Serrat del Migdia amb la ruta que vàrem fer
Per començar aquesta ruta a la Serra del Picancel haurem de dirigir-nos al poble de Vilana, potser abans, però comprarem unes coques de vidre d'aquelles tan bones i un cop això fet, agafarem la carretera que va de Berga cap a Ripoll i aproximadament a uns 2 km, prenem a la dreta un desviament molt tancat (haurem de fer el gir una mica més endavant) per anar a aparcar al costat del pont del Climent.
Ahir va estar plovent per aquest sector i com preveiem, la cosa estarà molt mullada i relliscosa, esperant que el sector de la carena de conglomerat avui amb el bon sol ja estigui més sec, si no serà un verdader problema perquè allà sí que una relliscada seria un verdader contratemps.
Comencem amb una forta pujada que no ens deixa fer pair els esmorzars que els tenim al coll, a part d'això el camí està tan relliscós que més d'un es fot alguna patacada, a part d'això les sabatilles les tenim ja plenes de fang. Els boscos plens d'arbres tots coberts de molsa molla, recorden ben bé una selva tropical, bé les que hem vist en documentals a la tele. Arribem després d'una bona suada a la Portella, aquí ja començarem a fer tota la carena, que verdaderament sembla com si estiguéssim a Montserrat. Cal dir que la ruta l'hem de seguir ben bé segons les indicacions del gps, ja que tenim punts que sembla que no tinguin sortida, tan sols estimballs i caldrà doncs assegurar anar a buscar ben bé els passos que hi ha amb equipament de cables.
Primer pujarem al Salga Aguda, i després baixarem cap al Collet del Tell per una aresta de còdols, sort que estan secs!.
Seguirem cap al següent cim el Gira-sols, aquí cal parar atenció en la baixada, cable una mica amagat i a on encara no toca el sol, hem de vigilar per no patinar i anar a petar al bar de Vilada. Anem carenejant amb alguna petita grimpada sense més ni més, fins a arribar a un punt que hem de pujar per una bona rampa i per adherència i molt bones preses de mans de còdols anem pujant, aquí també caldrà anar amb atenció encara que és fàcil (sort que està sec) una petita pessigada de mosquit et faria anar a la caseta de sortida. De mica en mica anem fent. Quan anem per bosc la cosa és més de patinatge artístic, em sembla que tots ens varem fotrà algunes relliscades, sort dels petits arbres per poder-nos aguantar per no anar més avall.
Arribem al Collet del Pic de Peris, aquí ens posem els equips i comencem la petita ferrada ( 25 m ,fàcil), on cop dalt del cim ja podem veure l'últim objectiu el Serrat del Migdia. Baixarem primer, amb les clàssiques relliscades i tornarem a pujar per anar a buscar un petit collet, ja per terreny més fàcil, assolirem el cim. De baixada tornarem al coll i baixarem per al bonic Torrentfred, que un cop l'haurem creuat una estona més avall i suposant que ja no hi han més pujades, trobarem el Camí del Trencacames, tot dit d'aquest camí!. Un cop superades les últimes rampes ja tan sols ens queda la darrera baixada per arribar de nou al Pont del Climent i al cotxe.
Una gran circular per un terreny espectacular que recorda a Montserrat, però amb uns boscos i torrents ben humits i tancats a la llum del sol. Bé sí, millor no fer-ho si ha plogut, per no tenir aquell punt afegit de més de risc.
Vilada al fons
primer passamà fàcil
al fons el Salga Aguda i l'aresta de baixada
arribant a Gira-sols
baixada de cables del Gira-sols
al lloro!!!, molt humit
tram del tobogan, fàcil però em compta
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada