 |
Presi a tope recuperat de la lesió
|
Deixem el bonic i entranyable poble fronterer del Pas de la
Casa que en aquelles hores encara resta adormit de compradors de tabac i licors
francesos i entrem en terreny caòtic i
fred de blocs encara no tapats per la
neu tot passant per l’estany de les Abelletes i d’aquí anirem remuntant fins el Port de
Fontnegra, seguidament enfilarem per
anar a buscar la pala que ens portarà al
Pic Negre d’Envalira (2821m), trèiem pells sense quasi parar i
encarrilem la primera baixada que ens portarà cap el Pic d’Envalira(2785m) que l’envoltarem
quasi per dalt per anar a buscar la carena, uns metres mes de baixada i ens
traiem els esquís per manca de neu i anem a buscar un petit collet entre el Pic
d’Engaït o de la Menera (2776m) i tornem a posar els esquís per fer la gran
baixada cap el llac d’Engaït que encara no el veiem, aquesta baixada cal
afrontar-la amb neu estable i no gelada.
Un cop al estany, tornem a posar pells, en aquest sector
sud és nota mes la caloreta. Remuntem
cap el nord-oest i divisem el coll al que tindrem que pujar entre el pic de
Serra Seca i el d’Engaït, la pendent cada cop és redreça mes, cal prestar
atenció en les condicions de la neu i en cas de neu dura potser caldrà posar grampons,
nosaltres al haver el sol estovat la neu la vàrem trobar al punt. Un cop
arribats a dalt ens trobarem en la Portella de Joan Antoni, traiem els esquís i
enfilem el cim de Serra Seca (2777m).
De nou a la portella calcem els esquís i comencem la baixada
per pendents força disfrutons, sobre la cota 2500 la cosa pren mes pendent,
nosaltres entrem per una petita canal que ens i trobem per casualitat, la
entrada és una placa de gel viu, cal parar atenció i fer un petit desplaçament
lateral per evitar-ho. Seguim baixant per terreny de pins, sembla mentida però
encara trobem neu pols, aquí la cosa és força divertida entre sals, pins i
altres elements. Arribem a l’estació de Grau Roig i ara tocarà de nou posar pells
i remuntar, ho farem seguim l’itinerari Dynafit per esquí de muntanya, però un
cop dalt i encara en ganes de guerra seguim pujant fins el Roc Blanc, de on
podrem copsar tota la volta que hem fet.
La tarda va caient i el que diuen el homes del temps és va
complint, de cop un aire fred i de rafegues fortes escombra els cims, hem
tingut sort estem a punt de fer la ultima baixada al poble que ja tenim al
fons.
Una bona circular de 1600 metres de desnivell i 18km de
recorregut i hem sigut: J.J Padnon, Regina i el recuperat de la lesió el Presi
i jo mateix.
 |
| J.J arribant al Port de Fontnegre |
 |
| Regi tastan la primera baixada del Pic Negre |
 |
| foto tirada per el Presi al fons l'estany d'Engaït |
 |
| el coll de la Portella al fons a la dreta |
 |
| baixan de la Portella de Joan Antoni |
 |
| J.J, al fons els Cubils |
 |
| entrada gelada de la canal |
 |
| Superat el primer gir, molt be Regi |
 |
| arriban a Grau Roig |
 |
| ultima i dura pujada final |
 |
| el Pic Negre al fons per completar la volta el Blanc |
 |
| Pas de la Casa |
 |
I per un bon sopar de carnestoltes que be ens ho mereixem una
mica de pasta a la arrabbiata, deu ni do com pica
|
 |
bona foto d'en J.J Padnon, gracies!!
|
La nit de carnestoltes a portat per fi!! Una mica de neu en
tota la Cerdanya, al mati al veure la cosa blanca de nou les ganes de tocar neu
(això que feia unes hores ens havíem tret
els esquís). Provarem els boscos de Masella doncs el sector nord esta molt
tapadot i a mes barrufa vent. La Masella
en neu recent a petar de esquiadors de muntanya, una delícia tot plegat, fins
mig mati tapat després el sol, mirem la Molina, el Puigmal i per fi tenen
neu!!!, però clar, el vent va apareixent i cada cop mes fort, els cims de nou
és van quedant sense neu...que hi farem, esperar a que aquest bon temps i
aquest anticicló fotin el camp.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada