Cursor

Crossbone Skull

dilluns, 3 de març de 2014

CERTASCAN 2014



Tots els pronòstics eren dolents des de mitjans de setmana, Aemet, Meteocat, Meteofrance tots coincidian...be tots no Snowforescast, ja donava un mati de diumenge amb sol.
Ens va costar decidir als equips del Sorreig fe el pensament de pujar fins a Tavascan per la prova del Certascan d’esquí de Muntanya, la vinticinquena, fins ben be dissabte al mati que varem veure que estaria núvol però sense vent ens varem tirar la manta al cap i varem decidir fer la motxilla.
A mitja tarda arribem amb la furgo a dalt de la pleta del Prat i el primer que  fem és anar a veure a la penya al refu, aquest últims dies a fet una bona tofa de neu i la cosa esta immaculada. Son les sis de la tarda i ja no aguanto mes, tinc que provar la neu. Se m’ha punta en Dani, vingué rapit i sense motxilla!!, jo solsament agafo el frontal, ens disposem a sortir i en Franki director de cursa i un company ens convidant a marcar el primer tros, acceptem de bon grat, la traça és feixuga doncs la neu és molt tova i amb quantitat, el temps se’ns tira al damunt i el negre va apareixent, els i comento que potser valdria la pena treure els frontals, però sorpresa sols en porto jo, vaja!! Acabem de marcar i per les pistes avall, jo faig de far, la nit és tranqui-la i estrellada sense gota de vent, això que varen dir que passaria un front. M’acomiado d’ells en el refugi i vaig cap a la furgo a preparar el sopar, quina nit mes guapota.
Molta neu, massa neu i poc assentada, la organització planteja un itinerari sense arriscar i segur, la cosa no permetia moltes filigranes, però la veritat que ho varen encertar, un bon tram carener i una baixada que com va dir Eladio “ un muro!!”, la veritat que havíem estat moltes vegades per aquest sector però ens va sorprendre amb positiu l’itinerari, a mes la neu estava com diuen els clàssics “made in Canada”.
El dia de sol solet i caloreta per les part baixes al cims i carenes ventava i de valent, cal esmentar el treball i la voluntat de patir dels controls, Jose,Loli,Sebes, Dani, Inma.....i tots els altres.
Resum: molt be el dia, molt be l’itinerari i molt be la disco del final, molta marxeta,
Varen sortir 1800 metres de desnivell, i els equips varen ser: Eladio – Benet, Lu Marzo i J.J, Presi i jo mateix. Recordo ara el Lius que ens comentava que uns tals Pesh havien fet 1800 en 10 hores ....

anem a marcar

Dani obrint traça

bona traçada



Franki ara si que és fosc

pastel

ventada al coll

equip femeni de la Val



Presi entran al tram de corda

Danger!!!

Dani un currante, si senyor!!

a l'Angi l'hi va tocar pencar

quina penya!!


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada