Durant aquesta
setmana ja ens voltava per al cap anar a fer una de sonada i com tenia una ruta
guardadeta i de les bones, era doncs el moment per engrescar a la penya del
Sorreig BTT, que ara que estan desmamats amb el tema neu i de ben segur que els
hi agradarà. La ruta seria fer la volta al Montnegre, per anar a visitar les
Mines de Montsant.
Dissabte així que
surt el sol comencem a pedalar per al Camí de les Cinc Sénies, aquest cop, però un cop arribats a Llavaneres, en comptes de tirar cap a muntanya, com fem
sovint, tirem avall per anar a buscar la costa. En aquestes hores poca gent i
trobem i el sol ja es va aixecant a l’horitzó, sembla que ens doni el bon dia,
que de ben segur que ho serà.
El bon fer d’anar
per pla, flairant l’aire amb olor de mar ens omple els pulmons i ens fa
escalfar les cames, que bonic és el Maresme Tropical!!!!, no podem gaudir de la
neu, però això també és un bon regal per la vista. Travessem Arenys de Mar i
ens acostem a Canet, a on deixarem el mar per començar a mirar cap a la
muntanya i a començar a pensar en les bones pujadotes que ens vindran a sobre
aquest matí.
Travessem els
carrers de Canet i anem ja pujant de mica en mica cap a Sant Cebrià de Vallalta,
tot creuant un camp de golf i per al costat de la bonica Riera de Vallalta.
Arribem a la carretera a l’entrada del poble, que no hi entrem doncs girem a la
dreta per anar a buscar la Riera d’en Mates, un indret molt guapot i bucòlic, a
on podem contemplar unes boniques masies que ja les va despertant els primers
ratxós de sol, en aquesta raconada tan freda.
Cada cop, però,
la cosa va pujant i per al que sembla és tan sols el començament, aviat
tindrem al davant unes bones rampes d’aquelles que agradant, val a dir que en
aquesta pujadota, podrem gaudir d'unes bones i boniques fons, la del Rupit i
la de l'Ocellet, que podem aprofitar per omplir els bidons, ja que són les úniques
de tot el recorregut.
Després d'una
bona estona pujant, ens trobem la carretera de Hortsavinyà que acaba uns metres
més endavant i que continua en pista de terra, per aquí aprofitarem unes quantes baixades per recuperar l’alè, però res una broma!!, de seguida continua el
sacrifici, al fons anem veient el mar que teníem tan a prop i ara tan lluny, passem per al Collet de Sant Andreu i més endavant el Coll dels Tres Termes, ja ens
queda poc, últimes esgarrapades i ja som a dalt al Coll de Portell. Ens
abriguem una mica per començar la baixada cap a la vessant de La Selva. Bona
baixada, una mica curta, ja que la deixarem per anar a una pista a l’esquerra,
tancada per una cadena. Anem ja a la recerca del nostre objectiu, les Mines, però
abans anem a fer una petita marrada, per anar a veure el mirador de Rocatell, quines vistes!!!, espectacular!!!! Montseny al davant, Montsoriu, la Selva,
Hostalric, Breda i moltes cosetes més.
Deixem l’aperitiu
que hem fet i anem ara si cap a les Mines, per això deixarem la pista per prendre
un corriolet, que perquè no, també puja, i en un moment donat agafem un corriol
amagat que s’embrolla i hem de deixar les bicis i a peu amb el GPS, doncs no
hi ha en prou feines camí, anem a veure les tan esperades Mines de Montsant del
Montnegre.
Deixem l’objectiu
i ara seguirem la pista per on veníem i anem seguint per al vessant obac i fred, tot faldejant el Montnegre, entre pujades i baixades fins a trobar el Collet dels
Sords. Ara sí que bé una bona i potent baixada, el fotut que tot això haurem de recuperar després.
Anem doncs baixant fins al Sot de la Baga i ja trobem ara si el GR 83, Camí del Nord, que surt de
Mataró cap al Canigó i Argelers i que ja vàrem tastar en el seu dia i podem reocupar-lo
en el bloc.
Ara ja estem en
terreny conegut, tonem a pujar, sort que aquesta no és tan dureta com la
primera. Arribem a Sant Martí del Montnegre, anem a buscar el solet i ens
traiem uns bons entrepans, que ja toca.
I res, d’aquí
seguim la Ruta del Camí del Nord en direcció aquest cop cap a casa, Collsacreu, Casa Nova de Pibernat, Creu
de Rupit, Malpas.....i ja quasi amb vistes a Mataró i com a final anem a Sant
Martí de Mata, de Sant Martí a Sant Martí, tornem a tenir al mar al davant,
última baixada i ja som quasi a taula a punt de dinar.
Una gran, molt
gran ruta de 73Km i 1900 metres de desnivell positiu, amb uns nois d’aquells
que els hi agraden les sortides amb cara i ulls: Eladi, Salme, Artur i jo
mateix.
http://www.geb.cat/mines-de-can-montsant-tordera-maresme/
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/mataro-a-les-mines-del-montnegre-65710041
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada