Cursor

Crossbone Skull

diumenge, 3 de febrer de 2019

TRAÇES ENTRE BOSCOS NEBATS






Durant tot el divendres la penya va mirant les prediccions del temps, molts és tirant enrere per veurà  anunciat el fort vent, de tota la colla que teníem que ser al final quedem amb el Presi, per mirar si encara que sigui poder fer quelcom per els boscos del sector Molina – Masella.
Nosaltres seguim les previsions de Meteomuntanya que ens donant un marge de bon temps relatiu fins al mig dia a on a partir de llavors la cosa canviarà radicalment entrant sobtadament el vent del nord, provarem a veurà que passa i creuarem els dits.
Així doncs ens trobem al Petit Cafè de Ribes, els dos i l’Angi que també s’ha apuntat, al cap de una estona apareixent al bar mes gent del Sorreig que també volent provar el pow dels últims dies, total fanatisme pur i dur, Salme, Artur, Miquel i el gran, gran Beren Nocilleitor. La fem petar una estona i cap a munt.
Com ha canviat tot, neu per tot arreu, ja era hora!!! Sembla que no fa vent, a veurà si tenim sort. Arribem al aparcament del l’Ou i la cosa esta a petar de penya, tirem a la part de dalt i ja estem mes tranquils, això si ple d’skimos.
Surt el solet, vent en calma, els amics del Sorreig volent anar cap el Puigllançada i nosaltres ens endinsem cap el bosc a buscar ruta fora les pistes, des de el aparcament mateix.
Anem doncs a obrir traces avui per terreny poc conegut, boscos tranquils i protegits, llisquem fora del garbuix de les pistes, avui tenim ganes de pow-pow i mirarem de trobar el “secretiu “que ens espera. Passem avui de la Tossa, obrim traça cap el lloc, al d’arrere una colla ens veuen i poc els hi costa seguir traça, tenim que anar d’apresa o ens ho picaran. Traiem pells i a “petar” per fi el bon pow, ho necessitàvem després de tantes setmanes d’entrenament per la cursa, els que pugen al d’arrere veuen que hem passat el rasclet, avui no escatimem, primera baixada. Ara anirem a buscar una pujada per terreny nou, terreny de bosc, ja quasi es mig dia, el temps va canviant, comença a nevar, quina delícia, el silenci entra els arbres quant la neu va caient, sembla que no siguem a on som, a mes totalment sols, no coneixem el camí, però quasi que ens dona igual, necessitàvem de nou sentir aquestes sensacions. Un cop sortim dalt i deixem el bosc la boira ho va tapant tot, serà qüestió de retornar cap a la Molina, avui hem fet poc desnivell (1250m), doncs hem seguit les notes traçades per neu verge, avui era el que tocava i poques vegades és pot fer.
Anem baixant i sembla que el torb vulgui acomiadar-nos, ja és igual hem xalat d’allò mes i hem encertat el recorregut. Sembla ser que per el sector del  Puigllançada i també cap el coll de Pal, el vent era present abans.
I res, molta neu, potser malt cohesionada per els d’arres episodis de forts vents i últims dies de neu humida, ara torna a ser pow, per això aquests propers dies el millor és fer servir terrenys de bosc a on gaudireu i molt de la neu, tampoc cal anar a fer cims i altres coses, assaborir el silenci i els arbres nevats és una gran al·licient per el nostre cos.

Abans d’acabar el rotllo, donar ànims al amic Gabi del blog” Esquí Montseny”, que és recuperi aviat de la patacada a la Vall de Mantet.


















La Marina la profe dels mes petits, grande!!!





El seu pare fent l'indi


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada