 |
| bosc del Obac al fons la Vall de Ransol |
 |
| a l'esquerra la Vall d'Incles |
 |
| Vall de Ransol al fons |
 |
| vall dels Cortals d'Encamp |
 |
| bosc d' Avatar |
 |
| Soldeu al fons
Comencem en com esta la neu després de les ultimes pluges i
pujades de temperatura. A primera hora per tot arreu esta la cosa molt endurida
o encrostada en totes les orientacions, però a mesura que passen les hores i
sobre tot a les vessants sud la cosa ja esta cremeta i bona per baixar, en
alguns recons dels vessants nord, encara podríem trobar algú de pow. El mantell
però sembla que de mica en mica és va estabilitzant.
Però nosaltres tenim una jornada de feina a fer, volem fer
els 3000 de desnivell i per això començarem d’hora. Deixem la furgo al
aparcament del Tarter i començarem la llarga jornada en filant cap a la Portella per el bonic camí del Obac,
primera baixada cap el Forn, tornem a posar pells i ara anirem cap a la Tosa de la Llosada i
cap a vall al Tarter de on hem sortit. Ara tornarem a enfilar-nos per el costerut bosc del Avetar, aquí la cosa ja
comença a picar i ja notem el cansament a les cames degut a la infinitat de
voltes maries que tenim que anar fent en un terreny força complicat. Arribem
als Espiolets i baixada cap a Soldeu, per encarrilar la ultima pujada de la
jornada cap a la Tosa dels Espiolets que ja la suem de valent, be inclús al
final alguna que altre corredissa, doncs encara ni ha que els hi queden
energies.
Deu ni do!!, en Jornet aquests dies ha fet quasi 24.000
metres en 24 hores, nosaltres 3000 en quasi 8 i 30km, a veurà com anirà a la
Skimo d’aquí dues setmanes?, de cansats n’estem un munt, això si contentons de
arribar a la xifra.
 
al fons el Tristaina
la vall d'Ordino
 
Pala de la Punta de Peiraguils
 
pala del cim
Lo noi del Montseny
Lo Presi
Pic de Cabanyó i Pic de Creussans
pala del Creussans
  |
L’endemà estem prou trinxats per fer algú fort, per el que
decidim anar cap a Arcalaska o Vallnord. Un altre dia esplèndid amb caloret,
enfilarem primer cap a la Punta de
Peiraguils, la rampa final esta un pel dureta, pero i ha bona traça, un cop
dalt anem a provar la primera baixada per la pala del cim, fenomenal!!! el sol
ha fet cremeta, tornem a posar pells i encarem cap el Port de Cressans i d’aquí
al cim del mateig nom, encarem la pala també en bona neu i anem a buscar unes canals
que ens portaran cap a la Coma, d’aquí ja per pistes fins l’aparcament de baix
l’estació.
Dos dies, doncs de bona neu, molt bon temps i metres per
preparar la cursa, hi hem sigut dos dels tres equips del Sorreig.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada