 |
| Vall de Unyola |
Feia
temps que l’Angel Escalera ens havia comentat la “Ruta de les mines de Liat”,
ell als hiverns treballa de pister a Baqueira Beret i té el territori una mica
mamat, però l’hi faltava aquesta ruta que, segons diuen és una de les
més radikals en BTT per els Pirineus tan és així que algun que altre i ha
perdut la vida. Aprofitant doncs, que estaria per la Val uns dies per fer
activitat d’estiu no ens ho varem rumiar gaire.
 |
| Barranc de Güerri |
Sortim
amb l’autobús de línea que agafem a Vielha per baixar a Salardú. El primer pas
és anar al bar Montanha a fer una mica d’esmorzar. Seguidament pugem a les
bicis i comencem a tirar vers Bagergue, passem pel poble, encara adormit per la
fresca matinal. De seguida l’asfalt deixa lloc a una pista de terra seguin per el
costat del riu Unyola, que sempre seguirem per el seu marge dret, deixant la
pista a l’esquerra que porta al coll de Varradòs. La pista va fent pujades i baixades per de
sota de constants barrancades que cauen de la Serra de Pedescals i Mortu. La
cosa és comença a complicar a les Mines i la Reparadora, a on les rampes son
molt fortes i tenim que posar peus a terra. A la nostra dreta surt el camí que
va en direcció al Mauberme, que més endavant podrem veure la seva gran silueta
tan característica. Un cop passat aquest calvari el relleu és suavitza i entrem
a Pla del Tur a on al final de tot i trobem una cabana metàl·lica a on ens ve a
rebre el gos del pastor per donar-nos la benvinguda i fer unes ensumades.
Seguidament surt el jove pastor a fer petar una mica la xerrada, doncs per
aquestes contrades segurament poca gent hi passa.
Ens
toca tirar de bici, per passar el Pas Estret, a partir d’aquí fins les mines de
Liat, el camí és força tortuós, pujades, baixades, pedres... un cop arribat a
les ruïnes de les edificacions de les mines, la vista és fenomenal, per sota
nostra el llac de Liat, al davant tota la carena que fa frontera amb l´Ariège
amb el Tuc de Crabera, Pic de Tartareu..... A partir d’aquí tenim que seguir el
GR o unes estaques de color fins la collada de Güerri, cal estar al cas en
aquest tram en cas de boira.
 |
| Runes de les mines de Liat |
A
partir d’aquest coll, deixem el camí que marxa cap a l’esquerra per tirar cap
el barranc de Güerri i tram extrem del recorregut.
 |
| Tram difícil de descens |
La primera part podrem anar fent sense grans perills de caiguda, però al cap de
poc rato, el camí va per sobre del barranc amb un precipici prou pronunciat, la
tècnica te que ser molt acurada, sense vacil·lacions, els giravolts son molt
tancats, tenint que prestar atenció amb les pedres que i puguin haver i sobre
tot i si l’herba esta humida. L’ambient és increïble però qualsevol possible
errada és mortal, ho podrem anar comprovant en les lapides que i trobem per el
camí. Nosaltres no arrisquem i a la mínima posem peus a terra. Al final de tot
el barranc s’engorga fins el Pla dels Grauès, a on tot passat el pont ja podem
anar més tranquils sobre la bici. Del pla entrem al bosc ja podrem respirar tranquils fins el
refugi d’Era Honeria que l’Angel coneix
al guarda i fem un dinar. A partir d’aquí la baixada la fem per pista
asfaltada, deixant la carretera que puja a Canejan, a prop de la carretera
prenem el GR que va cap a Lés i cagada pastoreta, doncs és un autèntic calvari
de 1,5 km.
Un
cop Lés dutxa a una font i a corre a buscar l’autobús que va cap a Vielha.
Segurament
una ruta de gama alta, en un ambient impressionat, 42km i 1200m. desnivell.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada