Entrem a la
Cerdanya sense saber molt be el que volem fer, les ultimes
nevades i els forts vents passats ens fan buscar un itinerari que sigui bastant
segur per evitar qualsevol passatge complicat.
Mirem cap al fons i veiem el Puigpedros ben ple de neu, decidim
doncs dirigir-nos capa Meranges. La carretera que surt de poble esta neta,
seguim a munt i a la corba del pla de Campllong, decidim deixar el cotxa i canviar
de plans, anirem cap a la
Carbassa, la idea de fer la llarga pista ens fa canviar de
nou de plans.
Al costat arribant varis cotxes francesos que també van cap
al cim, però triant un altre ruta, nosaltres anem al itinerari que altres
vegades ja hem fet, que sempre és diferent doncs la pujada per el bosc sempre
l’hem fet per un lloc diferent, aquest cop no serà una excepció.
Seguim la pista que va en direcció a Eller, però a poc rato
ja veiem unes tracés que entren per el bosc, les seguim, el bosc esta curull de
neu, però bastant passada , la calor és comença a notar i cal anar traient
roba. La zona de bosc és molt llarga, però evita el sol cosa que ja va be,
aquest cop les noies tirant al davant marcant ritma, avui és el dia de la dona
!!. Al cap de una estona ja sortim a plató erm que mena a la carena, la neu és
nota que esta treballada per el vent, els pals donant fe al esfonçar-s’ha que
la neu no esta gents assentada. La ruta és evident, però el cim és fa pregar
una mica, m’entres anem suant la cansalada anem mirant el paisatge el Cadi al
darrera, la Tossa Plana,
el Tossal Bovinar a l’esquerra a la dreta el Puigpedros, no bufa vent i el
silenci ens acompanya.
Som al cim arrodonit de la Carbassa, sembla mentida
que aquest cim pugui tenir paranys amagats, encara ens recordem, això que fa
uns quants anys del allau que és va cobrar la vida a un bon metge que va perdre
la vida en aquest lloc el Doctor Carles Margarit cap de transplantaments hepàtics
de la vall d’Hebron. El grup de
francesos no els veiem que pugin de l’altre canto, això ens estranya una mica.
La doctora Lu Marzo ens fa dalt del cim unes probes amb
l’aparell per mirar, pulsacions, oxigenació i altres, sembla ser que podem
seguir, que ara toca la baixada.
Per baixar tenim que ser cautelosos i estudiar be la línea,
per trobar la millor neu, la primera part fins el bosc la aconseguim, el bosc
ens fa patir una mica per el tema crosta, però els primer girs notem que la
calor a fet de les seves i la neu esta millor, ens endinsem al bosc buscant
clarianes, la cosa esta disfrutona i tot, intentem sobreviure i aconseguim fer
unes bones traçades, encara que això comporti unes bones suades. De nou a la
pista i a l’aparcament, els francesos ja no hi son suposem que en algun lloc
han reculat.
Bona sortida, a la qual hem estat: Lu Marzo, Regina , J.J
Padnon, Salme, Txubi i jo mateix, total 1000 metros i algú mes.
 |
| entrem al bosc |
 |
| les noies molt fortotes |
 |
| Quina suada!!! |
 |
| Al fons La Tossa Plana, Bovinar i el Monturull |
 |
| dia de la dona, de 365 dies sols un!! |
 |
| Doctora L.Marzo |
 |
| Regina als fons la plana Ceretana i el Puigmal |
 |
| Be la Regina i al fons Meranges |
 |
| Txubi buscant la millor linea |
 |
| Salme en el petit torrent |
 |
| jj Padnon fen slalom |
 |
| la ruta, en blau zona de l'allau mortal |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada