No se perquè, però aquest cop teníem la impressió que si anàvem
cap a Benasc i en concret cap a la Vall de l’Escaleta, triomfaríem, tan per la
qualitat de la neu com per el temps, un cop allà teníem pensat fer algunes
cosetes ja que el temps pintava tant i tant be.
Doncs be, un nodrit grup del Sorreig anem el dissabte a la
tarda cap allà, fen estada al “ Hotel Parque Natural de Benasque”, que altres
vegades ja hi hem estat i ens agrada d’allò mes.
El diumenge, segons tots els partes del temps vistos donaven
un dia assolellat i això ja ho teníem coll avall, però al arribar a Besurta el
diumenge molt d’hora tot aprofintant que era la primera setmana que obrien la
carretera, veiem que del vessant francès entraven forces núvols, ai las!!, com
sempre molta gent per tot arreu. Ens posem a la cua de tota la penya que va al
sector Maladetes i Aneto, nosaltres els deixem i anem completament sols vers el
Pla d’Aigualluts, quina delícia i quina tranquil·litat deixar enrere tota
aquella munió de gent.
Anem fent amb les bambes posades fins trobar el torrent
encaixonat ja ple de neu que és troba a ma esquerra del pla, aquí amaguem les
bambes sota de unes roques i ja ens posem els esquis als peus.
Els núvols i les boires és van obrin i tancant donant pas a
estones de sol, però la cosa no pinta gaire be, en algunes estones la boira no
ens deixa ni veurà mes de un metre...brrrr...qui deia que faria bo? Ja no les
tenim totes i de les coses que volíem fer ni tan sols sabem si podrem pujar al
Mulleres. A la alçada de 2800, se’ns obre el cel i veiem al davant el cim,
obrim traça rapit per veurà si hi podem arribar i veiem quelcom.
Un cop al cim, no veiem res de res, sort de les fites, uns
moments de claror i les fotos de rigor,
Ens calcem els esquís i esperem el moment....per
fi....ara....una estona de solet, les boires és retirant, la neu esta perfecta,
increïble per aquestes alçades, una delícia, crits de joia. Per un moment
decidim tornar a remuntar cap el Pic de Salenques (2990 metres quasi un
3000) te una pala amb molt bona pinta...dubtem si tornar a posar pells o seguim
baixant amb el solet i gaudint de la baixada que ens queda....no ens la juguem
serem conservadors i tirarem avall, el descens és memorable la neu esta cremeta
guapa, arribem als plans de sota el coll de Toro, frontera amb l’Aran i al d’arrere
nostra és torna a tapar, l’hem encertada!!
Baixem per el tub final i busquem les bambes amagades, s’ha
acabat!! Tornem cap el Pla d’Aigualluts a on ens trobem la Montse i l’Angi que
ens fan les fotos de rigor.
Resum final de la sortida, el temps ens ha donat una treva,
la neu una de les millors de la temporada i un bon record, doncs per molts serà
la ultima sortida de la temporada.
Vàrem formar part de la penya sorralenca: Artur, Txubi,
Regi, Benet, J.J Padnon, Lu Marzo i jo, equip de suport la Montse i l’Angi.
 |
| l'Aneto al fons |
 |
| aqui ens posarem els esquís al peus |
 |
| la Forcanada al fons |
 |
| Txubi |
 |
| El Noi del Montseny, el coll Alfred al fons |
 |
| L.Marzo |
 |
| J.J Padnon |
 |
| Regi |
 |
| Pique-nique de cloenda |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada