Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 23 de desembre de 2012


pujant cap el Roc de Peborni

meitat torrent

part final

estany de la Balmeta, aprop del refugi


pic Peric a l'esquerra i el petit Peric a la dreta

bosc cremat

dalt el cim amb el salme i JJ Padnon

Pala i llac de Bollosas

refugi de la Balmeta
Cada any per els voltants de Nadal fem una petita sortida per fer el nostre particular sopar de Nadal, aquest cop però la cosa estava poc animada i poca gent varem reunir, uns per una cosa d’altres per un altre, potser falta de motivació per els dies sense neu que tenim, però be, els frikis de neu, sempre estan a punt amb les fustes ben afilades. La sortida la faríem igual i el sopar aquest cop aniríem al Xalet de la UEC, que en veritat varem estar solets, a si, se m’oblidava érem el Salme el J.J Padnon i jo, un bon sopar, tranquil·litat i a esperar el que vindria demà, que en veritat poc ens esperàvem la triomfada gloriosa que tindríem.
Al mati un bon esmorzar, una bon buidar...i cap  a Els Angles. El dia esta radiant, posem pells a pocs metres calor a tope. Pugem per la pista verda de Llaret, per continuar per una pista , no d’esquí que passa  per el costat de la de Lllaret. Anem en vers la ultima pilona de l’estació el remuntador de Coll Roig, trobarem una pista, res 100 metres i trobem les marques grogues de un fora pista, anem seguint en franca pujada seguint les senyals de fustes clavades a la neu. Estem a tocar del Roc de Peborni, que ens queda a la dreta, traiem pells i comencem a baixar en diagonal per el bosc, no tenim ben clar com podrem arribar al fons de la vall, trobem unes torrenteres que ens barren el pas, les creuem per el pas mes elevat, fins trobar l’ultima torrentera abans d’un bosc, caldrà baixar doncs i provar sort. La cosa és molt dreta i la neu al principi no acompanya massa, el torrent s’estreny i la pendent s’accentua, la neu és va mes dureta, però ens anirà ver per encarrilar els girs, ara un fallet i a la vall i serem amb uns segundets.
El descens a estat dels gaupots, dels que fan sortir la adrenalina per les orelles, però ja som al camí normal, amb trobat les marques grogues que venen dels Angles per la vall. Tornem a posar pells i seguim en suau remuntada en vers el refugi de la Balmeta, que el passem per sobre, ja divisem la pala del Petit Peric, ens queda passar tota una seria de lloms fins arribar a la base de la pala. Unes moltes zigue-zagues, el vent l’hi fot de valent, arribem els tres a dalt, ràpidament traiem pells i cap a tastar la pala, que gran!!!quin descens!!!no ens ho podíem ni creure, el silenci del Capcir trencat per crits de joia, fins i tot Salme, feia alguna figura, inclòs varem estar de sort que varem trobar la baixada bona per arribar al refu sense remar. Cal reposar, menjar i pi.... que ara  ens toca de nou pujar, però aquest cop serà curt. Sortim per el costat dret del refugi per una petita valleta que ens portarà a uns llacs, la llum de la tarda és va esmorteint, entre mig del bosc tot és un silenci colpidor, sols els zig-zig de les fustes sobre la neu flonja, quina tranquil·litat, son les ultimes suades, però venen inclòs de gust. Arribem a dalt de la serra de Llaret i anem a buscar el Roc d’Auda i l’últim descens per pistes.
Una sortida com diu J,J 5 estrelles, érem tres però varem anar per feina doncs és una sortida que a la mínima et pot agafar el negre.
Total  6 hores, sense fer el ronsa, 1600 metres de desnivell, bona neu dintre de tot i un lloc fantàstic.
Final de nou al Xalet de la UEC que per 6€, menú de pasta, postres i beguda, que més voleu.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada