aoiz, el més fàcil, per seguretat millor portar algun tipus de senyalització reflectant, encara que dins tenim bona il·luminació.
Un cop  a Aoiz anem en direcció a Lumbier, prenen la tranquil·la carretera que va per entre camps de cultiu tons vermellosos i secs, quina diferencià dels anteriors dies. Passarem per algun que altre poblet i a la llunyania sota una carena de muntanyes ja ens apareix  Lumbier.
La calor és sufocant, arribem a Lumbier i el primer que fem son unes birres i uns bons bocates. Seguidament anem al “càmping Iturbero”. http://www.campingiturbero.com/. Podem optar per anar a fer un bany al riu o anar al bar, fem  això últim, i ens deixem portar per les aventures del Luis un muntanyenc navarrès, un tipus genial i capità del càmping.



Aribe




4ar dia. Lumbier- Echo.- 83km.


Ultima jornada d’aquesta volteta per Nafarroa i Arago, ara ens toca el llarg retorn cap a la Bal d’Echo. Aquesta nit a fet una forta tempesta, però al mati sembla ser que vulgui sortir el sol, al menys per aquestes terres potser no farà tanta calor. Sortim del càmping i anem a buscar la via verda de la Foz de Lumbier, son 6 kms de gran bellesa per dins el canyó fins a Liédena (cal portar algun tipus de il·luminació), per aquí antigament i passava un trenet cap a Irati. Les seves grans parets, son nius de grans voltors a baix el riu i passa rapit entre blocs de pedres.
Un cop a Liédena anem a cercar la antiga carretera general, ara una mica en desús degut a l’autovia que va de Pamplona a Jaca. Aquí però comencem a tenir unes bones sorpreses en principi una pujada del 9% fins veurà el poble de Yesa, que hi arribem en baixada. Aquest serà l’últim pobla en forces kilòmetres. Sortim del poble i de nou un 9% per situar-nos per sobre l’embassament.  Baixada i ara tocarà anar fent kilòmetres al costat de l’aigua, aquí la cosa esta mes transitada de cotxes. En un moment donat ens trobem un ucraïnès en direcció contraria a nosaltres que va cap a Santiago, unes encaixades de mans unes rises i prou mes doncs no ens entenem amb l’idioma. El viatge va sent força entretingut, ara un tot terreny francès que a caigut a l’aigua, tot fen una mica de ralli per aquest sector semblant a las Bardenas Reales, però de color gris.
A part d’aquestes dos histories, la resta és va fent força feixuc, sense cap poblet per poder fer un mos o una font i així anem cremant kilòmetres fins que a prop de Berdén trobem un lloc fenomenal, una forneria amb una mica de tot, la veritat que no sabem que comprar, aprofitem l’ombra dels arbres i les taules i cadires per fer una bona parada.
Un cop recuperats, seguim cap l’objectiu en constants pujades i baixades fins trobar el Puente la Reina, aquí deixarem la general i prendrem la carretera que havíem fet feia uns  dies,però amb la furgo, ens queden uns 21 kms, la carretera és deixa fer i el paisatge ajuda, però ja portem molt de kilòmetres a les cames i això passa força factura, sort de una font al camí que ens ha ajudat força doncs ens havíem quedat sense combustible.
I a la fi després de 242 kms tornem al càmping i lloc de sortida, llàstima que el dia no acompanyarà per fer cap capbussada a la piscina.

I això a sigut tota la ruta que la hem anat improvisant segons anàvem fent, la primera part de mes muntanyosa hem tingut sort de no agafar les tempestes i a la segona degut a aquestes l’ambient no ha sigut tan calitxos com podria haver estat. Un cop acabada la ruta ens venen al cap moltes histories que hem anat trobant per el camí, la dona de Calp que va sola per els llocs amb la seva tenda i la motxilla i fa el que bonament pot amb la seva petita jubilació, però que això no l’impedeix anar voltant, parlar amb la gent, fer tai-txi per un racó del camí i el mes important : senzillament viure. La gent que fa bici coneixent terres i costums, la gent als bars que tan els i agrada parlar, la noia brasilera que va veurà una ampolla de patxaran i va estar tres dies amb ressaca... i moltes i moltes petites histories que fan grans mons, i no cal anar molt lluny tampoc, això és el que segurament és el que ens porta a viatjar en bicicleta.
Sortida realitzada al agost del 2015 per Angi Daví i jo mateix, amb dues velletes bicis de muntanya amb cobertes llises de carretera.

Ah!!Un cop deixada la ruta en bici que millor que fer unes sortides a muntanya per la preciosa vall d’Echo i la del costat de Candanchu.



Lumbier



Yesa



Echo















1 comentari: