Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 14 de febrer del 2021

Mataró - Mines del Montnegre - BTT


 Cal Peraire


Durant aquesta setmana ja ens voltava per al cap anar a fer una de sonada i com tenia una ruta guardadeta i de les bones, era doncs el moment per engrescar a la penya del Sorreig BTT, que ara que estan desmamats amb el tema neu i de ben segur que els hi agradarà. La ruta seria fer la volta al Montnegre, per anar a visitar les Mines de Montsant.

Dissabte així que surt el sol comencem a pedalar per al Camí de les Cinc Sénies, aquest cop, però un cop arribats a Llavaneres, en comptes de tirar cap a muntanya, com fem sovint, tirem avall per anar a buscar la costa. En aquestes hores poca gent i trobem i el sol ja es va aixecant a l’horitzó, sembla que ens doni el bon dia, que de ben segur que ho serà.

El bon fer d’anar per pla, flairant l’aire amb olor de mar ens omple els pulmons i ens fa escalfar les cames, que bonic és el Maresme Tropical!!!!, no podem gaudir de la neu, però això també és un bon regal per la vista. Travessem Arenys de Mar i ens acostem a Canet, a on deixarem el mar per començar a mirar cap a la muntanya i a començar a pensar en les bones pujadotes  que ens vindran a sobre aquest matí.

Travessem els carrers de Canet i anem ja pujant de mica en mica cap a Sant Cebrià de Vallalta, tot creuant un camp de golf i per al costat de la bonica Riera de Vallalta. Arribem a la carretera a l’entrada del poble, que no hi entrem doncs girem a la dreta per anar a buscar la Riera d’en Mates, un indret molt guapot i bucòlic, a on podem contemplar unes boniques masies que ja les va despertant els primers ratxós de sol, en aquesta raconada tan freda.

Cada cop, però, la cosa va pujant i per al que sembla és tan sols el començament, aviat tindrem al davant unes bones rampes d’aquelles que agradant, val a dir que en aquesta pujadota, podrem gaudir d'unes bones i boniques fons, la del Rupit i la de l'Ocellet, que podem aprofitar per omplir els bidons, ja que són les úniques de tot el recorregut.

 

Després d'una bona estona pujant, ens trobem la carretera de Hortsavinyà que acaba uns metres més endavant i que continua en pista de terra, per aquí aprofitarem unes quantes baixades per recuperar l’alè, però res una broma!!, de seguida continua el sacrifici, al fons anem veient el mar que teníem tan a prop i ara tan lluny, passem per al Collet de Sant Andreu i més endavant el Coll dels Tres Termes, ja ens queda poc, últimes esgarrapades i ja som a dalt al Coll de Portell. Ens abriguem una mica per començar la baixada cap a la vessant de La Selva. Bona baixada, una mica curta, ja que la deixarem per anar a una pista a l’esquerra, tancada per una cadena. Anem ja a la recerca del nostre objectiu, les Mines, però abans anem a fer una petita marrada, per anar a veure el mirador de Rocatell, quines vistes!!!, espectacular!!!! Montseny al davant, Montsoriu, la Selva, Hostalric, Breda i moltes cosetes més.

Deixem l’aperitiu que hem fet i anem ara si cap a les Mines, per això deixarem la pista per prendre un corriolet, que perquè no, també puja, i en un moment donat agafem un corriol amagat que s’embrolla i hem de deixar les bicis i a peu amb el GPS, doncs no hi ha en prou feines camí, anem a veure les tan esperades Mines de Montsant del Montnegre.

Deixem l’objectiu i ara seguirem la pista per on veníem i anem seguint per al vessant obac i fred, tot faldejant el Montnegre, entre pujades i baixades fins a trobar el Collet dels Sords. Ara sí que bé una bona i potent baixada, el fotut que tot això haurem de recuperar després.

Anem doncs baixant fins al Sot de la Baga i ja trobem ara si el GR 83, Camí del Nord, que surt de Mataró cap al Canigó i Argelers i que ja vàrem tastar en el seu dia i podem reocupar-lo en el bloc.

Ara ja estem en terreny conegut, tonem a pujar, sort que aquesta no és tan dureta com la primera. Arribem a Sant Martí del Montnegre, anem a buscar el solet i ens traiem uns bons  entrepans, que ja toca.

I res, d’aquí seguim la Ruta del Camí del Nord en direcció aquest cop cap a casa, Collsacreu, Casa Nova de Pibernat, Creu de Rupit, Malpas.....i ja quasi amb vistes a Mataró i com a final anem a Sant Martí de Mata, de Sant Martí a Sant Martí, tornem a tenir al mar al davant, última baixada i ja som quasi a taula a punt de dinar.

Una gran, molt gran ruta de 73Km i 1900 metres de desnivell positiu, amb uns nois d’aquells que els hi agraden les sortides amb cara i ulls: Eladi, Salme, Artur i jo mateix.


 http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/consulta_de_les_fitxes_descriptives_dels_eig/documentos/326_descrip.pdf,


 http://www.geb.cat/mines-de-can-montsant-tordera-maresme/


https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-a-les-mines-del-montnegre-65710041




























0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada