Cursor

Crossbone Skull

divendres, 30 d’agost de 2013

Muntanyes de Luchon

El perquè no podem seguir amb el cotxe

efectes dels aiguats

primeres pujades per el bosc de  Suberlene

entre mig de la boira

Refugi de Maupas 2450m

diem adeu al Maupas entre boires

al fons el Hospice de France

refugi de Benasc 2239m

el refugi en obres

El noi del Montseny arriban al refu

Pujant cap el Port de Benasc

El Salvaguarda al fons

Boums du Port

Port de Benasc 2444m

pujant cap el Salvaguarda

cables

Al fons el Pic D'Alba en mig de la boira

Vall de Benasc

J.J i Benet

Artur

dalt el cim Artur,jo,Benet i J.j

cables de tornada

al fons el Salvaguarda tot pujant el port de la Picada

llacs sota el coll de l'Escalette

Estanys superiors de la Flèche

j.j Padnon

Vall de la Flèche

L’ase de l’Hospice de France tocant els nassos a la gent que esta dinant
El dia s’aixecava fred i molt boirós, a la nit havia estat plovent, però teníem que començar la travessa per les muntanyes de Luishon (Luchon). Un com anem pujant amb cotxe per la vall de Lys ens anem donant compte dels estralls de les inundacions del juny passat que tan de mal varem fer per aquestes contrades, tal és aixis que el cotxe el tenim que deixar uns kilòmetres abans de la sortida per culpa d’un pont tallat.
Comencem a caminar primer en pla per endinsar-nos a un bosc molt frondós de grans arbres i tot ple d’humitat que puja decididament guanyant alçada tot passant per el costat de la  Cascade du Coeur, va caient suament les gotes de la boira i estones de pluja, del paisatge no intuïm res de res, solsament el terra relliscos de fang i de cagarrets d’ovella que fan que cada pas sigui una possible caiguda, cada cop estem mes humits i xops.
Desprès del bosc entrem a la zona de prats, però la pujada s’accentua, arribant al refugi que solsament distingim la silueta. 1400 metres de desnivell, les 10 del mati avui teníem que anar a fer el Maupas(3109m), però quedarà en un mal pas, doncs la cosa pinta molt malament. La guarda del refugi, parcer molt trempadota, ens diu que la meteo fa dos dies que pronosticant bon temps però que ja en fa uns quants que la tònica és la mateixa, el fuig de vent del nord combinat amb la humitat fan que a la zona si creïn aquestes boires i núvols que ens estan fent la guitza.
Tenim la qüestió, del que fer?, ens quedem tot el dia al refugi bevent cervesotes i esperar dema per fer cim i continuar la travessa prevista, però i si el temps és igual i perdem dos dies? o baixem a baix de nou i si dema fa malt temps anar cap a la boca sud del túnel a provar mes sord?. Tirem a la sort i decidim el segon, no sense una mica de pena tan per la noia del refugi com la travessa que feia dies que teníem coll avall.
Tornem doncs al camp base del camping de Myrtilles, a Moustajon a 4 km abans de Luchon, la noia de recepció queda sorpresa al veure’ns de nou, doncs ens esperava uns dies mes tard.
Inclòs ens deixa el mateix movil-home. Parcer molt bon preu doncs per 4 persones si el contractes per Internet o telèfon son 51€, però si no ho reserves i tens sort i ja lloc el preu és de 34€!!. Be per passar les penes un bon sopar i una degustació de patxaran casolà del Montseny del Benet.
Al mati la cosa segueix igual, igual que les botes i els mitjons, mullats !! decidim que fer si tirar cap a Beciberris o provar sort a la següent ruta preparada, ens arrisquem!!, anem cap el Hospice de France(1385m), seguirem l’antiga ruta de caçadors, dels contrabandistes,d’ exiliats de guerres, dels primers exploradors del Aneto, de tota una colla de romàntics d’aquelles èpoques del començament del pirineisme, una ruta que comunica França amb Benasc a l’Aragó i ruta ara de pas de molt de muntanyes . Sembla que les boires i els núvols és vulguin retirar, nosaltres pugem decididament i amb fort ritme  cap el Refugi de Benasc a 2239m, unes ullades de sol i veiem el cim que anem a fer. El refugi esta molt malmès degut al pes de la neu la teulada que a cedit  i esta en fase d’obres, per això tenen condicionades unes tendes al costat.
Seguim en direcció cap el Port de Benasc(2444m), i davant nostra tot el massís de la Maladeta i Aneto, una vista sensacional, llàstima que els núvols estan passant de canto i és col·loquen a dalt dels cims cosa que fa que no els veiem. Seguim per anar a fer el Pic de Salvaguarda (2738m), el camí és vertiginós per la vessant espanyola, inclòs i trobem un pas de cables en el seu pas per unes llastres, arribem al cim sense gaires entrebancs i mirem el que els núvols i les boires ens permeten, per el canto francès poca cosa però per l’espanyol la vista ens arriba del Posets fins al Mulleres, tot passant per les glaceres que tenim al davant.
En la baixada, la cosa canvia de color, el noi del Montseny prent envestida i comença a tirar al grup, la cosa s’anima, la gent que ens veu baixar deuen pensar que estem com cabres, anem tirant avall fins trobar un camí que ens portarà en pujada cap el Port de la Picada(2477m), el ritme s’accentua fort i la penya és va picant, això que els últims metres pujant ben drets. Un flanqueig i tenim el Coth de Lunfèrn(2398m), al fons Artiga de Lin, estem a la Val d’Aran, però tenim que pujar uns metres per arribar al Pas de L’Escalette, tornem a tenir les boires, el fred i els núvols, potser si que en comtes de la Vall de Luchon és la vall de Mordor, del Senyor dels Anells!!, seguim unes marques blaves i unes fites, per un terreny molt relliscós d’herba i pedres fins els estanys de la Frèche a partir d’aquí ja trobem el camí que ens porta a la magnífica vall de la Frèche, el camí per baixar al fons de la vall fa molts giravolts, en aquí comença l’atac explosiu de l’Artur, la penya al darrera, però J.J Padnon, coneixedor de totes les males practiques en curses d’esquí nòrdic i muntanya tira per el dret fent drecera, és el moment de Benet el noi del Montseny, que no perd passada i deixa de pasta de moniato a l’Artur, jo m’apunto al duel, la gent que puja queden astorats i somrient, veient aquets ganàpies fotent el dròpol. En Benet és te que parar a fer una pixadeta i aprofito per fotre-l’hi una empenta i passar a segon lloc,je,je...
La cursa l’acabem a la cabana de la Frèche a 1530m. Ja quasi som a lloc, ens ho hem passat molt be, hem rigut i al final quasi surt el sol, i m’entres anem tot xino-xano caminat cap el refugi, pensem que potser si que el que val del corre per muntanya son aquest moments tot i oblidant les curses de muntanya que actualment i corrent tot de Madelmans.
No hem pogut fer tot el que volíem, però marxem deixant coses per fer i de ben segur que i tornarem doncs el lloc ben be s’ho val, tal com va dir el nostra malaurat amic Eloi Figueres en el seu article del Vertex, el qual ens va inspirar a fer la sortida, gracies !!
Varem ser en l’expedició : El Serbo-Bosni Artur Cayla, el noi del Montseny Benet, en J.J Padnon, i jo. El desnivell va ser de 1590 metres i 5hores 30’ de ruta


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada