Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 11 de març de 2018

Un dia salvat, el Roc de les Ombres



La Cerdanya esta plena de núvols i boires, un dia complicat per fer la sortida, al vespre a plogut i la neu no deu estar en gaires condicions això a mes del que suposa per el risc d’allaus si tenim en compte la quantitat de neu que tenim en les muntanyes, en resum un dia molt difícil de pronosticar en la nostre ruta a fer.
Un cop repassades les nostres probabilitats per fer la sortida, optem per endinsar-nos a la vall de Porte que sembla que hi hagi una mica de cel obert al fons, doncs cap allà que hi anem.
Ai las!! Però quan arribem al coll de Puymorens, no veiem res la boira és molt espessa, els plans en orris, optem per recular i anar si mes no a fer una mica d’entrenament per pistes a Masella si mes no. Un cop anem baixant del coll optem per deixar els cotxes al aparcament de baix de les pistes de Porte i fer quelcom per allà les pistes.
Una mica desanimats per el temps, anem pujant de dret per el bosc en direcció cap a l’Estanyol, curiosament el temps és va obrint i deixa pas a la calor i a veurà els primers ratjos de sol, encara podrem fer algú, enfilem vers el coll que ens queda a l’esquerra, la pendent és va redreçant i anem valorant el millor pas doncs tenim molta neu pesada i en alguns llocs el pal se’ns enfonsa. Un cop arribats al coll remuntem vers el Pic de les Ombres. Tenim una bona perspectiva de la zona, els núvols van i venent, encara pensem a fer una petita volta per la petita vall de Font Freda, però de cop i volta estem rodejats de núvols i boires, caldrà tocar el dos, encara com hem pogut fer alguna cosa. La baixada esta millor del que ens pensàvem, neu humida però encara prou disfrutona. Un cop a les pistes, optem per de nou provar sort i tirar cap al Pic de la Mina, fa molta calor, i de tant en tant ens va plovent a sobre, però anem seguint fins pràcticament els peus de la pala final, a on el vent que no hem tingut en tot el dia i la mala visibilitat ens fan tirar enrere.
Al fons estem contents, doncs donàvem el dia per ben perdut i encara  hem pogut fer alguna cosa en una jornada de tanta incertesa meteorològica, també hem  evitat el temible vent que auguràvem gracies a les prediccions del meteoròleg, J.J Padnon, doncs hem encertar el lloc que en tota la jornada quasi no n’hem tingut ni gota de vent, i fins i  tot hem fet 1400 metres de desnivell.

Fórem el Eladi, Regi, J.j Padnon, Benet, Lo Presi i jo.





coll de l'Ombra

Pic de Fontfreda i coll de Jonction



Pic del Roc de les Ombres


J.J Padnon

Eladi

el noi del Montseny Benet







La neu, quan apareix excepcionalment en els nostres
escenaris quotidians, és un espectacle insòlit i bell,
que no pots deixar de contemplar. Ens hi quedem
embadelits i seríer capaços de passar-hi hores, en
actitud contemplativa.
El ritme frenètic s'alenteix i tot és estètic. Els flocs
van caient a un ritme calmós, com si ballessin una
melodia lenta. Les teulades i les baranes del balcó
cobertes de neu, com una sanefa blanca. I aquesta 
sensació irreal que ens fa allarga la mà per compro-
var que les volves són reals.
En definitiva, em reconforta constatar que, en l'era
de les xarxes solcials, del Mobile World Congress,
de les pel-lícules amb efectes especials de milions
de dòlars, cal rendir-se a l'evidència que no hi ha
espectacle més poderós que el de la naturales sensa
artificis. El mar embravit, una boira densa, una tem-
pesta elèctrica, la neu. Qui pot resistir-s'hi?.

(extret del diari ARA)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada