Descens BTT de les mines de Liat (Vall d'Aran)

Vall de Unyola

Feia temps que l’Angel Escalera ens havia comentat la “Ruta de les mines de Liat”, ell als hiverns treballa de pister a Baqueira Beret i té el territori una mica mamat, però l’hi faltava aquesta ruta que, segons diuen és una de les més radikals en BTT per els Pirineus tan és així que algun que altre i ha perdut la vida. Aprofitant doncs, que estaria per la Val uns dies per fer activitat d’estiu no ens ho varem rumiar gaire.

Barranc de Güerri

Sortim amb l’autobús de línea que agafem a Vielha per baixar a Salardú. El primer pas és anar al bar Montanha a fer una mica d’esmorzar. Seguidament pugem a les bicis i comencem a tirar vers Bagergue, passem pel poble, encara adormit per la fresca matinal. De seguida l’asfalt deixa lloc a una pista de terra seguin per el costat del riu Unyola, que sempre seguirem per el seu marge dret, deixant la pista a l’esquerra que porta al coll de Varradòs.  La pista va fent pujades i baixades per de sota de constants barrancades que cauen de la Serra de Pedescals i Mortu. La cosa és comença a complicar a les Mines i la Reparadora, a on les rampes son molt fortes i tenim que posar peus a terra. A la nostra dreta surt el camí que va en direcció al Mauberme, que més endavant podrem veure la seva gran silueta tan característica. Un cop passat aquest calvari el relleu és suavitza i entrem a Pla del Tur a on al final de tot i trobem una cabana metàl·lica a on ens ve a rebre el gos del pastor per donar-nos la benvinguda i fer unes ensumades. Seguidament surt el jove pastor a fer petar una mica la xerrada, doncs per aquestes contrades segurament poca gent hi passa.

Ens toca tirar de bici, per passar el Pas Estret, a partir d’aquí fins les mines de Liat, el camí és força tortuós, pujades, baixades, pedres... un cop arribat a les ruïnes de les edificacions de les mines, la vista és fenomenal, per sota nostra el llac de Liat, al davant tota la carena que fa frontera amb l´Ariège amb el Tuc de Crabera, Pic de Tartareu..... A partir d’aquí tenim que seguir el GR o unes estaques de color fins la collada de Güerri, cal estar al cas en aquest tram en cas de boira.

Runes de les mines de Liat

A partir d’aquest coll, deixem el camí que marxa cap a l’esquerra per tirar cap el barranc de Güerri i tram extrem del recorregut. 

Tram difícil de descens

La primera part podrem anar fent sense grans perills de caiguda, però al cap de poc rato, el camí va per sobre del barranc amb un precipici prou pronunciat, la tècnica te que ser molt acurada, sense vacil·lacions, els giravolts son molt tancats, tenint que prestar atenció amb les pedres que i puguin haver i sobre tot i si l’herba esta humida. L’ambient és increïble però qualsevol possible errada és mortal, ho podrem anar comprovant en les lapides que i trobem per el camí. Nosaltres no arrisquem i a la mínima posem peus a terra. Al final de tot el barranc s’engorga fins el Pla dels Grauès, a on tot passat el pont ja podem anar més tranquils sobre la bici. Del pla entrem al bosc  ja podrem respirar tranquils fins el refugi  d’Era Honeria que l’Angel coneix al guarda i fem un dinar. A partir d’aquí la baixada la fem per pista asfaltada, deixant la carretera que puja a Canejan, a prop de la carretera prenem el GR que va cap a Lés i cagada pastoreta, doncs és un autèntic calvari de 1,5 km.

Un cop Lés dutxa a una font i a corre a buscar l’autobús que va cap a Vielha.

Segurament una ruta de gama alta, en un ambient impressionat, 42km i 1200m. desnivell.