De nou com va sent habitual les ultimes setmanes, anem
al davant i al d’arrere de les
prediccions del temps fins quasi ben be ultima hora de la sortida.
Veiem que tenim una petita finestra de bon temps per el dissabte,
dia que podem fer una escapadeta cap a muntanyes andorranes i en concret al
territori d’Arcalaska, com no.
Com és va notant l’arribada de la primavera, prats verds
plens de vaques i cavalls per aquí i per allà, color groc per tot arreu, de
flors!! alerta!!, aigua que brolla per rius i rierols i encara muntanyes que encara
guarden una mica de neu que de mica en mica és va fonent per la calor del sol i
va deixant pas als prats i al retor de tota la fauna i flora, deixant de banda
tot el brogit de les pistes d’esquí i els esquiadors de muntanya, tan emprenyadors,
que no parar fins la ultima pala de neu.
Quina tranquil·litat els paratges andorrans, sense gent,
hotels baratíssims i buits, en resum, el millor moment per aprofitar les ultimes neus i sense tampoc
anar gaire lluny de casa.
Nosaltres anirem doncs a acomiadar-nos del sector tan volgut
d’Arcalaska i aquest cop sols amb la presencia d’en Petapales Txubi i el Noi
del Montseny.
Arribem al aparcament de pistes, tot per nosaltres i d’altres
com nosaltres. La cosa comença prou be, doncs l’amic Noi del Montseny, posa a
tota castanya, ”ultim” de Deep Purple
que sona per tot arreu, avui ben fort, sort que portava paracetamols.
Pujarem per les pistes cap a la Portella i d’aquí enfilarem
directes cap el Coll del Cap de la Coma (2714m), en neu encara un pel endurida.
Arribem a dalt, els núvols que van i venent del nord, ens van deixant veurà el paisatge
del sector d’Angonella. Deixem els
esquís i seguirem la entretinguda cresta cap el Pic d’Arcalís (2776m), sempre
amb un ull al d’arrere mirant els núvolots que van entrant, doncs sabem que la
finestra de bon temps és tanca al mig-dia. Tornem al lloc ha on vàrem deixar
els esquís i remuntem cap el cim del Pic de la Bretxa (2761m) i d’aquí cap a la
Bretxa, a on esperem una mica per que els núvols ens deixin veurà la baixada
que tenim per sota nostra.
Neu” crema – cremeta “ de la bona fins a baix de la pala a
partir d’aquí neu pastosa, ens oblidem
de anar cap a Port de Rat, que ni és veu, res de nou cap a la Portella i buscar
una bona baixada, després acomiadament per pista que és on la cosa esta millor.
Arribem a baix i de cop i volta entra un fort vent del nord
i ja no veiem ni les muntanyes, ens ha anat de un pel de burro.
Hem xalat, hem esquiat encara amb força bona neu, el dia ens
ha deixat jugar una mica en aquest petit territori andorrà d’Arcalaska, parcer
la carretera esta oberta fins la Coma, oferint moltes possibilitats de fer
coses encara un temps.
Baixem cap a dinar i ens parem a un lloc a Martinet, “Hostal
de Martinet” boníssim totalment recomanable.....és mentida !!! és una merda!!!!
Ni parar!!
Ens acomiadem dels companys
Petapales i el Noi del Montseny, nosaltres ens quedarem a flairar primavera.
Arcalaska, fins la propera temporada!!!!.
 |
| Pic d'Arcalís al fons |
 |
| Pic de la Bretxa d'Arcalís |
 |
| Cataperdis al fons |
 |
| el Noi del Montseny |
 |
| Petapales Txubi |
Per acabar, meteomuntanya donaven un pronòstic de vent per diumenge fins
la matinada, la veritat que ha fent un vent molt fort durant tot el dia.
 |
| Refugi de la Feixa |
 |
| estany de Malniu
dedicat especialment a Petapales: https://www.youtube.com/watch?v=tmiI98EG1Fo
|
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada