Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 10 de febrer de 2019

Els 3000

bosc del Obac al fons la Vall de Ransol


a l'esquerra la Vall d'Incles


Vall de Ransol al fons

vall dels Cortals d'Encamp

bosc d' Avatar


Soldeu al fons


Comencem en com esta la neu després de les ultimes pluges i pujades de temperatura. A primera hora per tot arreu esta la cosa molt endurida o encrostada en totes les orientacions, però a mesura que passen les hores i sobre tot a les vessants sud la cosa ja esta cremeta i bona per baixar, en alguns recons dels vessants nord, encara podríem trobar algú de pow. El mantell però sembla que de mica en mica és va estabilitzant.
Però nosaltres tenim una jornada de feina a fer, volem fer els 3000 de desnivell i per això començarem d’hora. Deixem la furgo al aparcament del Tarter i començarem la llarga jornada en filant cap  a la Portella per el bonic camí del Obac, primera baixada cap el Forn, tornem a posar pells  i ara anirem cap a la Tosa de la Llosada i cap a vall al Tarter de on hem sortit. Ara tornarem a enfilar-nos per  el costerut bosc del Avetar, aquí la cosa ja comença a picar i ja notem el cansament a les cames degut a la infinitat de voltes maries que tenim que anar fent en un terreny força complicat. Arribem als Espiolets i baixada cap a Soldeu, per encarrilar la ultima pujada de la jornada cap a la Tosa dels Espiolets que ja la suem de valent, be inclús al final alguna que altre corredissa, doncs encara ni ha que els hi queden energies.
Deu ni do!!, en Jornet aquests dies ha fet quasi 24.000 metres en 24 hores, nosaltres 3000 en quasi 8 i 30km, a veurà com anirà a la Skimo d’aquí dues setmanes?, de cansats n’estem un munt, això si contentons de arribar a la xifra.



al fons el Tristaina


la vall d'Ordino





Pala de la Punta de Peiraguils





pala del cim

Lo noi del Montseny


Lo Presi


Pic de Cabanyó i Pic de Creussans

pala del Creussans




L’endemà estem prou trinxats per fer algú fort, per el que decidim anar cap a Arcalaska o Vallnord. Un altre dia esplèndid amb caloret, enfilarem primer cap  a la Punta de Peiraguils, la rampa final esta un pel dureta, pero i ha bona traça, un cop dalt anem a provar la primera baixada per la pala del cim, fenomenal!!! el sol ha fet cremeta, tornem a posar pells i encarem cap el Port de Cressans i d’aquí al cim del mateig nom, encarem la pala també en bona neu i anem a buscar unes canals que ens portaran cap a la Coma, d’aquí ja per pistes fins l’aparcament de baix l’estació.
Dos dies, doncs de bona neu, molt bon temps i metres per preparar la cursa, hi hem sigut dos dels tres equips del Sorreig.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada