Cursor

Crossbone Skull

divendres, 30 de setembre de 2016

MONTSEC D'ESTALL 2 rutes en BTT

Sekes, Manu,Salme,jo i Angelo



Passant tot sovint a l’hivern per el sector de Benavarri per anar cap el Pirineus , sempre havíem pensat de un dia anar a fer un tomb amb les bicis per aquest sector i del Montseny d’Estall, a mes teníem referencies de una cursa de BTT, “Els Salvatges” que segons deien totes les edicions eren mes o menys per el mateix sector però amb bons corriols. Doncs no esperem mes i encarrilem cap a la Ribagorça, el problema era que les dates de la cursa les havien canviat i coincidien amb els dies que i anàvem, seria doncs qüestió de fer el sector de Benavarri el dissabte i deixar el sector del Montsec d’Estall per diumenge.
Després d’haver patit un estiu molt sec i calorós, cosa que també temíem que aquesta setmana passes, al final el temps va donar un tomb i precisament el divendres abans de pujar va caure per la zona unes pluges força torrencials, cosa que segurament dificultaria una mica els camins per qüestió de fanguelis. Però be, ja som dalt de la bici al poble de Benavarri disposats a provar una de les edicions passades de la cursa, que bastant tros coincidia amb la d’aquest any, doncs acabaven de posar les cintes. Sortim doncs amb força fresqueta  i sort perquè de seguida comencem a trobar les primeres rampes que ens fan començar a suar, anem seguin fins trobar els primers corriols que ens portaran al que serà segurament la part mes divertida del recorregut, un corriol que va per dins la llera de un petit torrent, aquí comencem a xalar i de valent, corriol net i ben traçat, l’aigua que encara resta al matolls ens deixa ben frescos i xops. Aquesta seria la primera part, després anem a buscar el segon sector, però primer haurem de passar per el calvari de la ruta que és passar per el Barranc del Moli, per el vell mig  de tots els picons que et deixen ben baldat, tenim la carretera a tocar i nosaltres fen el ganso per el torrent. Arribem a un restaurant i el torrent s’encaixona una mica al costat de unes parets calcaries. Per fi arribem al pla de la Solana, aquí un petit moment de relaxació   per encarrilar una bona pujada que ens portarà cap a Pilzán per anar a buscar el segon i llarg corriol també molt guapot fins a Caladrones. Sortim del poble per anar a buscar una forta i malmesa pujada i ja superat aquest entrebanc la pista segueix mes planera i en direcció a Benavarri, que anirem a sortir a la fabrica de xocolata, però quina mala sort esta tancada, sega qüestió de fer unes birres.


La ruta serà de uns 40km i encara no 1000 metres de desnivell i segurament la part mes atractiva i disfrutona son els corriols.http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14930868










a la esquerra Purroy




Caladrones


Diumenge diuen que plourà ja de bon mati, per si de cas prepararem un bon sopar i un bon cava que ha portar el company Sekes i un Patxaran que ha portar l’amic Manu, potser serà un pel  massa i tot.
Decidim doncs anar a fer la ruta de la volta al Montseny d’Estall, mes ciclable per no tenir problemes amb el fang i mes rapida per sortir corrents.
Sortim doncs del bonic poblet de Tolva, de merescut prestigi per les coques de carabassa, boníssimes!!!, encara tenim l’esmorzar al coll i algun que altre amb algú de ressaca de la festa d’ahir, però la cosa passarà rapida doncs de cop i volta  tindrem que atacar les fortes rampes que duran 5km ens estan esperant fins el Mas de Quintilla, és la part mes dura d’aquest 40km, si la superes, la feina la tens quasi  feta. A partir d’aquí tot canvià, vistes espectacular  al congost de Mont Rebei, parets de Catalunya i Aragó, pista en molt bon estat, cotxes que van cap a Montfalco a fer les turístiques escales, sort que de seguida deixem aquesta direcció i encarem per un altre pista el que serà una llarga, rapida baixada, sempre tenint a banda i banda unes bones vistes, per un canto els Pirineus (encara no nevats) i per l’altre el Montsec d’Estall i el  Montsec d’Ares, al fons entre boires el embassament de Canelles, seguirem fins el Turo de la Creu aquí la baixada és fa mes dreta i amb la inèrcia que ja portem caldrà posar atenció a no anar a petar cap el embassament directament. Creuem el pas estret del embassament per el pont de Penavera, a partir d’aquí la cosa se’n calma per seguir una pista al costat de un torrent, estem a prop de les Basses d’Estanya, ara la pista ens portarà cap el poble de Ciscar amb unes quantes pujades i baixades, ens queden 5 km per la arribada, passem per el vell mig de un torrent que l’aiguat de l’altra dia va fer de les seves, al costat tenim el Congost de Ciscar i al davant unes bones rampetes, ja ho diuen que al final hi ha les sorpreses, el dia aguanta, ni una gota de pluja i la calor és fa notar, falten encara no 2 km però el tros que tenim que passar esta ple de fang optem per acabar i no deixar les bicis enfangades anant per la carretera.

Aquesta ruta també és de 40km i també de uns 1000 metres de desnivell, a diferencia de l’altre aquesta és mes rodadora i amb millors vistes, la veritat és que la una de l’altre son força diferents, però han donat al fi de setmana una bona dosis d’aventura i coneixença d’aquesta zona de la franja, a mes ben solets, no se si els de la cursa ho han estat tant.  Aquesta ruta, a part de tot, és la mes clàssica per coneixa el Montsec d’Estall i a mes esta retolada amb el numero 29 del Centre BTT  de Benavarri, no penjo el track, però és pot aconseguir fàcilment al wikiloc.http://senderos.turismoribagorza.org/ficha.php?id_ruta=175


Però i que és això del nom dels salvatges a part de la cursa? Doncs és un ball típic i originari dels segles XIV i XV, en aquest ball i han quatre tipus de personatges, les Dames, que és deixant cortejar, els Cavallers que les intenten seduir de bones maneres i modals, els Caçadors, que és mostren en el seu paper mes viril i per últim els Salvatges, personatges sense cap tipus d’escrúpols que veuen a les dames de la manera mes luxuriosa. Això és en definitiva del perquè dels Salvatges.
I els salvatges de la sortida del Sorreig varen ser: Angelo, Salme, Manu, Artur, Sekes i jo.



Tolva i els primer 5 km de pujadota


embassament de Canelles

pont de Penavera

Ciscar



Mentre estàvem fent les rutes rebem la trista noticia de un company que ens ha deixat, en Carles Llorens, amant de la muntanya, amb ell vàrem coincidir amb sortides d’esquí de muntanya i a mes un gran amant de la bicicleta, tan de muntanya com la de carretera, el nostre mes profund condol per la seva família i per tots els de la seva colla de Bicicorriols de la  qual formava part activa.





0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada