Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 29 de setembre de 2013

Una estada per el Ripolles


La una del migdia i comencem a pedalar en direcció al coll de Jou, l’intenció és anar a fer el Taga. Feia molt de temps que no pujava per Bruguera en bici, i no recordo que la pista fos asfaltada, la veritat, però tal com esta la cosa sembla que esta tota la ruta aixis, que i farem, potser no valia la pena canviar les cobertes llises,però be ja hi som i la pujada amb aquesta calor és fa notar i de valent. Arribem a coll de Jou i amaguem les bicis en un matolls i comencem a pujar, estem rodejats de vaques per tot arreu, i quasi arribant al coll trobem un remat d’ovelles amb el pastor, que ens saluda aixecant el braç, per un moment semblava que parlava amb alguna persona, però en veritat estava parlant amb el gos. L’Angi és queda en un replà i jo per el que queda tiro cap a munt per tocar creu.
A dalt ningú, l’aire fred que fa que amb la poca roba i el constipat que ja duc en recomani tirar enrere ràpidament, fent una ultima ullada a la vall de Pardines a on altres vegades i pujat amb esquís i cap a les muntanyes del davant a Núria, esperant que és tornin a quedar blanques ben aviat.
La baixada és rapida molt rapida fins a Bruguera a on traiem les coses de pique-nique per començar a dinar i en un moment ja ens venent els gossos del poble a fer-l’ha petar.
Ens anem de la falda del Taga, ens acomiadem dels gossos i de les gallines, úniques animes en vida que hem vist en el pobla i anem cap a la zona del Montgrony.
Abans d’arribar a Gombrèn i trobareu dos càmpings el primer el Pirineus és carot el segon el Molí de Sarradell esta molt be, en un bosc al costat del riu, net i polit i en aquesta època molt silenciós, a mes per sopar tenim la companyia de un conill que també vol participar de l’àpat
Ja és va fent fosc molt ràpidament i en seguida ja som ficats dins la furgo, silenci total, be o potser no el mussol va cantant i al fons i per dins el bosc el brams dels cérvols que ens indiquen que som en època de aparellament.
Mati núvol com el meu cap, el constipat ja és del tot evident, desistim no fer la ruta i anirem amb la furgo fins a Merolla per mirar de trobar algun camí que no tenia gaire clar.
Arribem dalt del coll de Merolla i la cosa esta col·lapsada de vehicles de boletaires, una autentica plaga, anem a fer una volta però enseguida reculem fastiguejats de tanta gent.
Anem a Gombrèn a comprar quatre coses a la botiga de la plaça, la dona ens ho vol vendrà tot, tot és molt bo i fet allà, per un moment pensem en aquella escena de la sèrie catalana els Cargols, que quan va la gent de cant Fanga a pagès els i treuen tots els embotits que son tan bons però que en el fons son comprats en el súper de la cantonada.

-         Aneu a buscar bolets? (la dona de la botiga)
-         No nosaltres no, ens agraden però no hi anem
-         Ah? No?
-         Nosaltres anem a buscar camins
-         ????
pujant cap el Taga, al fons el Puigmal

un amic a esmorzar

Añadir leyenda

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada