Tots els pronòstics eren dolents des de mitjans de setmana,
Aemet, Meteocat, Meteofrance tots coincidian...be tots no Snowforescast, ja donava
un mati de diumenge amb sol.
Ens va costar decidir als equips del Sorreig fe el pensament
de pujar fins a Tavascan per la prova del Certascan d’esquí de Muntanya, la
vinticinquena, fins ben be dissabte al mati que varem veure que estaria núvol
però sense vent ens varem tirar la manta al cap i varem decidir fer la
motxilla.
A mitja tarda arribem amb la furgo a dalt de la pleta del
Prat i el primer que fem és anar a veure
a la penya al refu, aquest últims dies a fet una bona tofa de neu i la cosa
esta immaculada. Son les sis de la tarda i ja no aguanto mes, tinc que provar
la neu. Se m’ha punta en Dani, vingué rapit i sense motxilla!!, jo solsament
agafo el frontal, ens disposem a sortir i en Franki director de cursa i un
company ens convidant a marcar el primer tros, acceptem de bon grat, la traça és
feixuga doncs la neu és molt tova i amb quantitat, el temps se’ns tira al
damunt i el negre va apareixent, els i comento que potser valdria la pena treure
els frontals, però sorpresa sols en porto jo, vaja!! Acabem de marcar i per les
pistes avall, jo faig de far, la nit és tranqui-la i estrellada sense gota de
vent, això que varen dir que passaria un front. M’acomiado d’ells en el refugi
i vaig cap a la furgo a preparar el sopar, quina nit mes guapota.
Molta neu, massa neu i poc assentada, la organització planteja
un itinerari sense arriscar i segur, la cosa no permetia moltes filigranes, però
la veritat que ho varen encertar, un bon tram carener i una baixada que com va
dir Eladio “ un muro!!”, la veritat que havíem estat moltes vegades per aquest
sector però ens va sorprendre amb positiu l’itinerari, a mes la neu estava com
diuen els clàssics “made in Canada”.
El dia de sol solet i caloreta per les part baixes al cims i
carenes ventava i de valent, cal esmentar el treball i la voluntat de patir
dels controls, Jose,Loli,Sebes, Dani, Inma.....i tots els altres.
Resum: molt be el dia, molt be l’itinerari i molt be la
disco del final, molta marxeta,
Varen sortir 1800 metres de desnivell, i els equips varen
ser: Eladio – Benet, Lu Marzo i J.J, Presi i jo mateix. Recordo ara el Lius que
ens comentava que uns tals Pesh havien fet 1800 en 10 hores ....
 |
| anem a marcar |
 |
| Dani obrint traça |
 |
| bona traçada |
 |
| Franki ara si que és fosc |
 |
| pastel |
 |
| ventada al coll |
 |
| equip femeni de la Val |
 |
| Presi entran al tram de corda |
 |
| Danger!!! |
 |
| Dani un currante, si senyor!! |
 |
| a l'Angi l'hi va tocar pencar |
 |
quina penya!!
|
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada